Teatre Romea: CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRA
Llegeixo que del 16 al 18 d’abril es representarà al Teatre Romea la sarsuela catalana ‘Cançó d’amor i de guerra’. 85 anys després de la seva estrena, un 16 d’abril de 1926, al Teatre Nou de Barcelona. Fou el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martinez i Valls i text de Lluís Capdevila i Víctor Mora.
El seu títol original va ser ‘Els soldats de l’ideal’, però no va agradar a la dictadura.
Després de la guerra civil es va prohibir.
A la mare li agradava molt la sarsuela i sempre cantava. Molts anys després, éssent na Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va fer possible que un 1r d’octubre de 1983 es representés aquesta sarsuela al Gran Teatre del Liceu.
El muntatge va ser de’n Josep Montanyés. Preus populars. Em vaig afanyar a comprar les entrades, en una llotja de platea. Vaig convidar als pares, la tieta Martina, la tieta Consuelo, la tieta Teresa, el tiet Josep, la meva cosina. Ningú abans havia estat al Liceu i vaig tenir el goig de poder ser amb tots ells i pujar per les escales de l’entrada principal fins cercar la llotja on tots vàrem seure contents i feliços.
El Liceu era ple a vessar i la gent contenta, molts somriures, la majoria era el ‘seu’ primer Liceu i a més poder veure la representació de ‘Cançó d’amor i de guerra’ !!
Aquest crec va ser l’objectiu de na Maria Aurèlia Capmany i ho va aconseguir.
Però, ai, si cerqueu a les hemeroteques, va rebre unes crítiques ferotges, molt cruels, perque havíen gastat molts diners del pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona en representar una ‘sarsuela’, gènere no operístic, i deixar entrar al poble a preus populars. Els crítics van acusar a na Maria Aurèlia Capmany de malversar els diners de Cultura en ‘cultureta …
…… vull llegir més …….
Són maneres d’entendre la política. Maria Aurèlia Capmany mai se’n va empenedir, i tots els que erem al Liceu mai oblidarem aquell 1r d’octubre de 1983. De tots els que erem a la llotja, només quedem la meva cosina i jo, però recordo tant i tant bé la felicitat del pare, la mare, les tietes ….. i com nosaltres, tots els que van poder gaudir d’aquesta representació.
Ara, el Teatre Romea, torna a representar la sarsuela més coneguda i emblemàtica del nostre país i ho fa el mateix dia que es va estrenar, un 16 d’abril de 1926.
M’agrada aquesta programació, a més el text d’aquesta sarsuela té un fons republicà innegable.
I res millor que veure aquest video, enregistrat a Pollença, l’any 2009. Pais Valencià, ses Illes, el Principat, la mateixa llengua …. igualtat, fraternitat, llibertat.
i en record de na Xesca.
En som uns de sol en l’amor i cal que siguem uns de sol enfront dels enemics de la llibertat.
Fins ara. B7
El meu pare tenia una cinta de casset amb aquesta sarsuela. Encara deu estar per algun racó.
catalana, amb la direcció musical del mestre COHI GRAU dirigint l’orquestra ESTELA allavors
existen. També hi va col-laborar la coral celonina amb el seu mestre ANDREU FERRER i la part
de la Farandola va anar a càrrec del director de l’esbart celoní MIQUEL ALOMAR i MARTÍ MON-
RABÀ. El vestuari va esser de la casa PERIS de Barcelona i l`escenografia va ser ideada per un
servidor amb decorats dels GERMANSD SALVADOR. UN ÉXIT TOTAL amb la presencia un dia
de la senyora MARTA FERRUSOLA. lA SOPRÀ va ser la senyora MARIA ANGELS SARROCA, EL
TENOR el senyor JOSEP MANEL FOLCH I EL BAIX el senyor ROBERT MATEU. La part interpreta-
tiva va anar a càrrec del actors del teatre local REBROT. Un record inmillorable d’aquell any.