Chào ông Viêt Nam

Divendres, 4 de maig, 8 del vespre, a l’Espai VilaWeb. Nervis abans de començar. Acabar de preparar la presentació (Key Note), tot a punt. Blocaires i no blocaires comencen a entrar. 

Txell Bonet, periodista, ens va parlar de l’avui de Birmània, després de les eleccions i de la presa de possessió del seu escó per part d’Aung San Suu Kyi. Ens va dir molt clar que no tot són flors i violes, i que de vegades les notícies que es poden llegir a la premsa occidental són ‘massa’ optimistes. No hem d’oblidar que el Parlament té una majoria absolutíssima de parlamentaris del partit del govern i un 25% està ocupat per militars.
Van ser unes paraules contundents i una informació de primera mà, necessària.

A continuació es va parlar de Birmània com a país, la seva història, on és, qui són i unes reflexions polítiques. També es va parlar de viatjar per el país fent el turista, quines són les meravelles que cal visitar i finalment la cooperació, el compromís amb el país, l’eix central de la xerrada.

Anna Argelich i Berta Grau de l’Associació JOFRAN Internacional van explicar aquest projecte Mingalaba, que tant estimem, i com després de tres anys és ja una realitat. El proper curs, 45 nens i nenes, de 3 a 5 anys, continuarà la seva escolarització en aquesta petita escola bressol en un poblet de la regió de Sagaing. 
—-  associació.jofran@gmail.com —-

Crec que tothom va escoltar de manera molt interessada de tot el que es parlava i van poder veure un parell de videos, un per introduïr el país, Postal de Birmània/Myanmar, i un altre de l’escola Mingalaba. També es van passar fotografíes i sobre la taula, uns llibres des de George Orwell, passant per Aung San Suu Kyi, Paul Strachan, Thant Myint-U i també dos mussolets que miraven fixament al públic i un petit elefant blanc. Una pilota per jugar a chinlon, el thanaka i al darrera la bandera de la NLD. Fora es va muntar una paradeta on la gent podia comprar mussolets, braçalets i collarets de jade i petits records de Birmània i recollir la butlleta per donar suport al projecte Mingalaba, si així ho creuen i ho desitgen..

Gràcies a tots. Aquests diners serveixen per continuar amb aquesta cooperació , avui, més important i necessària que mai. 
 

Va ser difícil poder resumir la història de Birmània/Myanmar en pocs minuts. Molt difícil. Era la primera vegada fent de conferenciant i a més amb les noves técniques. Crec que va estar prou bé. Avui repassant el que vaig dir i el que no vaig dir, i el tempo, penso que s’ha de millorar.

Però estic contenta. Hem parlat de Birmània. Hem ensenyat una mica el país, la seva cultura, la seva gent, els seus pobles. Hem tingut també una oportunitat d’expressar el nostre pensament crític, amb reserves, moltes, perque no vivim a Birmània/Myanmar i ells i elles són els únics propietaris del seu futur i del seu destí. Els ajudarem, i tant, però són ells i elles que han de decidir.

Però el que no farem mai es deixar de viatjar a Birmània, per compartir, per conversar, per aprendre, per continuar amb la tasca de fer funcionar una petita escola, de gaudir dels seus paisatges, de la gent, de respirar l’aire, de prendre un bany a les platges, de meditar, de gaudir del silenci de les pagodes i els temples, de comprar als mercats, de menjar un bon curry i un laphet, veure un gotet de ‘whisky de palmera’ i un te verd, navegar en barca per el riu Ayeryawaddy, o el Kaladan, veure les postes i sortides de sol a Bagan, a Mrauk U, a Ngapali, al llac Inle i a tants altres redols.

Vint-i-nou persones ens van acompanyar. Gràcies a tots. 
Gràcies a VilaWeb per deixar-nos entrar en aquest Espai únic i acollidor.
Gràcies Txell Bonet per haver compartit aquest temps amb nosaltres.

Parlar de Birmània és un gaudi i compartir-ho amb més gent, encara més. 

Fotografia: Espai VilaWeb

Fotografia Arxiu: Kuthodaw Paya – Mandalay. Una parella caminant per un futur millor.
Setembre 2009. RG.