10-J: Casualitat ?
Les que tenim ja una edat, l’artrosi apareix i els genolls fan figa …. Després de més de tres hores de caminar lentament, sense poder moure’m, ben acompanyada per blocaires, decideixo pujar a casa quan era a la cruïlla amb la Gran Via.
Un turista americà, de Califòrnia, em va demanar si podia fer-me una fotografia; cap problema, però abans em va escoltar i vaig fer pedagogia. Em va dir que mai havia vist tanta gent caminar de forma tan pacífica i encara estava sorprès de la quantitat de famílies, infants, gent gran, joves … sí, una bona representació del nostre poble.
Arriba el metro; a l’andana molta gent amb les seves banderes, la majoria de certa edat avançada; cares cansades, peus rescalfats, genolls endolorits ……. Pugem i casualitat o no, però els joves asseguts es van aixecar com si un ‘xip’ els indiqués que ho havíen de fer, i van deixar lliures els seients per tots nosaltres que erem ben bé més de deu persones; joves que no veníen de la manifestació, i de parla catalana i castellana. Uuuuf, quin descans !
Gràcies noies i nois !
Feia temps que no veia aquest civisme !
Una petita resposta ? Un petit canvi ?
Roser, no és casualitat, ben dit.
Li he dedicat a Iceta (va ser ell, oi? Bé, i el PSC-PSOE) i el que digué aquest dia sobre la representació.
M’has fet un favor en dir-ho tant senzill. Gràcies.
quan la gent està contenta amb si mateixa es torna molt amable amb els altres.