Tornar

Dema es el dia que he de pujar a l’avio per tornar a casa. Ahir vaig tornar de Halong, la meva Itaca. Vaig navegar al llarg de mes de sis hores, sola amb els mariners, en el vaixell Nhan Tien, que vol dir ”fada”. El dia era gris, lleig, i fred.
Pero per a mi va ser un dia esplendid, lluminos, clar. Quan tenia una mica de fred, bebia una tasseta de porcel.lana plena de vi d’arros.
En una barqueta auxiliar, vaig anar passant per coves i finalment vaig entrar en un raco tancat on les aigues, malgrat el cel gris i fosc, eren d’un color blau i verd intens.
Varem passar per un poblet flotant i els infants tornaven de l’escola a casa per dinar. Ho fan en barquetes, remant. Algunes dones eren encara a les barques pescant. D’altres cercant cloisses en algun dels centenars, milers d’illots.
Jo anava mirant l’horitzo per localitzar el palaibot amb na Xesca esperant.
Em va dir que em prepararia un dinar suculent amb peix acabat de pescar en aquest mar de l’est o de la Xina.
En S. tambe estava ben proper, amagat darrera uns matolls, somrient.
L’encanteri de la ‘fada’ va arribar a la fi, quan va enfilar el rumb al port de Halong.
Aquest mati, ultim dia a Ha Noi, he pogut visitar al professor Hu’u Ngoc i hem parlat i he pogut gaudir de la seva conversa. Te ja 90 anys. Parla perfectament el frances, angles i alemany. Llengues apreses en temps de guerres quan era amb els soldats d’altres paisos.
M’ha regalat un llibre i evidentment hem parlat dels canvis minut a minut que hi ha al mon, alguns de dolents, altres de millors i tambe alguns de molt bons.
Birmania, Mae Sot, frontera birmano-tailandesa, Champasak-Si Phan Don, sud de Laos, Hue, Hoi An, Ha Noi, Halong ……. Viet Nam.
Torno a casa ……

8 pensaments a “Tornar

  1. … els anteriors apunts, tots seguits, ja que feia temps que no ens passaven per aquí, i et podem (et puc) dir que viatges com eixos n’hem de fer tothom almenys un a la vida. No només per viatjar i veure nous paisatges, més que res per ajudar a la gent que hi viu, demostrar-los que encara hi ha, al cor de les persones un racó que ens fa ser millors persones, solidaritzant-nos amb els més desafavorits. Que tingues un bon viatge de tornada i t’esperem amb els braços oberts.

  2. veig el món que vaig estimar,
    i els paisatges de la tempesta,
    boscos cremats arran del mar.
     “de Vietnam, cap a casa”,
    perseguint l’última llum,
    la meua terra comença
    i es dibuixa dins els ulls…

    Obrint pas, Tornar a casa (lletra sencera)

    Vídeo:


    Diuen que la casa d’un(a), és on és troba el seu cor… potser no tornes de casa, sinò que tornes “de casa, cap a casa…” :-D

    Benvinguda!

  3. Caram, com que darrerament m’hi connecto poc i de tant en tant, no havia vist aquest post però sí els següents que parlen encara del viatge així que pensava que encara no havies tornat.

    Bé, ben tornada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *