Birmània: Panellets de Palmera de Palmira. Economia sostenible

En el meu viatge de Mandalay a un poblet de nom difícil de pronunciar, vaig poder gaudir d’uns paisatges molt bonics, un aire net, cel d’un blau intens, contrastant amb els colors i la bellesa de les palmeres que creixen arreu – la Palmira d’Àsia o Borassus Flabellister.
Viuen més de cent anys, i poden arribar a més de 30 metres d’alçada. 
No necessiten conreu i aguanten igual de bé les pluges i la sequera. Es coneixen també amb el nom de jaggery. Aquestes palmeres ni necessiten pesticides, ni fertilitzants i només una mica d’aigua.

És un arbre màgic. I, compte, la desforestació és un veritable perill. Però, que se’n pot treure d’aquesta palmera ? Tot és beneficiós per la gent, des de les arrels fins a les fulles. Ni més ni menys fins a 60 productes !!! Saba per fer sucre, vinagre, alcohol, bloethanol. Es pot refinar la saba i obtenir ethanol. De la beina de les fulles es poden fer cordes molt resistents. Les arrels es poden utilitzar per desfer les pedres del ronyó  o com a repel.lent de mosquits. Pots posar les fulles a bullir i glopejar l’aigua per aliviar el mal de queixal. La pols extreta de les fulles és un bon astringent per la pell. La fusta és perfecta per fer mobles i parquets … i un munt més de coses.

Per la gent del poblet l’economia es basa en extreure el sucre. La palmera necessita entre 6 i 10 anys per poder veure la primera floració i el fruit. El sucre és menys dolç que el de canya i té una olor difícil d’oblidar. Un guster, de veritat.

Els nutrients d’aquest sucre són importants: potasi, magnesi, vitamina C i aminoàcids, com l’arginina. És un dels productes dolços amb l’índex més baix de GI, i conté proteines, calci i ferro, molt beneficiós, i que el sucre refinat no ho té.
No necessita refrigeració i es pot guardar tranquil.lament en llocs fresquets i secs. 

La història ens explica que el sucre de palmera va ser utilitzat com a medecina a l’Índia i a la Xina, quan van començar a importar-lo l’any 1409 des de Indonèsia. La raó va ser que l’emperador de la Xina tenia diabetes i aquest sucre era molt beneficiós.

Les famílies del poblet, amb les que vaig parlar força estona, poden viure uns mesos amb les dues collites del fruit de les palmeres que els proporciona el sucre. No tothom té terres en propietat ni arbres. Treballen, majoritàriament les dones, per els propietaris de les terres on creixen les palmeres. Els homes habitualment marxen tres o quatre mesos, lluny, a les muntanyes de les pedres precioses, a cercar jade i rubís, i poder vendre’ls al mercat. No sempre ténen sort, i a més aquesta feina és molt, molt perillosa.

El jaggery l’extreuen de la saba de la palmera. En aquesta regió de Birmània, només aprofiten el que els ofereix aquest arbre màgic per fer dolços i llaminadures. La saba és col.locada dins uns recipients damunt d’un foc molt viu, i del color transparent, per art de màgia es transforma en un color marró fosc. Una vegada elaborada, fan petites llaminadures, molt semblants als nostres panellets. Sí, és el que vaig pensar en veure’ls.
Els compradors arriben al poble i els habitants del poblet se’n queden una quantitat per el seu propi consum.
Al llarg de la tarda prendre un te verd i menjar un d’aquests ‘panellets’ birmans és tot un plaer. Ells també se’ls mengen com si fos xocolata. De vegades fan una barreja amb sèsam i aigua de coco i l’utilitzen en algunes menges.

Aquesta saba dolça no conté alcohol, però sí que es pot fermentar i destilar. És la ‘cervesa’ de palmera que ells anomenen. I sí, la vaig beure i provar. Molt bona, amb un grau d’alcohol bastant elevat. Perillós beure’n més de dos gots ….. 

Avui, dia de Tots Sants, he recordat aquests ‘panellets’ que vaig menjar molt abans.
Ara me’n penedeixo de no haver-ne portat uns quants per avui …. 

Fotografia: El.laborant els ” panellets”.
Arxiu: Paisatge i palmeres. Fruit caigut a terra. Collita. Panellets birmans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *