Chào ông Viêt Nam

Retallades és una paraula que llegim i escoltem dia sí día també. Una tisora retalla el tros de roba que sobra, que no fa falta. Una tisora talla uns pantalons llargs i els converteix en curts, gastes menys en roba. Una tisora talla les ungles de les mans o els peus, i així evitem fer-nos mal. Una tisora talla paper i hi han trocets que es malgasten, els llencem per arribar a utilitzar un petit bocí que és en realitat el que ens fa falta.

El més fàcil és tallar, retallar, fer peces a bocins. També es pot repartir una barra de pa, tallant bocins per repartir-la millor. O un pollastre a l’ast, ben talladet, podem menjar més gent. I retallar els diners ? Ja és més difícil. Bitllets que molta gent guarda en comptes bancaris o caixes, ben guardadets, a casa nostra o ben lluny perque ningú ho sàpiga. Aquests bitllets no es poden retallar, no tindríen validesa, però si es poden repartir millor. El que en té només un, pot repartir una 1/4 part, el que té una mica més, hi ha més opcions per repartir, el que té molts, pot repartir centenars de bitllets i el que en té moltíssims, impossible de comptar-los, pot arribar a repartir milers de bitllets. I per què ? Fer el bé, compartir, ser solidari, ajudar-nos, deixar la supèrbia enrera, o l’egoïsme.

El que se’ns havia atorgat i acceptat hem vist com la retallada ha estat de més del 50%. No s’ha respectat l’acord. Canvis en el repartiment del diner. Els nous gestors de l’ajuntament creuen que la despesa no era la convenient. La comptabilitat i els recursos ja no quadren. La cooperació no pot arribar a tothom. I arriba tot just en un moment en que estic preparant un nou viatge per compartir, ajudar, parlar, veure, aprendre, com se’n surten els habitants d’un petit poblet llunyà.Trenta cinc infants esperen. Menjar tots els díes, educació, nova teulada, material. Les famílies esperen. Sense aigua corrent, l’electricitat no arriba, camins que no carreteres, dificultats. Atenció mèdica la més mínima. Sobreviure. 

El doctor Jaume E. Ollé, ha escrit un molt bon llibre, editorial Icària, ” Crónicas de un médico en el mundo”. Molt recomanable. I llegim una cita de’n William Blake, molt adient en aquests temps convulsos:

El bé s’ha de fer en forma de fets concrets i petits. El bé general és un al.legat del pocavergonya.

No, no estic gens d’acord amb aquestes retallades de més del 50% de l’Agència Catalana per la Cooperació i els seus efectes col.laterals en molts ajuntaments i les intocables Diputacions.