Birmània: Refugiats

Unes xifres publicades avui al diari Ara  (Font ACNUR)
Països amb més refugiats (segons país d’origen. Gener 2011)
Afganistan: 3.054.709
Iraq: 1.683.579
Somàlia: 770.154
Rep. Dem. del Congo: 476.693
Birmània: 415.670

A Birmània el nombre de refugiats ha augmentat a gener 2012. Només a la frontera amb Tailàndia i Xina ja hi han més de 400.000 i la resta escampats en diferents països del món. No es tracta d’immigració, no confonem els termes.
Segons la Convenció de Refugiats de les Nacions Unides de l’any 1951, un refugiat és una persona que a causa d’una guerra, catàstrofe o persecució, busca refugi fora del seu país.

Tots els països en aquesta estadística són coneguts, perque les notícies sempre són a primera plana, coneixem les guerres, conflictes, però no tothom sap que a Birmània pateixen al.lunyament no desitjat, desplaçaments forçats, guerrilles, violacions, atrocitats, crims, despreci a qualsevol dels drets humans. 

Ells i elles sí ho saben. I lluiten en silenci, davant un govern dictador des de fa més de 60 anys, un govern que ha anat espoliant mica en mica els recursos del seu país i del seu poble i no només s’enriqueixen ells, també molts paísos democràtics, lliures i ‘amants de la pau’ i del diner.

Al nord del país, els Kachin lluiten des de fa dècades. L’any 1948 se’ls va prometre llibertat i independència. Ara són milers que han fugit i viuen en camps de refugiats dins la Xina, ignorats per tothom i despreciats per el govern xinès. En silenci expliquen les atrocitats i barbaritats sofertes. Notícies publicades en diaris en raconets, lluny de la primera pàgina. És aquest un conflicte bèlic llarg i invisible.

I si anem a la frontera amb Tailàndia, ens trobem uns camps plens de refugiats, concretament a Mae Sot, on hi vaig anar ara fa dos anys. Tots els anys diferents països com Canada, Suècia, Japó, Noruega, per exemple, fan com un ‘sorteig’ i uns quants privilegiats tenen la sort de poder viatjar i fugir, viure i treballar com a refugiat polític en un d’aquests països.
En aquesta zona la majoria són de l’ètnia Karen, també en lluita des de fa dècades.

Quan es parla de Myanmar o Birmània s’oblida sistemàticament aquest problema. I avui amb aquests xifres, del mes de gener de 2011, ens recorda que hi ha moltíssima gent que no pot tornar al seu país i ho desitja, ho vol. Però no té passaport i si torna, el perill d’empresonament, tortura i mort és molt evident.
Un viatge en el temps i tinc l’imatge de gent del nostre poble creuant els Pirineus i fugint lluny per cercar refugi fora del seu país.

Fotografia: Refugiats fugint en un bot pneumàtic per arribar a lloc segur en un camp de refugiats a Tailàndia. Getty Images.
En la meva estada a Mae Sot vaig veure més d’una vegada aquest viatge no desitjat, sota la vigilància dels soldats de Tailàndia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *