Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Denunciar …. i no val defallir

Publicat el 28 d'agost de 2010 per rginer

Una dona va morir el dia 26 d’agost assassinada per el seu company. Crec que els tràmits per el divorci havíen començat. Van trobar la dona morta dins a casa, com sempre, o quasi sempre; l’home sembla que es va lliurar a la policia.

La noticia va aparèixer en un racó de la pàgina del diari, petita; ja no és notícia, però crec que són ja 43 les dones que han mort assassinades fins a dia d’avui. I com és habitual també un nombre desconegut de dones mortes, algunes sense nom, i encara no es coneix el seu assassí. Per les estadístiques aquestes dones no compten ….

Actualització: Avui llegeixo la notícia d’aquest mateix assassinat, després de la confessió del marit de la dona, una infermera de 43 anys; el seu botxí, professor d’institut, pares de dos fills de 10 i 11 anys; avui orfes de mare. El pare s’ha lliurat a la policia confessant el seu crim. No hi havia constància de cap denúncia per maltractaments; tan sols uns papers per començar els tràmits d’un divorci. Ja no val dir ‘una nova víctima’, ja és un mal repugnant de tota la societat.

El meu condol i la meva tristor i les flors de sempre; ja vaig decidir de deixar les mateixes, no canviar-les; blanques i vermelles del costat de la porta d’entrada d’una casa d’un país llunyà.


  1. tacades de sang… El cas ens duu al cor del problema, no és l’educació reglada la que pot aturar aquests crims, tot i que és necessària, és l’educació sentimental, l’abolició de la pàtria potestat com a patent de cors, l’eliminació del pensament absolut i el sentit de propietat d’un ésser damunt altri a tots els àmbits de la comunicació. Que donaria jo per que cada matí cada membre d’una parella gaudís del goig de viure plegats… i si això ja no és possible, si el gaudi es torna ombra i neguit i mesquinesa, prengués cadascun el seu camí, si cal empassant-se les llàgrimes de la pèrdua, sense la boja necessitat d’assassinar, negar o destruir. Hauríem de rebutjar qualsevol pensament dominant i acció per petita que fos que menyspreàs la dona i el goig de viure i qualsevol ideologia o religió que no ho proclamés. Hi som lluny? No tant. L’esclavitud no fa pas molt de temps que és abolida… anem a poc a poc però serà una conquesta de la humanitat i en parlaran els llibres d’història … com la prohibició de l’incest.

    Una abraçada molt i molt gran i solidària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.