Llegir unes textures de bon matí – Vicent Andrés Estellés
Sentada a taula, esmorzant. És un àpat que m’agrada molt, i crec que és el que més gaudeixo de tots. Un bol ple de fruita fresca, papaia, taronja, plàtan i unes llesquetes de pà amb tomàquet, petites, les necessàries i un mica de pernil, o bull negre, sobrassada alguna vegada. Cafè amb llet i un parell de Núries de la Birba, una per el Monty que es torna boig. És un llaminer i només li agraden les Nuria de la Birba !!
Música de fons i llegir el diari, ara que he tornat al diari de paper, descobrint aquest ARA que sí, que sembla que podrà continuar el seu èxit.
El diumenge tens el suplement de la revista TimeOut; me la miro per veure si hi ha articles i informacions del meu interés … Uep ! Una columna – Textures – Autor Ignasi Aragay, títol : Estellés, tot un panarra. Comença escrivint que Estellés era fill de forner.
Al seu parer ser fill de forner dona nas artístic, i a en Estellés li va donar nas literari i una mena de sensibilitat molt terrenal, tendra, propera, humil, pastada mot a mot.
Sí, Estellés és molt proper i l’articulista continúa i ens regala un trocet de poema, que no fa gaire vaig llegir, i em va agradar molt i molt :
M’he estimat molt la vida ,/ no com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,/ ara un pessic d’aquesta salsa,/oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,/què dieu d’aquest lluç,/és sorprenent el fet d’una cirera.
Sí, és la vida, en minúscula, bonica, saborosa, i que s’ha de gaudir a cada instant.
De fet, el meu esmorzar de cada día és una mica com m’agrada a mí la vida, bocinet a bocinet. I en els meus viatges al sudest asiàtic és com la viuen, o almenys és el que he copsat.
Finalment, l’articulista, acaba la seva columna amb aquestes paraules de’n Vicent Andrés Estellés – contundent !
La meua mort és una mort burgesa,/blanca de carns i freda d’entrecuix.
Fotografia: Un dinar laosià – Lap, una amanida de papaia verda que es pot barrejar amb peix, pollastre, etc. picant. // Pad Lao – Uns fideus d’arròs amb hortalisses// Kai Phát khiing – Pollastre al gengibre // Phat Phak – Una tempura a la laosiana, deliciosa// ara piques una mica d’ací, una mica d’allà …..
una petita joia. A l’Estellés li n’hauria encantat.
Un b7.
Bon profit, amiga, que vagi de gust el berenar, la poesia … i l’amistat. Avui t’acompanyo… no sé si faig tard.