Collserola: Font de la Salamandra

Arran un article a El Pais digital, redacció Catalunya, m’assabento del bassal d’aigua a la Gran Via, malgrat el temps que fa que no plou. Sembla que aquest ‘problema’ és habitual i fins i tot està senyalitzat com a pas ‘perillós’. És aigua que brolla de la terra, un manantial, per entendre’ns. Està situat entre un Centre Comercial i la Ciutat de la Justícia. Sembla que les administracions encara han de decidir qui, com i quan posaran fil a l’agulla per, primer aprofitar aquesta aigua, dos fer fora el perill d’aquesta aigua en una carretera molt transitada i tres qui ho pagarà.

Però jo avui vull escriure de les fonts de Collserola, perque aquesta notícia m’ha fet recordar la meva infantesa i la de milers i milers de persones del pla de Barcelona. A Collserola hi han inventariades més de 250 fonts, des de Molins de Rei fins a Montcada i Reixac. Hi ha una pàgina web d’un grup anomenat Fes Fonts Fent Fonting (F-F-F-F-) que fa una feina extraordinària. Si voleu saber de totes les fonts clickeu ací.

A casa pujàvem molt sovint a Collserola, caminant carrer Balmes amunt, carretera de l’Arrabassada, Font del Bacallà, i més amunt per uns corriols estrets dins un bosc frondós, arribada a Vista Rica, i baixar novament per un caminet, darrera mateix del Hotel Florida, fins arribar a la Font de la Salamandra (450m), camí de Sant Medir. El pare omplia dues garrafes d’aigua i mentre la mare i l’àvia o les tietes preparàven el berenar. Hi havía uns bancs de pedra, unes taules. El meu germà i jo jugàvem i corríem per el bosc i cercàvem sargantanes. L’anada a la font de la Salamandra era tot  un esdeveniment i un premi. Les carmanyoles obertes, omplíem les botelles amb l’aigua de la font i hi posàvem litines, la bota de ví del pare, un pa rodó tallat amb el ganivet del pare, pernil o fuet, algun pastisset fet per l’àvia. Abans de fer-se fosc, tornàvem a casa. El pare carregant les dues garrafes d’aigua.
El pare deia que aquesta aigua li feia bé per poder expulsar les pedres del ronyó. 

Més avall de la font de la Salamandra podem trobar  la Font de Sant Medir, la Font de l’Estrangulador i la Font Groga, un lloc, encara avui, meravellós. Encara brolla l’aigua de les fonts i n’hi han més de 250 en aquesta Serra de Collserola, avui, definitivament, Parc Natural.
Sabeu, aquest fet, que Collserola sigui ja definitivament Parc Natural m’omple de joia.  
Ara les possibles iniciatives dels depedradors ho ténen difícil. Collserola s’ha salvat i ha costat i molt.

Hi ha molta feina a fer i respectar el Parc de Collserola, les seves fonts, els seus boscos, les flors, els ocells, els animals que hi viuen, netejar els camins. Qui no ha anat alguna vegada als merenderos de Les Planes ? L’estació dels Ferrocarrils Catalans és la mateixa d’abans. De vegades havíem anat a fer carn a la brasa i carxofes, i botifarres negres. 
Els partits de futbol eren èpics.

La Font de la Llet, una altra font que també era el nostre destí per passar una tarda de dissabte o de diumenge. Llegeixo en la segona edició de la Editorial Alpina – 1956 – Fuentes en las montañas de Barcelona – X. Coll:
Font de La Llet (230m) – Al fondo de la vertiente NO del ”Revolt de la Paella” de la carretera a Sant Cugat, se halla esta fuente de gran renombre por la calidad de sus aguas. A pesar de ser varios los caños por los que mana el agua, su caudal es tan exiguo que en los domingos se originan serias discusiones entre los que acuden desde primeras horas a llenar garrafas y otros recipientes.

La Font dels Ocells. Una altra font a Pedralbes, prop de la que és avui Avgda. de la Victoria. Un antic manantial on es podia beure aigua, berenar, jugar, cantar. Avui ja és impossible. La construcció de cases suposo que fan molt difícil de saber on és. Ha desaparegut, però de ben segur que l’aigua encara brolla en el subsòl.

Fotografia: Font de La Salamandra – avui. Fes Fonts Fent Footing
Arxiu: Berenar de família a la Font de la Salamandra – Any 1943 –

 

4 pensaments a “Collserola: Font de la Salamandra

  1. Gràcies Roser pel teu escrit que ens fa recordar que s’hi feia a les fonts fa unes dècades. Ara s’ha perdut fer fontades o anar a berenar a les fonts però encara en queden vàries que s’hi va a buscar aigua amb garrafes i en algunes s’hi fa cua.

    Recentment moltes s’han recuperat o s’han rehabilitat i són lloc de descans i reflexió durant les passejades per Collserola i amb records com el teu ens ajuden a conèixer la seva història.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *