Shinbyu: Cerimònia budista – Shwedagon Pagoda-Rangoon
En els meus apunts anteriors dedicats a Shwedagon, ja vaig dir que necessites díes, estar, caminar, seure, badar, mirar, observar, admirar; és un dels llocs que més m’han impressionat.
En un moment de la tarda, quan era tot just davant un dels moltíssims temples, de sobte van aparèixer una munió de persones vestides especialment per una cerimònia i que jo desconeixia.
Els vestits de les nenes, futures novícies, els vaig reconèixer, ja que en el mercat de Bagyoke a Rangoon, hi han moltíssimes parades que venen els vestits, les corones, i tot el que les noietes han de dur per la cerimònia.
És el fet més important per una família de fe budista, deixar el seu fill o filla en un monestir durant uns anys o per sempre, i així continuar el llegat de Buda, integrar-se al Sangha i aprendre les paraules i les ensenyances de Buda i el Dharma. Molts d’ells i elles, només s’hi estàn uns anys. De fet ja poden entrar a l’edat entre els 6 i 10 anys.
Com són molt supersticiosos han d’escollir el millor día per la cerimònia, i aquest serà el que els astròlegs hagin predit a la família.
Quan s’ha decidit la data per el Shinbyu, els pares han de tenir cura que els nens i nenes no pugin als arbres o nedin als rius, per por de patir qualsevol accident o s’encostipin, i no puguin arribar en perfectes condicions físiques al Shinbyu.
El día de la cerimònia surt el seguici de casa juntament amb una orquestra i ofereixen te als convidats. Un decorat fet de bambú i pintat de diferents colors anuncía a tothom que el Shinbyu tindrà lloc el dia assenyalat. Hi posen taules on es pot degustar tot tipus de llaminadures, o cacauets, o gambes assecades, o sèsam torrat o un tipus de mongeta torrada i gingebre deshidrat at. En les Ciutats i poblacions més grans també ofereixen gelats, pastissos i cafè.
I comença la processó fins arribar al Monestir o a la Pagoda, en aquest cas a Shwedagon. Els vestits de seda brodats són una meravella i sempre caminant sota l’ombra d’un parasol fet a mà. Aquest ritual simbolitza al Príncep Siddartha Gautama en el moment que deixa la seva dona i fills al Palau Reial i tot els seus luxes i riqueses.
El seguici va començar a entrar a Shwedagon. Era una visió absolutament inversemblant, d’una fe absoluta i curiosament les nenes molt serioses i no vaig poder veure cap somriure.
No vaig formar part del seguici i van entrar dins el temple establert on les monges i monjos, esperàven a les noietes.
En el món rural els costums són encara més festius i tot el poble hi participa. Després de la cerimònia, tornen a casa, i la festa continúa al llarg del día, amb música, menjar, gaudir del día i sobretot del Shinbyu, un dia molt especial i important per qualsevol família de fe budista.
Però, tot el que he escrit, ningú m’ho va explicar. A Birmània el silenci és la ‘vox populi’ del poble. Primer, no tothom parla anglès; els guíes t’ho poden explicar, però amb matisos; quan tornes a casa, comences a cercar informació i llegeixes.
És tan trist viatjar per un país on la paraula està prohibida …. on és un atreviment preguntar, perque saps que no obtindràs cap resposta, i si ho fan, en veu baixa, en silenci; on han de treballar de valent per poder sobreviure; on el somriure és sempre a les cares de la gent, perque estàn contents de veure’ns. Birmània és un poble obert, els agrada rebre hostes i poder oferir casa seva, els seus menjars, beure te plegats, parlar de tot el que els envolta, de la natura, de la família …. però no poden; se saben vigilats. Birmània és en el meu cor i cada dia que passa més i més gran és la meva admiració per aquest poble lluitador, en silenci, contra una dictadura cruel i terrible.
La seva fe i esperança en el futur, malgrat tot, no la perden.
La fotografia la vaig fer a Shwedagon, aquest grupet de noietes vestides per el Shinbyu.
En l’arxiu en poden veure algunes més.
Avui fa 14 anys i 297 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.