Simplement … Tourmalet

Des d’Oô el camí és llarg i lent, 95 kms aproximadament. Per la carretera D618 enfiles la pujada del Col de Peyresourde, 1.569 m.  
Sortim de la Val de Larbourst i entrem a Val Louron. La baixada és bellíssima i arribem a Arreau. Un encreuament ens indica la possibilitat de continuar per el túnel de Bielsa a l’Aragó. Continuem i enfilem la D918, molt coneguda per els ciclistes. Pujada novament fins arribar al Col d’Aspin, 1.455 m.  A mí m’agrada molt aquest coll de muntanya. És fantàstic. Sempre hi han vaques pasturant. El bosc és una meravella i un molt bon lloc per cercar ceps. Les panoràmiques d’una banda fins al Val Louron i per l’altra el majestuós Pic de Midi. 
Més d’un ciclista em va demanar de fer una fotografía. És la prova que han arribat fins dalt i estàn eufòrics i contents.
La baixada és espectacular fins arribar a la vall que ens durà a Sainte Marie de Campan.
La carretera D935 continúa fins a Bagnères de Bigorre, Lourdes i Tarbes.
Però jo m’enfilo encara per la mateixa D918 i comença el Tourmalet. 17,2 kms, amb desnivells del 7,2% al 10%. Ho explico molt fàcil. M’hi porta el cotxe, però és la primera vegada que hi vaig en un mes d’estiu, temporada alta, molts turistes i ciclistes.
He de dir que conduïr per una carretera estreta on et trobes ciclistes pujant amb dificultats o baixant perillosament, i en mig les caravanes dels estiuejants que circulen constantment, és tot un repte.
Sorprenentment em trobo amb una parella pujant en bicicleta; ell porta un remolc on està sentadet un infant, amb ulleres de sol, gorra i ben comfortable, i al darrera la seva parella, suposo la mare de l’infant. Per un moment penso en la baixada per la banda de Luz Saint Sauveur, molt perillosa. Un risc veritablement gran ! Cal frenar la bicicleta i si a més tens el remolc amb l’infant al darrera ……
Avís per els viatgers de cotxe; circular amb molt de compte i paciència, molta paciència. 
Arribo a La Mongie, estació d’esquí i d’on surt el telefèric al Pic du Midi. Uns edificis molt, molt lletjos, horribles, però bé, tots estàn agrupadets en el mateix lloc. Fa estona que he deixat el bosc, i tot és pedra, muntanyes tenebroses, encara que amb pastures i veritablement fa por, el Tourmalet …. i encara no he arribat fins dalt !  He de parar el cotxe; centenars d’ovelles travessen la carretera sense parar atenció ni dels cotxes, les caravanes, els ciclistes o les motos.
Finalment arribo a dalt, 2.115 m. Un turonet i de sobte davant teu et trobes amb la panoràmica de la Vall de Luz Saint Sauveur fins veure el Vignemale.  – ací –
La baixada fins a  Luz és de 19 kms i amb uns desnivells entre el 7% i el 10%. Espectacular. Quan arribes al Pont de La Gaubie, paga la pena fer una paradeta. Pots beure aigua dels rius que baixen de les muntanyes, gaudir dels camps d’iris amb aquest color lila tan i tan bonic. Si t’agrada la muntanya i tens temps, el GR10 surt de La Gaubie fins el Jardin Botanique del Tourmalet ( un passeig ) , obert del 15 de maig fins el 15 de setembre. Hi ha un bar obert on pots agafar forces i  i començar una excursió llarga de sis hores aproximadament per arribar als llacs Dets Coubous, Blanc, Nere, vessant nord de Néouvielle.
Arribo a Barèges i la carretera continúa fins a Luz Saint Sauveur. El castell de Sainte Marie ens ho indica. Centre thermal i d’excursions. Un poble important i bonic, molt bonic, amb molta història, però jo he de continuar fins a Gavarnie.
En aquest punt, penso en el camí que na Marie va fer quan era jove amb dues altres noies d’Oô; caminar fins a Lourdes, pujant els cols del Peyresourde i Aspin. Dos díes de viatge. ‘ Les nostres cames eren el nostre transport’ … m’explica.
Unes fotografíes que vaig fer d’aquesta ‘pujada’ sense esforç al Tourmalet i els meus aplaudiments als ciclistes que ho poden aconseguir, homes i dones. Bravo !

3 pensaments a “Simplement … Tourmalet

  1. Jo passava els colls del Tour un vespre emboirat d’aquesta mateixa setmana. En el meu cas venia de caminar pels volts del Vignemale des del Pont d’Espanya (a Coterets).

    Al Torumalet, entre ciclistes, ovelles, motoristes i boira espessa, semblava ben bé que m’haguessin transportat al 1910 i tot.

    Per certm al coll vaig fer-me amb una txapela negre. La darrera adquisició per voltar pel Pirineu.

    Agur i felicitats per la tria de vacances.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *