Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Poesia: Avui Vincenzo Cardarelli – Venècia

Publicat el 20 d'agost de 2011 per rginer

He estat només unes hores a Venezia, una nit, a l’hivern. La reunió tenia lloc a Abbano Terme i ens van obsequiar amb una excursió a Venezia. Una passejada molt curta per San Marco, visita d’un parell d’hotels de luxe i sopar en un restaurant prestigiós a la mateixa Piazza de San Marco.

Però el que m’ha quedat d’aquesta curta estada ha estat un passeig en barca pels canals, de nit, i veure la llum de les cases, de les finestres, del menjador, de la sala de lectura. Unes llums extraordinàries, belles. Un respirar de pau i felicitat.

Vaig sentir parlar de Vincenzo Cardarelli, poeta, periodista i escriptor a una de les persones integrants del petit grup i em va parlar d’un poema – Autunno veneziano -, i el va recitar. Un goig, una bellesa

He trobat una boníssima traducció, lliure, de’n Tomàs Garcés. És molt difícil traduïr poesia, perque és un sentiment. Penso que la traducció és bellíssima, però ‘diferent’ de l’original, encara que el sentiment hi és i crec que no enganya als qui estimem la poesia, però recomano de llegir en italià l’obra d’aquest poeta. Així ho penso, com a lectora.
Somniem, doncs, avui una mica, pugem a la barca i passegem al capvespre pels canals d’aquesta Ciutat.


SETEMBRE A VENÈCIA

Vincenzo Cardarelli (Tarquínia, 1887 – Roma, 1959 )

-Traducció de Tomàs Garcés
– Cinc poetes italians, Ed. Empúries, Barcelona, 1984-


Ja del setembre s’enfosqueixen

els crepuscles precoços a Venècia

i les pedres s’endolen.

Llança el sol la seva última sageta

contra l’or dels mosaics, i en fer-ho cala

focs d’encenalls, efímera bellesa.

Quieta. darrera les Procuratíe,

surt mentrestant la lluna.

Llums juganeres i argentades riuen

i es van movent, llunyanes, tremoloses,

en l’aire fred i fosc.

Jo, fascinat, les miro.

Potser un dia recordi

aquestes amples nits

que arriben tan de sobte.

Més belles i més vives aleshores

les seves llums

que em desesperen una mica ara

(sempre defora meu, inabastables)

tornaran a brillar en la fantasía.

I serà vera i calma

felicitat la meva.

Fotografia: passejant en barca per un canaletto a Venècia. 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.