Viatjar en el temps .. Nova York, Paris, Londres

Després de la meva estada a Caracas, el meu proper desti va ser Nova York.  L’any 1964 treballava en una agència de viatges, i si podíes obtenir l’autorització de la Directora (en el meu cas) era factible aconseguir un bitllet d’avió amb un 75% de descompte. Havia de ser emès, però, amb la mateixa companyia aérea. Primer viatge en avió, VIASA i KLM. Tres setmanes a Caracas i joveneta com era, em vaig dir a mí mateixa : Bé, si estic ja a Amèrica, tot just puc volar fins a Nova York i quedar-m’hi uns díes ! Dit i fet. El vol de la Companyia veneçolana VIASA era ple d’emigrants. En arribar a Nova York, un altre calvari amb la policia. Un interrogatori com el de les pel.lícules; per què vens a Nova York ? Quans díes t’hi quedaràs ? Mostra’m el bitllet d’avió. Quans diners portes ? Coneixes alguna persona a la Ciutat ? Es ferà responsable de tú? Malgrat la meva insistència que jo volia tornar a Barcelona i que només m’hi estaria cinc díes, ho vaig passar fatal.  Viatjar sola té aquests inconvenients ¿? Finalment em van posar el AUTHORIZED five days en el visat del passaport i alegria …. era a Nova York ! La llibertat ! Els gratacels ! Broadway ! Harlem ! West Side Story ! Agafo un taxi per anar al meu al.lotajment – Y.W.C.A -. Primera estafa. Tots els bitllets de dòlar són iguals, excepte el valor, es clar. El taxista un senyor gros, amb la gorra, bigoti, em diu : ‘Five dollars sweety’ …. Pago i surto del taxi. Però,  què has fet somera ? Li has donat un bitllet de 20 Dòlars i no t’ha tornat canvi !!! Maleït sigui … Era diumenge, i Manhattan estava desert, com ara al barri durant el mes d’agost. No vaig esperar ni un minut i vaig començar a caminar … la Cinquena Avinguda …. No gaires cotxes … Central Park …. Però, era a Nova York o m’havia equivocat de Ciutat ?
A les pel.lícules havia vist milers de cotxes, taxis, gent, corredisses, venda de ‘hot dogs’, i em trobo en mig de Manhattan com si la gent hagués fugit, marxat, igualet que a la pel.lícula Wall-E, però tota la Ciutat en peus. Sense adonar-me’n em trobo davant mateix de l’Empire State Building. La meva mirada comença a mirar al cel fins arribar a la punta del tot de l’edifici. Llegeixo que avui es pot visitar i pots pujar amb l’ascensor fins dalt. El meu anglès, aleshores, era de ‘British Institute’,  se’m feia difícil entendre’l, però si que podia llegir i una mica més m’agafa un cobriment de cor :

USD1,50 per pujar en un ascensor !

Cal aclarir …. Any 1964, canvi 1 USD = 60,- ptes. Una entrada de cinema a Barcelona .. 25 ptes. És a dir … 90 ptes per pujar dalt de l’Empire State Building. Vaig pujar. Canvi d’ascensors i amunt, amunt.  Una vegada a dalt vaig començar a mirar les cares dels pocs turistes que hi havíen en aquell moment. La majoria americans. En el fons, cercava a Clark Kent i m’hagués agradat veure’l convertit en Superman, però jo no era na Lois Lane …..

La resta de díes vaig caminar molt, moltíssim per poder veure el màxim; Harlem, Greenwich, Broadway, Rockefeller Center, Times Square, la Biblioteca Central, Central Park, Tyffany’s, Macy’s, Radio City Music Hall, fins i tot vaig pujar a dalt de tot de l’estatua de la Llibertat, dins el mateix cap !
Brooklyn i carrers i edificis amb les escales a la façana del darrere, (la música de West Side Story m’envoltava) botigues de queviures italianes,  parlars diferents, un petit món vivint tots junts en una Ciutat. Els docks i el waterfront .. m’imaginava en Marlon Brando, n’Eva Marie Saint, en Karl Malden, en Rod Steiger.  Visita a l’edifici de les Nacions Unides on vaig poder veure la sala de sessions i ……  botigues de discs, moltes. Vaig comprar discs dels cantants preferits, ‘inèdits’ al nostre país.

Recordo, per sobre de tot, el Central Park. Seure sota un dels milers d’arbres, menjant un ‘hot dog’ i llegint una revista de cinema o un comic de Flash Gordon o Superman va ser per a mí un glop d’aire fresc en mig d’una Ciutat immensa amb molt de ciment, soroll, tràfic … un oasi. 
No he tornat més a Nova York. Les sensacions, si un dia hi torno, no seran les mateixes. M’agradaria poder escriure ‘ New York revisited’ …. Potser l’any vinent ???

Una fotografia de l’Empire State Building des d’un altre edifici amb la pared pintada de graffitis i si mireu en l’arxiu dues fotografies del Central Park, una molt refrescant, durant l’hivern, i l’altra a la primavera. Gràcies companys de TE.

2 pensaments a “Viatjar en el temps .. Nova York, Paris, Londres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *