Plantes i flors : Pirineus III

Tornem a la sèrie de flors i plantes. Igual que quan camino o passejo per Ciutat sempre m’hi fixo en els balcons i els edificis, a la muntanya, a les valls, als camins, mai deixo de mirar qualsevol flor o planta. I quan vols saber i conèixer el nom, tot té sentit.



Digitalis Purpurea
Del llatí: Digitale = didal (fent referència a la forma de la flor) i Purpurea = purpúria.


DIDALERA o CALÇONS DE GUINEU.


Es coneix com ‘didalera’ per la forma de la flor i la canalla se la posava als dits com a didal per jugar, malgrat és una planta molt tòxica. Conté digitalina i és cardiotònica per autonomàsia: es fa servir en la insuficiència cardíaca i en les alteracions del ritme cardíac. La medicació ha d’ésser controlada pels metges, ja que l’eliminació és relativament lenta i pot provocar una sensibilització diurètica.

Les fulles seques tenen una olor molt agradable que recorda el te. A la Val d’Aran, precisament, és coneguda com a planta metzinosa.

Viu als marges de camins i talussos, en clarianes de boscos humits, de la muntanya mitjana i subalpina dels Pirineus occidentals.

El camí de Beret a Montgarri se’n va fer llarg, molt llarg. Hi han flors i plantes arreu i la meva càmera va treure fum.
Caminar pel bosc …. quin guster !

Un pensament a “Plantes i flors : Pirineus III

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *