Pirineus : Passejades, promenades, randonnées …

Les vacances són per descansar, o viatjar, o pujar muntanyes, o fer grans travesses, o navegar, o prendre el sol a la platja, fer submarinisme, fer el mandra, gaudir de temps per estar amb la família, trobar-se amb amics, conèixer ciutats, pobles, llocs increïbles …. o quedar-se a casa, disfrutant del silenci, llegir, escoltar música.

Bé, sempre tens moltes coses a fer.

A la muntanya, més concretament a Oô, Pirineus, m’agrada fer ‘passejades’, perque és així com ells ho anomenen quan el camí es amable, gens costerut, travessant el bosc, vorejant els rius, descansar en un prat sense pastures.
Oô, però també sap oferir distraccions als estiuejants que lloguen cases velles, ben acondicionades. No hi han segones residències. Han aprofitat part del prat a la vora del riu per fer una pista de frontó, dues de tenis, un petit camp de basket i futbol, un bon jardí de gespa fresca i parc infantil. Hi ha un rètol que diu ben clar: ‘ Instal.,lacions reservades per els habitants d’Oô i els seus estiuejants’. No es paga …. 
Travessant el riu en direcció a la Val d’Astau, ens trobem amb la piscifactoria dels Palacin (pronunciat en francès no em sona gens bé…). Les truites viuen molt bé en aquest indret en les aigues fredes, clares, netes, transparents que baixen dels llacs d’alta muntanya.
Els avis van fugir després de la guerra travessant aquestes muntanyes des de l’Aragó i s’han quedat. Hi ha molta gent que viu en aquestes contrades, els Farrús, els Bardagí, els Rives. Na Marie m’explica com veien arribar a gent en unes condicions lamentables després de passar a França per aquestes muntanyes cobertes per la neu. Els van oferir al.lotjament, menjar calent i van continuar el seu camí a un exili no desitjat. Molts van continuar fins a Tolosa i d’altres es van quedar a Banheres.

A mí m’agraden les passejades. Enguany vaig descorbri-ne una de nova. Passat el col de Peyresourde i durant la baixada ens trobem un encreuament a la dreta on podem llegir el nom de ‘Mont’. Arribo a l’entrada del poble. Sempre trobes un aparcament preparat.
L’esglèsia és molt i molt bonica i les vistes panoramiques de la Val Louron fantàstiques.
Veig un indicador amb el no. 4 i segueixo aquest camí. Planer, amb alguna pujadeta senzilla i amb molta ombra perque el bosc es preciós. Les flors vora el camí inigualables.
Uns cards preciosos; grosselles, falgueres a dojo, maduixetes. Veiem una petita esglèsia; Saint Calixte, un petit barri, tres cases, del poblet Cazeaux Trechet.
Arribem al final del camí;  bé, podríem haver continuat fins el poble, però ja ens estava bé la decisió de quedar-nos a Saint Calixte una estona. 
Tornem a Mont per el mateix camí. En arribar volíem anar a fer una visita a la granja on venen formatges i llet. Vam decidir que prop d’Oô tenim el poble de Poubeau.
El matí ja ens ha passat i quan tornem a casa, ja serà hora de fer el dinar. Dins a casa s’està fresquet, són cases fetes de pedra i la calor no apreta gaire.
Una migdiada d’estiu, llegir una mica i som-hi tornem a fer una pasejada més curta, o anem a seure al pati de veïns i xerrar amb na Marie i en Hilaire, mentres bebem un ‘pastís’  i mengem uns cacauets. 

Encara podem sopar fora, al jardí, sota les estrelles. Aquesta es una altra meravella de l’estiu. Un cel clar, esplendorós i quantes, quantes estrelles. Estirada sobre la gespa no et canses d’anar mirant el cel.
Un dia més que ha passat, com un sospir. Demà potser farem una ‘randonnée’ que ja es un passeig més llarg i més costerut ……

3 pensaments a “Pirineus : Passejades, promenades, randonnées …

  1. L’any passat, vam visitar el coll d’Ares i Prats de Molló.  Des d’aquest pas fronterer era inevitable també pensar en l’exili forçós i patiment de tanta gent.

    Aquest any però, tenim vacances casolanes, que ens han permés per exemple, la visita a l’exposició del MNAC “El Segle del Jazz” que tú ens vas suggerir no fa gaire.

    És una mostra molt interessant de la influència del jazz en l’art, i de l’evolució tant d’aquest estil musical com de les diverses disciplines com la pintura, l’escultura i el cinema.  Realment, molt recomanable.

    Roser, bona estada pel Pirineu, i bones passejades. 

  2. Perdó pel lapsus: “El Segle del Jazz” és al CCCB, no al MNAC!
    Passa que el mateix dia vàrem visitar també al MNAC l’exposició de fotografies de Robert Capa i Gedra Taro.  (No menys recomanabe) 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *