Armes de guerra: Violacions sexuals a dones

Darfur …… algú recorda el nom d’aquest indret desgraciat i maleït situat en un continent tan i tan maltractat com es Àfrica?

La violació repetida a les dones està considerda com arma de guerra, aleshores vol dir, que és legal, defensa del país. Milers de dones a Darfur han estat brutalment violades i maltractades fins a uns extrems absolutament violents i difícil d’entendre i explicar. Aquesta violència s’ha detectat ja des del primer moment en que va començar el conflicte. Ja hi estem avesats a escoltar frases boniques de totes les organitzacions pels drets humans del món; dels politics; de governs. Sense resultats.

Quan arriba la nit, tres nenes tornen a casa, en realitat al camp de refugiats, una casa temporal, a Salam. En les seves mirades es pot detectar una maduresa gens usual en unes nenes tan petites, perque encara no han arribat a l’edat de 10 anys.

La guerra a Darfur fa crèixer els nens i nenes ràpidament i sense adonar-se’n són ja adults. No han tingut la felicitat de viure com a infants, protegits per la seva família, ni anar a l’escola i jugar amb altres infants. Tot just han d’anar en compte per protegir-se, les nenes per no ser atacades per aquesta ‘arma sexual’ dita violacions permeses i els nens per no ser robats i allistats en uns exèrcits on ells mai haguéssin volgut anar.

La fotografia de les tres nenes que han perdut la seva infantesa.
En l’arxiu la mirada d’una dona víctima d’una guerra que continúa …

I les agències de fotògrafs de guerres i periodistes tanquen per manca de finançament. Els diaris i agències  més importants del món no volen pagar per les fotografíes, ni volen enviar corresponsals perque denunciïn la realitat, la veritat. Es revolucionari, com manifestava en George Orwell i el poder dels grans mitjans mediàtics i econòmics no volen revolucions.
El món no vol veure la veritat; s’ha d’amagar. Ell, ella, ells, elles ho decideixen. La gent ho accepta, no vol veure brutícia.
Com un amic blocaire durant una conversa m’ha dit: ‘No volen oferir diners ni per articles d’opinió ni per fotografíes. Prefereixen tenir col.laboradors que ‘copien i peguen’ generalitats breus de Google, en comptes de crear discursos nous. 

Les fotografíes són d’un fotògraf extraordinari i valent. Va viure quasi dos anys a Darfur. Ell ens ensenya la veritat. Jo he fet aquesta feina (vergonyant?) que ara s’anomena ‘copiar i enganxar’ asseguda còmodament davant un ordinador. 

Stuart Price:  la meva més gran admiració i agraïment.

6 pensaments a “Armes de guerra: Violacions sexuals a dones

  1. El món, nosaltres, si que volem veure i saber la realitat, la veritat, però hi ha un gran “però” contra el que hem de lluitar… el poder que tenen “Ell, ella, ells, elles” . Nosaltres, la gent, les persones NO EL TENIM Roser, no tenim aquest poder que ens agradaria tenir ni que volguéssim… El seu és tant gran que ofega al nostre… Cada dia que passa, me’n dóno més compte. Tot està en mans de corruptes indesitjables. Tot! i tots, són com una mena de plaga.
    Mirar les cares d’aquestes nenes (les que ens ensenyes) són de terror. Tenen una mirada tant adulta!
    A vegades em pregunto: com pot ser que en aquest món, no hi hagi ningú, absolutament ningú, cap poderós polític, que tingui el cap una mica centrat? Una de dos, o els fan callar a base de duros o diria, que si no hi estàn d’acord, els acaben per fer desaparèixer del mapa…
    Em sembla incomprensible, que ni un, conservi dos dits de front.
    L’únic que els hi dessitjo, a tota aquesta colla de “gent” és que el hi costi agafar el son per cada dia que passin!

  2. El teu article, la reflexió de na Marta Rojals a mail obert, les que fem na Carme – Laura, tu i jo, el rerafons de la impunitat, la legalitat inventada per sotmetre altri i no per fer un món més just. Com no hi han jutges que qüestionin aquestes “regles”de guerra, com no es considera terrorista aquell qui mata una dona per exercici de poder, al cor de la llar ? Com es possible que els EE.UU no se fagi responsable de les seqüeles de l’agent orange – que tu tan bé ens has fet conéixer – i s’empari en que la “legalitat de la guerra ho permetia”?  Interrogants difícils de resoldre, solitud i sofriment de tantes dones, tantes pilotes fora, tantes mirades prepotents que ens miren de dalt a baix i ens classifiquen com a “massa sensibles”… I mentre aquestes mirades llargues , profundes, que ni tan sols acusen, només saben la veritat brutal de cara.

  3. I algun cop s’ha sentit la noticia que els mateixos cascos blaus hi han violat nenes també!

    Imagina’t doncs els que realment odien l’adversari en la guerra. Perquè hem d’aclarir una cosa. Això que a un soldat l’ordenin violar a algú és una cosa  incomprensible. Et puc dir que ningú no te una erecció perquè algú li ho digui que l’ha de tenir. I encara més, encara que la tinguessis, tenir relacions  amb una dona és una cosa que no fas a disgust. Si ella es no vol i es ressiteix i ho fas cal estar malament del cap (els violadors ho estan sempre)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *