Gavarnie I : Refugi d’escriptors i poetes

Els Pirineus entren a la literatura durant el secle XVIè i desapareixen en el secle XX.
L’any 1546, Margarita de Navarra escriu a Cauterets, el pròleg del llibre publicat l’any 1559 per el seu autor Caude Gruget, L’Heptaméron.
–  Le premier jour de septembre, que les baings des montz Pirenées commencent entrer en leur vertu, se trouverent à ceulx de Cauderès plusieurs personnes tant de France que d’Espagne: les ungs pour y boire de l’eaue, les autres pour se y baigner et les autres pour prendre de la fange: qui sont choses si merveilleuses que les malades habandonnez des medecins s’en retournent tout guariz – 
Ramond de Carbonnières va escriure la paraula ‘ pyrénéisme ‘, en contraposició a l’alpinisme, als Alps, d’accés més fàcil.
L’alta muntanya dels Pirineus funciona com un antídot a la vida thermale, oculta, invisible, però encara per descobrir, i de fet serà la porta d’entrada per aquestes muntanyes.
Va ser durant el regnat de Napoleó III i l’espanyola Eugenia de Montijo que els centres termals de Cauterets, Bagnères de Bigorre, Luz Saint Sauveur, Barèges, Banheres de Luishon, van arribar al seu màxim esplendor. 
Victor Hugo, Georges Sand, Gustave Flaubert, Prosper Mérimée, Stendhal, Eugène Viollet-le-Duc, Hipolyte Taine, Octave Mirabeau, Maurice Barrès van ser a Gavarnie. Alguns d’aquests escriptors van pernoctar a L’Hotel des Voyageurs (1843), un establiment amb història, emblemàtic,  avui tancat. La besneta dels antics propietaris està fent un gran esforç per tornar a obrir les portes d’aquest hotel. Podeu entrar en aquest enllaç on s’explica molt bé la història de l’hotel i de Gavarnie.   – ACÍ –

Eugenia de Montijo va ser, sense cap mena de dubte, l’artífex per construir les carreteres dels colls d’Aubisque, Tourmalet, Aspin, Peyresourde, i així poder viatjar d’un centre termal a un altre.
 

Aquesta conquesta dels Pirineus va acabar després de la primera guerra mundial. Unes construccions imaginàries, nostàlgiques, poètiques, somiadores … Els centres termals van patir una davallada important. Van ser utilitzats com hospitals durant la Gran Guerra i la Segona Guerra. Es dubte dels seus beneficis terapèutics, fins que la Seguretat Social hi torna a creure i els curistes arriben d’arreu de França per els seus tractaments de reuma, artritis, vies respiratòries, tot pagat per l’Estat. El tipus de visitants ha canviat. S’ha socialitzat. L’alta burgesia i famílies reials ja no ténen cap interès en anar a Cauterets, o a Banheres de Luishon. El poble envaeix les poblacions.
Gustave Flaubert va arribar a Gavarnie un 23 d’agost de 1840 i s’hi va quedar fins a finals del mes d’octubre.  Escriu :

Jusqu’à présent ce que j’ai vu de plus beau, c’est Gavarnie. On part de Luz le matin et on n’y revient que le soir au jour tombant; la course est longue et dangereuse, on marche peut-être pendant trois lieues au bord d’un précipice de 500 pieds, sans éprouver le moindre sentiment d’inquiétude, confiance qu’il est difficile d’expliquer et que tout le monde éprouve malgré soi. Quan vous avez passé l´échelle et le pic de Bergun, la montagne s’écarte du gave pour un instant, vous étale une prairie qui embaumait de foin coupé; elle se resserre bientôt et déploie toutes ses splendeurs tragiques au Chaos. Ainsi nomme-t-on un lieu plein de rochers entassés les uns sur les autres, comme un champ de bataille d’un combat de montagnes où ces cadavres immenses seraient restés, écroulés sans doute un nour d’avalanche; je ne me rappelle plus quand, mais tout l’effroi de leur chute reste encore dans leur nom de Chaos, dans toute la contrée; le gave passe à travers et se cabre contre eux sans les ébranler. Tout s’oublie vite quand on arrive dans le cirque de Gavarnie. C’est un enceinte de deux lieues de diamètre, enfermée dans un cercle de montagnes dont tous les sommets sont couverts de neige et du fond de laquelle tombe une cascade. À gauche, la brèche de Roland et la carrière de marbre, et le sol sur lequel on s’avance, et qui de loin semblait uni, monte par une pente si raide qu’il faut s’aider des mains et des genoux pour arriver au pied de la cascade; la terre glisse sous vos pas, les roches roulent et s’en vont dans le gave, la cascade mugit et vous inonde de sa poussière d’eau.

Quan et trobes davant del Circ de Gavarnie et sents indefensa, petita. Encara que avui pots caminar molt més facilment fins la cascada que Flaubert esmenta, sí és cert que per arribar-hi la pendent és gran, i la tartera perillosa. L’aigua cau sobre les pedres i continuant amb el text,  sí  ‘la pols’ de l’aigua et mulla.

” D’on vens ? Dels Pirineus ? has estat a Gavarnie ?

No.

Aleshores,  per què has anat als Pirineus ?

Són divertides les cartes escrites per Prosper Mérimée (es com llegir la revista ‘Hola’ del secle XIX), un entusiasta d’Espanya i sobretot de l’esposa de Napoleó III, Eugenia de Montijo. Explica tot tipus de xafarderies de la noblesa.  També va ser un enamorat d’aquestes muntanyes,  i en la seva famosa ‘Carmen’ se les va fer venir bé per introduïr els Pirineus en la figura de Don José, l’amant de Carmen, i nascut a Navarra ……

En una de les seves cartes escriu :

Le monde devient tous les jours plus bête. À propos de cela, avez-vous lu ”Les Misérables” et entendu ce qu’on en dit ? C’est encore un des sujets sur lesquels je trouve l’espèce humaine au-dessous de l’espèce gorille. Les eaux me font du bien. Je dors mieux et j’ai de l’appétit. Un comentari ‘molt’ adient a la personalitat del senyor Mérimée ….

He trobat unes fotografíes antigues on es pot veure perfectament l’atmòsfera dels vells temps, l’Hotel des Voyageurs i també he afegit una fotografia de la Gran Cascade i el Circ de Gavarnie feta tot just fa dues setmanes.

Encara em queden altres Gavarnies: el dels muntanyencs i el dels turistes.

 

5 pensaments a “Gavarnie I : Refugi d’escriptors i poetes

  1. … al refugi que hi ha davall la bretxa de Roland, ara no recordem quin any. La vista des d’allà és impressionant, de nit es va muntar una tronada i vam escoltar el tro més sorollós de la nostra vida, que continuà ressonant per tot el circ una bona estona. Com es diu al text, si heu anat als Pirineus i no heu anat a Gavarnie, a què heu anat?. Vam passar tres dies: pujàrem fins el refugi de Goriz el primer dia, després, passant la bretxa de Roland, a Gavarnie, i des d’allà, al dia següent, fins a Bujaruelos. Molt cansat, però els paisatges pagaven la pena!.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *