Leh, Ladakh – Índia // Sangi Patan, Sindh – Paquistan – Mort, dolor, catàstrofes
Aquest mes d’agost de 2010 no es podrà oblidar. Índia i Paquistan, Paquistan i Índia han patit unes inundacions que mai abans havíen viscut. A Paquistan més de 1.600 víctimes mortals, però més de 14 milions de persones damnificades; han perdut la casa, molts pobles han desaparegut, els conreus ja no existeixen. L’aigua del riu ha format un llac tan gran que s’ha engolit tot el que ha trobat. Sangi Patan, província de Sindh, és el graner, el rebost del país; arròs, blat, panís. Des de l’any 1929 no havíen vist res igual. Els danys són greus i milions de persones es quedaran sense res, i el país econòmicament es pot dir que pot arribar a la ruïna total.
Les persones afectades si les comparem amb el tsunami de l’any 2004, o el terratrèmol del Kashmir de 2005 o el de Haití de 2010, malgrat han tingut menys víctimes mortals, el desastre és molt més gran que aquestes catàstrofes abans esmentades.
Àsia és lluny; dictadures, guerrilles, islamisme, terrorisme, religions, exèrcits, potències econòmiques emergents i d’altres molt pobres, molt pobres, colonitzadors ‘invisibles’, no fan reaccionar a la gent davant de catàstrofes com aquesta.
Índia, regió de Ladakh, Himalaia, Leh. El riu va arrossegar cases, vides, animals, terres, tot el que trobava.
Han mort 170 persones, identificades, i encara hi han centenars de desapareguts, molts d’ells, viatgers, turistes, muntayencs occidentals. Més de 25.000 persones afectades. Encara hi han uns 10 o 12 pobles sense un accés possible.
L’exèrcit ha arribat a la zona i fa el que pot, ajuda a tothom i sobretot a cercar supervivents.
Aplaudeixo i molt a tots aquests viatgers, muntanyencs i turistes, que s’han quedat a Leh per ajudar. Una iniciativa esplèndida va ser ‘requisar’ per els mateixos viatgers, els medicaments dels que marxàven als seus països. Feien falta allà, per tots els habitants de Leh. Gràcies Fabiana, Andrea i Davide.
La regió de Ladakh s’ha posat de moda últimament; per fer trekkings. Els seus habitants són majoritàriament tibetans i són a la zona de l’Himalaia.
Penso i crec, que si has viatjat allà per conèixer món i viure noves aventures, cal quedar-se i ajudar, com han fet un grupet que podeu veure en la fotografía de l’arxiu.
La gent amb espelmes fent les seves pregàries per els morts i els desapareguts, tot i que no perden l’esperança de trobar-ne de supervivients.
La gent dels pobles a la província de Sindh a Paquistan fugint per trobar terra seca i lluitant per recuperar tots els animals possibles per poder subsistir.
La població civil en surt sempre perjudicada i jo també tinc una espelma encesa per a tots els que pateixen avui encara d’aquestes catàstrofes.