Gavarnie II : Fora de ruta, però amb turistes

Arribar al petit poble de Gavarnie durant el mes de juliol i potser fins la segona quinzena d’agost, és barrejar-se entre els centenars o milers de turistes que volen arribar al mateix Circ de Gavarnie.
Només arribar ja es pot veure que és prohibit entrar en cotxe al poble i cal pagar l’aparcament, ben organitzat. 4 Euros. Tot són botigues i petits restaurants amb menús especialment cuinats per els ‘randonneurs’. No és car; per 7 Euros et posen sobre la taula un bon plat de patates fregides amb dos ous estrellats, una amanida de l’hort, formatge i gelat.
Més endavant ens fixem en les mules, cavalls i burrets. Segueixen la tradició dels avantpassats. Arribar fins l’Hotellerie du Cirque a cavall, mula o burret, és fàcil i descansat. Dues hores: 25 Euros. Tres hores: 35 Euros. Si tornes més tard del temps establert, penalització de 15 Euros ¿¿??
És la subsistència dels habitants d’aquest poble. Jo segueixo caminant per el camí o autopista dels turistes, tot vorejant el riu que baixa amb força i amb l’aigua neta, transparent i freda.
Cinc-cents metres més endavant, marxo de l’autopista del turista, i el petit rètol de fusta m’indica: ‘Refuge des Espugues’. Som-hi doncs. Mentres els turistes van caminant tranquil.lament, jo vaig pujant i pujant; un desnivell de 400 metres, no està malament, per arribar al prat anomenat de la Pailla.
Per aquest camí no hi trobes tanta gent, i les vistes són esplèndides. Pots veure els contraforts del Marboré (3248m), els Tres Pics de la Cascade (3030m), l’Épaule (3003m), la Tour, le Casque i els Sarradets (2939) una muntanya a la dreta, i que impedeix poder veure la bretxa de Roland des de l’Hotellerie del Circ de Gavarnie.
El camí pel sotabosc és agradable i de sobte un camp verd i ple d’iris de color lila, salvatges, bonics. Una catifa de flors, com les de Corpus als carrers de Sitges o La Garriga. Quan arribes al prat de la Paille es pot veure el refugi de les Espugues (2027m) i el pic Hourquette d’Alanz (2430) pas natural per entrar al circ d’Estaubé. Però jo segueixo al sud. La vista es indescriptible i ara sí que es pot veure la bretxa de Roland. En un raconet d’ombra del bosc, decideixo menjar una mica i agafar forces; important: sucres (llet condensada, fruits secs, galetes). Els iris i altres flors són tot just davant meu i m’entren unes ganes boges d’agafar-ne, però recordo una dita : ‘Pren la seva olor, i deixa la flor’. 

Des de dalt del camí puc veure el prat de la Courade, on té lloc tots els anys el Festival de Música i Teatre de Gavarnie, a l’aire lliure. La Companyia ”Chantier-Théâtre’ és l’encarregada de produïr els espectacles. Aquest any: Cyrano amb Robert Hossein. Es poden veure les cadires, l’escenari, els tendals dels tècnics, tot de color verd i desmontable. Ens trobem dins el Parc Nacional dels Pirineus i les ordenances són molt estrictes.

Vaig arribant a la fí de l’excursió. Sóc a dalt mateix de l’Hotellerie, mentres els turistes van pujant com poden per el camí que se’ls ha tornat costerut i no s’ho pensàven pas!  Davant ja tinc la gran muralla, immensa. Vaig directament a la terrassa de l’Hotellerie. Un cafè i un te amb gel. És un bon lloc per mirar i observar els centenars de gent que hi arriben, a peu, a cavall, en mula o burret. Em sorprèn escoltar diferents llengües, neerlandès, alemany, anglès, italià, algún idioma escandinau, francès evidentment, castellà i català.

Tothom diu la seva.

– Gavarnie sempre serà Gavarnie …
Gavarnie no es mesura … Gavarnie no es pot explicar …. Gavarnie es viu,      emociona, assaboreixes el paisatge.
– Que bé haver escapat de la rutina diària i ser aquí …. 

Una mare no sap que fer amb el burret; la seva filla de no més de 4 anys està asseguda sobre  l’animal. Quantes vegades haurà fet el mateix trajecte ? Sense dir-li res el burret se’n va directament on ella ha de deixar-lo lligat.

Ja es hora de tornar al poble i baixo per l’autopista dels turistes. Va ser tot un espectacle. Jo, però, sempre dic el mateix … davant la gentada, m’aïllo i observo, vaig cercant flors, fruites de bosc, faig un bany de peus al riu…….
Un parell de postals, entro al cotxe i de camí a Oô.

Per cert, de Gavarnie a l’Hotellerie per l’autopista dels turistes, aproximadament poc més d’una hora; per el camí del Refugi de les Espugues, més de 2 hores.

En la fotografia es pot veure l’Hotellerie, els contraforts del Marboré, i la Cascade.
En l’arxiu podem veure l’arribada en burret d’una mare amb la seva filla, i els Sarradets, la muntanya que impideix veure la bretxa de Roland, des d’aquest punt.

Un pensament a “Gavarnie II : Fora de ruta, però amb turistes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *