Avui: Sis anys d’absència. Viatge a Ha Long

A mitjanit entre un 19 i 20 d’agost de 2005. El número cinc, el mes d’agost, el seu número i el seu mes de l’any preferits.

Avui sóc novament a Ha Long navegant en un vaixell petit, el Cécile. Més dos mil illes i illots en aquesta badia d’aigües de color verd maragda. Encara no he pogut coincidir en un día lluminós, de sol, de cel blau, però no importa gens ni mica.

Vaig mirant com el vaixell navega lentament prop d’una cova per on la gent, en períodes de guerres, s’amagava.

I la seva companyia em dona placidesa i molta pau, i ganes de viure, de viatjar, de conèixer mons i gent diferents. Enguany hi deixaré una petita barca de pescadors i un poema.

INTERROGANT SEGON
Maria Victòria Secall
Can Sifré – Col.lecció L’Argentera – lírica – 2006

Naixem o morim ?
Què és aquest crit,
que ens vessa, com un plor ?

S’espanten les sirenes joves,
s’amaguen a grans profunditats.

Despresa de la nit,
vindrà l’aurora.
Una mica més tard
vindrà el matí.

Rebenten les magranes,
quan s’estimben
i m’omplen de pedres precioses.

Un llibre de poesia dins l’equipatge i continuar escoltant el silenci i el trencar de les ones suaus de la mar, mentre el Cécile va navegant lentament per aquest indret. És el lloc de trobada de cada any i no hi puc faltar.

Un pensament a “Avui: Sis anys d’absència. Viatge a Ha Long

  1. Com acaben essent de riques les absències i com es fan presents i ens acompanyen. De ben segur que el Santi està molt content de tu i les vostres trobades al Cécile, a la badia de Ha Long. Nàixer i morir ténen nexes místics

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *