General Vo Nguyen Giap – 25.08.10 – el seu 100è aniversari

El propassat 25 d’agost, el legendari General Giap celebrà amb la seva família el seu 100è aniversari. Si llegim la seva biografia, va nèixer el 25 d’agost de 1911 en un poblet de la província de Quang Binh. Pels occidentals, el General Giap ha complert 99 anys, però els vietnamites commemoren la gestació de la persona, és a dir nou mesos abans. És doncs correcte celebrar aquests 100 anys de vida del General Vo Nguyen Giap aquest any 2010. Poc ressó a la premsa.

El General Giap està dins el grup de 59 militars considerats els més importants estrategues i lluitadors, com Julius Cesar, George Washington, Alexandre el Gran, Aníbal, Gengis Khan, Napoleon, Wellington, Ulysses S. Grant entre d’alres (publicat en el llibre ‘Great Military Leaders and Their Campaigns’ de Jeremy Black, Thames & Hudson, any 2008).
El llibre li dedica dues pàgines on podem llegir : ” Hereu i continuador de la nostra tradició en defensa de la nostra nació contra els invasors i colonitzadors estrangers; el nostre poble ha defensat el seu país davant de forces miitars molt més grans, amb intel.ligència i estratègia, i per damunt de tot amb la consciència de voler ser un país independent”.
En aquest llibre publiquen mapes i escrits, i dues fotografíes; la victòria davant els francesos a Dien Bien Phu (1954) i la gran ofensiva del Tet l’any 1968.
El General Giap és l’únic dels generals d’aquesta llista viu, i símbol d’una de les guerres més importants de la història moderna.
El General Giap va ser el comandant en cap en dues guerres; contra els colonitzadors francesos (1946-1954) i la guerra contra els nordamericans (1960-1975). Va ser el comandant en cap de l’exèrcit més de 30 anys i un gran amic i excel.lent deixeble de l’Oncle Ho Chi Minh.
Un gran militar, estratega, lluitador i molt valent i la desfeta a Dien Bien Phu l’any 1954 i a Sai Gon el 30 d’abril de 1975 en són la prova.

Un dels millors llibres que he llegit de la guerra del Viêt Nam  és ‘ Vietnam: A History’, publicat l’any 1988 i  Premi Pulitzer l’any 1990, de Stanley Krakow, periodista i corresponsal de guerra, nascut a New York l’any 1925. Va ser el responsable d’una sèrie de televisió: ” Vietnam: A Television History’ que va guanyar sis Emmys.

Va fer una entrevista al General Giap el mes de juny de 1990 per la revista ‘New York Times Magazine’. Potser la lectura del seu llibre per part del General Giap, va fer possible aquesta entrevista.

Karnow no pot oblidar el dia que va seure davant aquest home en una habitació d’una casa molt vella i decadent a Hà Nôi i escoltava el que li explicava, aquest home legendari, artífex de la victòria, en dues guerres, miraculosament, del seu país. Va ser la primera vegada que era davant seu. 

Senyor Karnow, després d’aquesta entrevista, ha canviat la seva opinió dels motius i efectes de la guerra de Viêt Nam ?

Sincerament penso que els americans van cometre un gran error. Els EE.UU. no teníen cap oportunitat de guanyar aquella guerra i aquest és el sentit que expressa el meu llibre. Mirant al passat, crec que aquella guerra va ser un desastre, una crueltat.
Més de 60.000 soldats americans van morir o encara estàn desapareguts. Milions de vietnamites van morir, d’altres van exiliar-se, van fugir. Tantes i tantes famílies vietnamites van perdre els seus pares, germans, dones, fills i encara pateixen els efectes col.laterals de la guerra per les bombes químiques ‘ agent orange’, un nom que per sempre més quedarà en la història més turbulenta d’EE.UU.
Li vaig preguntar al General Giap: Pot ajudar-me a entendre per què els americans no van tenir cap opció per guanyar la guerra ? Em va contestar: Perque mentalment erem forts i consistents i preparats per afrontar sense por el que podría esdevenir en qualsevol de les circumstàncies.

Senyor Karnow, li va dir en algún moment de l’entrevista el preu que va haver de pagar el seu país, Viêt Nam ?
Em va explicar els nombrosos cementiris tots amb làpides de color blanc, perque no hi han restes enterrats; cossos desapareguts; tombes sense ànimes, artificials, de soldats que van morir. Moltes morts, masses. Entenem el dolor tan gran que provoquen les guerres i les morts. No em va dir en cap moment el nombre de vietnamites morts al llarg de les guerres que van patir. Sempre insistia una i una altra vegada, de la gran pèrdua de vides, joves, gent gran, infants, un sacrifici potser massa gran. Però també em va dir que hi va haver-hi moltíssima gent que es va sacrificar per poder guanyar la llibertat. Entenía el que em volia dir; jo mateix vaig ser soldat a la segona guerra mundial quan només tenia 18, 19 anys. Vaig ser corresponsal de guerra a Algèria; he estat en moltes guerres i les morts són terribles.
És per això que en el meu llibre, abans del pròleg, es pot llegir:
THEY MADE A WASTELAND AND CALLED IT PEACE – Van provocar la destrucció de la terra i van proclamar la pau.

El General Giap té una filosofia molt clara: El poble que ha de defensar el país en un guerra, ha de tenir un exèrcit de guerrilles, un petit exèrcit local i l’exèrcit principal que ha de ser el capdavanter.
L’armament és un factor molt important, cert, però les conviccions personals i la política són també un factor molt i molt important.
Ho Chi Minh i el General Giap van saber combinar perfectament militarisme amb política i educació. La lectura del llibre ‘Kieu’ el poema èpic va ser com la ‘Biblia’ per els soldats; un amor profund i lleialtad envers la seva nació i aquesta ideologia juntament amb l’estratègia i els coneixements militars del general Giap van conduïr als vietnamites a guanyar als exèrcits més poderosos (França, Japó, Xina, EE.UU.) i en temps llunyans, va ser l’únic país que no va poder ser envaït ni per Kublai Khan ni Gengis Khan.
Les batalles podíen ser tant al delta, com a les muntanyes o dins les ciutats. A la reraguarda més soldats estàven a l’espera per intervenir en qualsevol moment. Van arribar a un coneixement altíssim de les estratègies, moviments i lluites militars.

El General Giap va començar de zero, entrenant a la gent i va saber-se rodejar de persones amb talent. La creació del Truong Son Trail, més conegut com Ho Chi Minh Trail, va ser fonamental per l’unificació del nord amb el sud i en definitiva guanyar la guerra i la reunificació del país.
La logística i els mitjans de transport que teníen semblàven més de l’edat mitjana, però van aconseguir la victòria davant la modernitat logística tant dels francesos com dels americans.
Mai va subestimar la força de l’enemic i estudiava els seus punts mès febles. La seva tàctica va ser començar amb petits atacs de guerrilla. Identificava la feblesa de l’enemic com una invasió ‘injusta’, sense sentit. No estàven acostumats al clima humid i xafogós del país; el seu desconeixement de la terra era ben evident; no van saber veure la força del poble i tampoc van ser benvinguts. 

La seva intel.ligència de bon estratega militar va fer possible guanyar davant generals francesos i americans del renom de Philippe Leclerc, Dalattre de Tassigny, Etienne Va Lluy, W.C. Westmoreland, C. Abrams, F.C. Weyand.
Va estudiar molt bé la doctrina de les lluites del proletariat a Rússia, la guerra de Xina contra el Japó, les teoríes militars de Clausewitz en les guerres napoleòniques. 
Mai va estudiar en cap acadèmia militar. Tot ho va aprendre de la realitat, del moment. La seva estratègia ‘ la batalla decisiva’ és en el llibre de la història militar.
Ha estat i és un home senzill. Viu en una casa petita i segueix la filosofia de Ho Chi Minh. Cap protagonisme. Quan va al seu poble puja al tren. És amic de tothom. Sempre ha manifestat que en el camp de batalla els soldats són els importants, els que guanyen i se’ls ha d’ajudar sempre.

La guerra no és un fet que heu de considerar com una aventura. No s’ha de guanyar a qualsevol preu. Un bon comandant és aquell que guanya amb el mínim cost possible de vides humanes. La vida no té preu.

Demà 2 de setembre- Dia Nacional de Viêt Nam; 65 anys de la proclamació de la independència (02.09.45). Ho Chi Minh la va proclamar.
Demà passat 3 de setembre- 41 anys de la mort de Ho Chi Minh.

Malgrat no ser un país religiós, sí segueixen les filosofíes ancestrals i de la seva història: El que existeix ara és la única realitat – Buda -.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *