Chào ông Viêt Nam

Aquesta dona, Phan Thi Kim Phuc, amb el seu fillet és la nena de la fotografia que va donar la volta al món. Nick Ut, fotògraf vietnamita era allà en aquell precís moment, abans que els dos bombarders apareguéssin al cel del poblet.
Kim viu ara a Toronto, i aquesta fotografia amb el seu fillet va ser feta l’any 1995. Podem veure les cremades del seu cos, que no han desaparegut. Com abraça el seu fillet i l’amor que expressa, fa pensar que les ferides d’una guerra cruel queden per sempre més esborrades.

No, no s’obliden tan fàcilment, però sí hauríem de pensar que mai més hem de tornar a viure els horrors de les guerres i aquestes bombes plenes de mortífers productes químics. Encara avui neixen infants amb malformacions a Viêt Nam, i les grans indústries químiques Monsanto o Dow Chemical, continúen sense fer-se responsables dels danys a la població civil. Els jutges tomben una i una altra vegada tots els judicis que les víctimes de l’agent orrange reclamen davant els tribunals.
Avui, 30 d’abril de 1975, fa exactament 36 ays que va acabar la guerra de Viêt Nam, ‘oficiament’, però els danys col.laterals han estat i són cruels i que no val oblidar.

El 30 d’abril de 1975 va acabar la guerra de Viêt Nam. Nick Ut fotògraf era al poblet al sud, no gaire lluny de Sai Gon, quan de sobte van aparèixer dos bombarders que van llençar bombes i més bombes. L’ordre era destruir la terra, els camps, deixar sense menjar a l’exèrcit del Vietcong i matar el màxim de població civil.
 Nick Ut va veure les nenes i nens cremats fugint, cridant, plorant lluny de la barbarie. Va fer las fotografia que tothom coneix i que va guanyar el Premi Pulitzer. Ell va pensar que la nena de 9 anys moriria i es va apropar a ella. Kim li va demanar aigua, molta aigua, perque el seu cos cremava, molt. ”Nong qua, nong qua” cridava Kim Phuc. Li va donar tota l’aigua que tenia i li va dir que l’ajudaria. La va portar immediatament a l’hospital a Cu Chi. Era ple de soldats i no volíen saber res d’infants ferits, però Nick Ut va dir que era fotógraf i que volia que ajudéssin a la nena. Ho van fer i va decidir emportar-se-la als EE.UU.
Nick va enviar la fotografia per ser publicada, però no ho volíen fer. Era una escena molt cruel, difícil d’acceptar i a més en algunes publicacions no els agradava perque la nena apareixia nua. Nick va insistir. Era la única manera, la prova, que el món vegi com és de cruel la guerra amb la població civil, i que mai s’han d’utilitzar armes químiques.
Finalment, van publicar la fotografía, i encara avui la podem veure publicada en moltíssimes revistes i diaris per a consciensar al món de la crueltat i els horros de la guerra. 

Phan Thi Kim Phuc viu a Toronto, Canada. Nick Ut ja forma part de la seva família. Per a ella és l’oncle Nick.

Un 30 d’abril de 1975 els americans van fugir de Viêt Nam deixant un país destrossat, amb més de tres milions de morts i molts més de ferits. Els joves soldats americans també en van patir les conseqüències. Ferits, discapacitats, morts. Encara es troben cossos de soldats morts i que es consideràven desapareguts.

Avui Viêt Nam, trenta-sis anys després, continúa lluitant per el seu país, per la reunificació que van aconseguir, per viure en pau, per no patir mai més guerres, ni patir mai més gana, i malgrat totes les dificultats d’aquest secle, ells a la seva manera segueixen mirant endavant.

Pha Thi Kim Phuc una dona valenta i que també mira endavant, perque el seu fillet sigui lliure i pugui viure en pau.