Chào ông Viêt Nam

A casa, intentant recuperar la mobilitat ( ja ho faré, ja ), el cap embotit, notícies de tota mena i recordo la tarda del 9 de setembre d’enguany a Mandalay. Entro a l’iPhoto, torno a mirar les fotografíes (l’iCloud funciona perfectament) i totes, totes, ténen per a mí una emoció especial.

Volia veure i viure la posta de sol a l’U Bein Bridge a Amarapura (10 kms al sud de Mandalay). Amb els meus amics en W.i en N. vam pujar a un tricicle i a 1/4 de sis ja erem a U Bein. Aquest pont és espectacular. Va ser construït l’any 1849 per U Bein i uneix Amarapura amb una illa travessant el llac Taungthaman i està fet de fusta, de teca concretament. 1,2 kms de llarg. El riu Irrawaddy té alguns afluents quan passa per Mandalay i quan puges a la muntanya (Mandalay Hill) la vista panoràmica és preciosa i veus la Ciutat rodejada d’aigua, i més encara en època de pluges. Quan arriba l’hivern, les aigües del llac desapareixen. Sempre veus pescadors i les barques que volen arribar fins el riu Irrawaddy saben que poden creuar-lo per sota, en nou punts més amples que ja van preveure quan el van construir. 

Sempre és ple de gent. De fet és un pont important per poder traslladar-se a Mandalay i pel visitant, un lloc perfecte per veure el traginar de la gent.

És una visita obligada per tots els que arribin a Mandalay. Els millors moments, a la sortida i a la posta del sol. És fàcil, a les 6 del matí surt el sol, i a les 6 de la tarda s’amaga. Sempre, tots els díes a les mateixes hores.

Decidim pujar en una barca i navegar tranquil.lament pel costat, per sota, seguint aquest pont d’U Bein. La tarda era tranquil.la, plàcida, sense sorolls. I el remer anava posant moviment a la barca sense presses, ara per aquí, ara per allà.

I un regal inesperat; apareix l’Arc de Sant Martí i l’aigua del Taungthamen va anar canviant de colors. Una altra visió d’U Bein. El sol ja era a punt d’amagar-se. I mentre, jo anava mirant a la gent que caminava pel pont; escolars, homes i dones que tornàven de mercat ben carregats, monjos, monges, pescadors, turistes.

En N. i en W. estàven pletòrics, gaudint de la tranquil.litat i la pau d’aquest capvespre.
La llum  del sol, a punt d’amagar-se, es podia veure ja per sota del pont i la seva lluminositat era tot un regal.

Deixo de fer fotografíes. Moltes vegades la càmera és un estorb. No et deixa gaudir dels moments com el de la tarda a Mandalay, Amarapura, U Bein. Vam estar tots tres en silenci mirant com el sol fugia per tornar a l’endemà. Sí, van ser moments màgics.

Enfosqueix molt ràpidament, així que vam tornar a la vora del llac per tornar a Mandalay. Però abans vam parar en una terrassa on serveixen begudes, al costast d’un altre llac.
Els sucs de llima natural són una delícia, però em van recomanar de provar un ‘farluda’.
Gelat i fruites en un bol. Encara avui recordo el gust, la frescor d’aquest gelat, mig fred, mig natural.

Arribem a l’hotel, l’al.lotjament autoritzat per els estrangers, turistes o no, i els meus amics W. i N. van tornar al seu monestir.

Demà tenim programada una visita important. No em va costar gens agafar el son.