Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

HÔI AN : Encís, llum, viatjar al passat

Publicat el 17 d'abril de 2010 per rginer

Hôi An, Patrimoni a la Humanitat de la UNESCO (1999), s’ha convertit en una destinació obligada per a qualsevol viatger al centre de Viêt Nam. Va ser un port molt, molt important, i era conegut amb el nom de Fayfo, Kaifo, Faifoo, Faixfo, Hoai Pho i finalment Hôi An. Ruta de la seda, ruta de les espècies, comerç internacional, vaixells portuguesos, anglesos, neerlandesos, espanyols, xinesos. Era el port de les ciutats del regne Cham de My Son i Tra Kieu. Entre els secles XV i XIX aquest port, aquest poble, era conegut arreu del món.

Fa tres anys no vaig poder anar-hi; un fort cicló va travessar la zona central del país, i si una cosa ténen els vietnamites, és que saben perfectament quan arriben les tempestes, la seva força, organitzar les evacuacions i prohibir taxativament qualsevol visita als llocs afectats a tot viatger. Vaig arribar a Hôi An en cotxe, provinent de Hu’ê. És una bona entrada. Després de moltes setmanes sense veure el mar, de sobte era a la costa del Mar de l’Est o de la Xina, encara que arribar-hi per mar, entrar per l’estuari fins al riu al centre mateix de Hôi An, ha de ser segurament una travessa inoblidable.

Danang és la ciutat propera. Durant la guerra amb els americans va ser un dels llocs més arrasats del país; fins i tot l’aeroport, avui, encara mantenen els angars que van construïr els americans i m’han dit que en un racó de la zona, es troben bidons plens de l’element fatídic i mortal, dioxina, l’agent orange, que utilitzaven per bombardejar la terra, és a dir, les armes químiques … 
Em va sorprendre, però, com s’ha refet aquesta Ciutat i com van construint hotels i apartements, empreses americanes com Hyatt, per exemple. Les platges son amples, sorra finissima, una badia ideal (tot just al costat de la famosa China Beach on els americans teníen el seu lloc d’esbarjo) … però, ai, quan apareix un cicló, és un corredor brutal per poder passar-hi, i ja ho vaig veure en arribar … dos vaixells de càrrega encallats a la sorra per la força del vent.
Però a Hôi An tot és diferent. Hi arribes per carretera, ràpid, des de Danang i de seguida veus turistes estrangers, moviment, tràfic i cap edifici alt, no, no estem en un llogaret qualsevol, és Patrimoni a la Humanitat de la UNESCO, i està absolutament prohibit construïr i fer res que desvirtui la imatge i la història del poble.
Els més de 800 edificis, casetes, catalogats, van ser construïts entre els secles XV i XIX.
És com viatjar en el temps; arribar a Faifo, per comerciar, vendre, comprar, seda, jade, or, gingebre, espècies, sandal, fusta. Però avui Hôi An s’ha reconvertit i és un centre comercial, sí, però de sastres i modistes. Tot el poble es dedica a confeccionar vestits, pantalons, bodys, bruses, camises, a mida, teixits de molt bona qualitat, seda i llí o cotó. En 24 hores tens la roba feta i llesta per vestir.
Les casetes catalogades, precioses, són botigues on els colors dels teixits els hi dona un caire alegre, diferent de les típiques botiguetes de ‘souvenirs’.
Les llanternes també formen part del mobiliari urbà i un dia al mes, lluna plena, Hôi An prohibeix la circulació de bicicletes, motos i algun cotxe (no n’hi han gaires), apaguen el llum i encenen les llanternes de tots colors. L’ambient és , sincerament, preciós, encisador.
M’hi vaig fixar i molt en les teulades de les cases. Sempre tinc aquesta mania; mirar amunt. Les teules estàn tan ben posades, simètricament, que fan goig. 
Tot un día passejant per aquest poblet de comerciants. Un bon lloc per fer un recés durant el viatge per Viêt Nam. Imaginar-te el port ple de vaixells de diferents països i els comerciants fent els seus negocis. Avui, entrar en una botiga per decidir quin és el teixit que més t’agrada, decidir el model, i anar a buscar-lo l’endemà. Vaig endur-me unes camises de dormir (m’agraden) i els hi vagi dir de fer el mateix model (m’agrada). Dit i fet.
Arribes vora del riu Thubon, barques que t’esperen per navegar per l’estuari fins a mar. Travessar el mercat; fixar-te en la tranquil.litat de la gent; ni fan cas dels estrangers. Seure en un dels molts restaurants i fer un bon dinar; beure una cervesa ‘La Rue’, i evidentment comprar alguna que altra cosa per casa.
De tornada a l’Hotel, un bany a la piscina, llegir una mica en un jardí ple de flors i arbres …. fer vida de ‘marquesa’ ….. que de tant en tant sempre va bé.
Demà aniré a la platja. Hi han bicicletes de lloguer. Consells pràctics; un barret imprescindible, poden aparèixer mosquits ….., fa calor, aigua embotellada a la motxilla.
Comencen a arribar els núvols … ai, sembla que portaran pluja; recordo una dita vietnamita; cerco el llibre; sí, és la que recordo, traduïda al francès :

‘mua lúc nào mát mat lúc ày’ : quel que soit le moment où tombe la pluie, elle refraïchit  toujours le visage …..

La fotografia d’un carrer qualsevol de Hôi An, un poblet tan i tan diferent. Un racó de món, però tan freqüentat per diferents cultures i pobles i que han protegit amb molt d’amor el seu patrimoni …… fins i tot durant les guerres i invasions, i d’aquestes els vietnamites en saben un pou des de fa més de mil anys ….
En l’arxiu més fotografíes.

 


  1. Moltes gràcies! En Jordi C. m’ha passat l’enllaç al teu bloc perquè al juliol vaig al Vietnam. M’agrada com ho expliques!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.