Plantes i flors: Pirineus IV
El camí de Beret a Montgarri és inesgotable. Havia de trobar les flors com aquestes:
Rosa Canina – Rosa o Roser de Ca.
Esplèndides !
El nom d’aquesta planta prové de la semblança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. El fruit, anomenat cinoròdon és etimològicament una transcripció d’una paraula composta d’origen grec (kion + rhodon), que significa ‘roser caní’.
Popularment era coneguda amb aquest nom perque sembla que s’utilitzava per a guarir la ràbia, encara que no està gens clar aquest punt.
Els seus pètals secs tenen propietats digestives, antiinflamatòries, ungüent com a col.liri ocular, laxant, vitamínic, astringent i un molt bon cosmètic per la pell grassa, contra l’acne i un tonificant perfecte si tires els pètals a l’aigua del bany !
També s’el.labora una excel.lent malmalada i gelatina.
Penso en les trementinaires del Cadí; les dones que baixàven a Ciutat per vendre les plantes, flors, pètals, arrels, als mercats de les poblacions importants del Principat.
Medicines naturals, cosmètics, arrels curatives, tonificants. Jo encara, avui, puc comprar herbes i mescles d’aquesta riquesa de la Serra del Cadí i que li dona unes flaires i un gust diferent a les menges.
En podeu saber-ne més si visiteu el Museu de les Trementinaires a Tuixent !!
quassi la puc tocar… Per cert on és Tuixent? Una abraçada, roseret, tu sí que ets una flor remeiera.