Ombres a Birmània …. i comença a clarejar
Però al darrera de la façana turística i cultural sempre es pot veure la realitat del país, governat per un règim repressiu i cruel, on encara avui malviuen més del 60/70% de les persones i 1.668 presoners polítics es podreixen a les presons.
En aquests seixanta anys, Birmània ha passat de ser el país més ric del sudest asiàtic a convertir-se en el més pobre. Els economistes, aquesta vegada encerten, quan diuen que Birmània té uns recursos naturals immensos, però només en gaudeixen uns quants. Una renta per càpita de US$435.00. Un de cada cinc infants pateix de malnutrició, en un país que va ser el graner d’arròs del continent asiàtic.
La Junta Militar, ara anomenada govern civil democràtic, governa amb duresa, crueltat, utilitzant la força, la violència, la por, i una xarxa d’espionatge, impensable en qualsevol altre país. Són els informadors, que te’ls pot trobar arreu; en un monestir, de venedor d’entrepans al carrer, de company de viatge, de xofer. Els ciutadans creuen, i molt seriosament, que sempre estan vigilats i que no poden ni parlar ni fer cap moviment sense que un informador no els descobreixi.
És un país amb moltíssimes paradoxes. Difícil de jutjar i millor no intentar colonitzar-lo ( ni aquest ni cap altre país ). És un país on el Budisme es practica intensament. Els homes han d’entrar en un monestir dues vegades a la seva vida; una de novici i la segona ja d’adult. Però els astròlegs són també part important en aquest país. La gent els venera i els considera com els seus tutors i els seus llibres i prediccions ténen un èxit aclaparador. No per això deixen de ser creatius, i ho són. Ho he repetit més d’una vegada en els meus apunts, són uns músics extraordinaris, grans poetes i escriptors, pintors, filòsofs … però és difícil poder sobreviure dins una dictadura.
La veritable líder del país, Aung San Suu Kyi, té una història ben convulsa. Va estar molts anys empresonada a casa seva. Va guanyar unes eleccions per majoria absolutíssima. Budista de convicció i pacifista. Creu en la paraula i la gent li té una veritable devoció, i l’estimen.
Els diaris del país ja publiquen fotografíes d’ella en primera pàgina ! De fet, quan vaig ser-hi el mes de setembre, ja en vaig veure un de diari amb la seva fotografia.
S’ha estrenat una pel.lícula dirigida per en Luc Besson sobre la vida d’ella, ‘The Lady’. No tinc gaires esperances que m’agradi, però si serveix perque la gent de tot el món en parli, ja m’està bé.
Els birmans continúen vivint una versió real i autèntica de la ‘Granja d’Animals’ de George Orwell i fins i tot existeix el ‘Big Brother’ de la novel.la ‘1984’ del mateix Orwell. Jo mateixa, quan captava imatges, moments, al llarg del meu viatge, sempre tenia la sensació que ‘algú’ entre ombres em seguia. Sí, el ‘Big Brother’ té molts germanets petits ……
Comença a clarejar o ho sembla – llegir més avall –
Cinc monjos, molt valents, van irrompre als monestirs de Mandalay amb pancartes demanant la llibertat dels presos polìtics, el fí de la guerra civil a les fronteres entre l’exèrcit birmà i les ètnies Kachin, Mon, Shan i Karen, llibertat d’expressió, pau i acabar amb la violència. No he rebut cap notícia de represàlies. Bé.
Aung San Suu Kyi i el seu partit la NLD, il.legalitzat fins avui per no haver participat en les eleccions de l’any passat, han confirmat que tornaran a registrar el partit per poder optar a guanyar el màxim dels 48 escons del Parlament en unes post-eleccions de l’any vinent. No tothom del partit hi està d’acord. El Parlament té majoria absoluta del partit del govern i un 25% d’escons ocupats per llei que pertanyen als militars. Es discuteix si competir per aquests escons i guanyar-ne, (per què no els 48?), seria un maquillatge. Les delegacions de la NLD arreu del país hi han votat a favor, amb discrepàncies. Fins i tot els Kachin, han acceptat que la NLD torni a entrar al registre de partits, però no volen competir en aquestes post-eleccions.
També és possible, i puc estar-hi d’acord, que el govern s’aprofiti d’aquesta decisió per anar dient que sí, que són demòcrates. La presidència de l’ASEAN de l’any 2014 pesa molt …..
Aung San Suu Kyi, davant totes les opinions, ha manifestat, sense embuts, amb força:
Un no té que pensar únicament en la seva pròpia dignitat quan treballa en política, cal actuar en el que creu i el que és millor per el poble. Entraré a competir en aquestes eleccions. És el que jo crec i penso fermament.
Després de 62 anys de dictadura, i que encara continúa, sí és possible que aquesta dona valenta, amb les idees molt clares, tingui raó. S’ha de veure, perque hi han molts interessos pel mig. Però sí que hi ha una veritat; Aung San Suu Kyi vol el bé per el seu poble, vol una vida millor per la gent, vol que la pobresa es converteixi en un malson del passat.
De moment, el proper mes, Hillary Clinton, visitarà oficialment el país. Un fet extraordinari i inusual.
Però, no és la por dels EE.UU. de perdre pistonada al continent asiàtic i més concretament en tots els països situats a la costa, que els ha fet canviar d’estratègia ? Ara sí que volen intervenir a Birmània ?
Xina és al darrera i vol sortides al Pacífic i les té. Aquest viatge del President Obama ha estat molt ben planificat per deixar ben clar que els EE.UU. encara tenen poder.
No ho veig gaire clar, la veritat. M’he tornat una mica escèptica, com els birmans, ja quasi accepto les mentides com un fet habitual. Encara que en aquest país viu una persona que pot fer canviar moltes opinions i la història. La fe no la perden mai. El poble desitja viure una miqueta millor, volen sentir-se persones humanes. Aquest any 2012 pot ser clau o potser haurem d’esperar encara més temps. Ja he dit que en aquest continent, sobretot el sudest asiàtic, el temps passa lentament, molt lentament.
La fotografia de Daw Aung San Suu Kyi ensenyant el nom de Soe Min Min empresonat, membre del seu partit, la NLD, perque l’any 2008 va resar davant la porta de casa seva per la llibertat d’ella.
La sentència; quatre anys.
És la portada d’un llibre escrit per James Mackay i que sortirà el mes vinent a la venda.
1.668 presoners polítics encara no són lliures.
Jo també sóc escèptic.
El meu germà em truca perquè ha vist el telenotícies. “Sembla que les coses estan canviant”, diu.
El meu primer rampell és que no m’ho crec, que el govern corrupte no deixa la típica estratègia de qui passa any empeny, i si cal fer algun petit gest per tenir la presidència de l’ASEAN es fa, però petit petit…
Però després, reflexionant-hi, i posant-hi ganes, penso que potser sí, que mica a mica les coses van canviant. L’actitud de l’NLD i “la senyora” són un bon referent.
Molt bo això de “Un no té que pensar únicament en la seva pròpia dignitat quan treballa en política, cal actuar en el que creu i el que és millor per el poble”.
Salut!