Chào ông Viêt Nam

Fent un repàs als esborranys, un oblit imperdonable …. m’he trobat aquest post escrit tot just arribada de València. Avui, disset de juliol, surt a la llum. I vist el que hi ha, una lluita ferotge contra la llengua catalana i els drets dels pobles, qualsevol manifestació organitzada a València ( Escola valenciana) o a la Franja (defensa de la llengua), Illes (TV Mallorca, llengua a les escoles) i Principat (continuar demanant i donant suport a la independència i defensar els nostres drets) tots hem de eixir al carrer, sense més romanços i fent força …. junts, en un bloc.
Blesa, ha estat un oblit, però aquest apunt va per tú i tota la gent que vam ser als carrers de València.
Sembla màgic … aquest apunt va desaparèixer, no el trobava, apareix als esborranys, escric aquest pròleg, publicar, no, tampoc apareix i avui a estadístiques … ”plop” ací està novament. Avui 31.07.11. Absolutament actual i ver. Estem ben atrapats en una teranyina espanyolista ben fastigosa …..
                                       ——————

He tornat tot just de València. Un grupet de blocaires vam decidir d’anar-hi. Divendres a la tarda, camí direcció al sud, en cotxe amb en J. i na M. Arribada tard. En Blesa ja ens esperarava. Dissabte matí arribàven la Belèn de Madrid i en Selva. Fer una visita del barri històric de València passades les dotze de la nit, és un tastet ‘diferent’, important, malgrat el cansament del viatge.

Dissabte matí; des de la finestra, el Micalet davant meu, i el sò de les campanes. He vist les orenetes, les primeres d’enguany, a València ! Bones vibracions.  
Passejada. Unes torradetes amb oli i sal. La Llotja i el Consulat de Mar. Arquitectura gòtica valenciana. Boca oberta, meravellada, admiració.

Mercat central. M’agraden els mercats i molt. No puc estar de fer compres; baquetes i romer. L’Amparo em va explicar com netejar-les, enganyar-les amb el romer, i a dins a la paella. Rochet, garrofons, creïlles. Xufes per fer orxata, d’Alboraia, uns fartons.
Unes flors i una palma petita per na Conchín. Dinar en família, en Blesa i la seva mare. Xerrades.
I a 2/4 de 6 ràpidament a les Torres de Quart ! Jo i el meu bastó, i la càmera. Va ser una mica complicat.

Primera sorpresa; no van restringir el trànsit. Un batibull de cotxes, gent emprenyada, gent il.lusionada, feliç, de tot un poc. Un camió d’aquells de la samba brasilera. Els rumors deien que les actuacions havíen de fer-se en aquest camió perque no havien donat permisos …. Jo, la veritat, no m’ho creia. Estem en democràcia ? Tenim llibertats ? 

Molta gent. Molta gent d’edats diverses, del nord, de tot el País Valencià, de l’estranger, potser de les Illes, no ho sé. Erem els que havíem de ser. Els arribats d’altres entorns per una raó fonamental: Utilitzar la nostra llibertat per promoure i defensar a la gent del País Valencià i la seva llibertat que els hi han furtat.
El Govern de la Generalitat de València no té en compte que governa per a TOTS els valencians i valencianes, però per ells hi ha un ”fera ferotge” que és un poble on no tothom pense com ells, i volen decidir si veuen una televisió anomenada TV3 o no, en mig de moltes altres coses (defensa de la llengua, per exemple) i retallades a la llibertat de les persones que no són del mateix cordill.
Acció Cultural ha fet possible tots aquests anys que la TV3 es pugui veure arreu del país. Ara ja no. I a més han de pagar una multa de, no sé, 600.000 o 800.000 Euros.
Quan podré veure el Canal 9 al Principat ???? Avui no ho puc fer; a mí també m’han furtat la llibertat.

Comencem a caminar, lentament, direcció al Túria, on es preveu un acte final engrescador; Carles Santos, Feliu Ventura, Lluís Llach. No han obtingut el permís per fer un escenari, i la Diputació no els va permetre fer l’acte a la plaça de bous. Ens trobem amb més blocaires, el ‘Pols d’Estels’, i també l’actriu Rosana Pastor. En Blesa salude a tothom, o quasi. L’ambient és extraordinari. Feia molt de temps que no participava en una manifestació fora de la meva Ciutat i va ser emocionant. Moltíssima gent jove.
Al final, molt lluny del camió-escenari, no vaig poder escoltar molt bé a en Lluís Llach. Vaig arribar tot just quan na Pepa López començava a parlar. Tampoc podia escolar-la molt bé. Era lluny, i al darrera meu encara arribava gent i més gent. Vaig poder seure en una barana.
El genoll ja em feia figa. Lluís Llach va tornar a cantar: Abril’74, El silenci., No abareteixis el somnis. Cançons antigues, però molt, molt actuals.
Ens vam trobar amb el ‘gran jefe’ de Vilaweb. Supòs que havia molta més gent coneguda, però, impossible de contactar. Tothom feliç, content, emocionant.
La participació de 100.000 persones, o 80.000 segons la Guàrdia Urbana. Van fer una crida, i nosaltres vam acudir. Per dignitat, per la llibertat d’expresió, del poble, per el dret a decidir, per a tots ells i elles.

Del 10A al 16A … això va prenent força, no hi ha dubte. Plegats vam veure el partit de futbol, i després sopàrem. Xerrades fins molt tard. Sí, és important que el Principat obri la porta i marxi. Ja ho aconseguirem segur; 5, 10, 12, 15 anys ? Està per veure, però cada día més convençuda que és la única via per viure en el meu país amb dignitat.

Avui pel matí una llum extraordinària ha entrat a l’habitació i el Micalet era allà, majestuós. Les orenetes volàven contentes i fent dibuixos al cel blau de València.
A corre-cuita arribo a l’estació i pujo al tren. He arribat a Barcelona, a punt per anar a casa i dinar una mica. Diumenge de Rams, un dia per anar digerint totes les emocions viscudes i continuar omplint el sac o pujant la muntanya de la independència. No es pot aturar, i si us hi poseu a pensar una mica, la gent, la societat civil de la perifèria, lluny de la capital del Principat, és la que agafa el timó amb la mà més ferma.

Gràcies València, gràcies Alacant, gràcies Castelló, i totes les comarques.

Endavant i força !