Matí de sol, llum, aire fresc i net
Temperatura de primavera. Fresqueta. La llum del sol comença a il.luminar els balcons, arbres, flors. El color dels geranis o la buguenvíl.lea resplandeix com mai.
Les tòrtores no paren. Gavines i orenetes es creuen al cel.
L’avió del Tibidabo encara no s’ha enlairat. Compro el diari i continúa la passejada per el barri. El meu redol. Cases antigues. Cases noves. Casetes rehabilitades amb gust, d’altres no tant. Arbres magnífics que s’han salvat. Em recorden els arbres de Hà Nôi.
Ningú pels carrers, ni tan sols cotxes. Un silenci perfecte per gaudir encara més aquesta passejada, però ja és habitual en aquest barri els diumenges matí. Ací la casa on va nèixer el meu pare, allà una casa de nova construcció, però on abans vivíem plegats i on jo vaig nèixer. Un bloc de pisos molt lleig on ara hi ha una oficina de La Caixa, on abans anava a comprar a la botiga de queviures o el colmado i al costat la casa dels amics on cada any celebràvem la matança del porc. Una festa gran. La tia Lupe treballava de minyona i la mare es va fer un fart de treure plomes als pollastres ja sacrificats per vendre a la plaça.
Acabo la passejada travessant el passatge. Una buguenvíl.lea s’enfila dins un xiprer. El gessamí esplèndid. I encara podem veure mandarines en un arbre ! Els nespres en tota la seva esplendor. I un llimoner en un racó, amagat. És ‘el lloc’. La ciutat es nodreix de petits pobles, de racons, de barris, de gent.
Unes fotografíes d’aquest racó i a l’arxiu alguna més.
Vaig a esmorzar i a llegir el diari, mentre Jacques Brel canta ‘Le plat pays’.
Un dia plàcid. Hi ha racons que també són els meus. Gràcies