Petits detalls Pirinencs
És agradable sortir de casa a Oô i baixar a Banheres de Luishon. Només els separa nou kilòmetres i el camí és de baixada. Són pocs minuts en cotxe. Castillon de Larboust, Cazeau de Larboust, Saint Aventin i ja arribes a Banheres. El primer que veus és el cementiri. De fet els cementiris a França formen part de la població, i sempre són dins el poble o Ciutat. La temperatura agradable, no més de 12 graus. poca gent. Només els ‘curistes’ que amb la seva bossa de les Thermes corren per fer els tractaments. Les Allées d’Étigny encara són buides. Compro pa i croissants. La plaça on és el forn hi ha també l’esglesia i el monument als herois de les dues guerres.
Els fanals són plens de flors, tota la Ciutat es com una jardí. Les cantonades, els ponts sobre el riu La Pique, els carrers, els balcons. Sempre hi ha motius per posar-hi flors.
Michel Warlop, un gran violinista francès, precursor del jazz en el seu país, va morir a Banheres de Luishon l’any 1947 als 36 anys. Molt jove. Va formar el seu propi Trio amb Stéphane Grapelli, Django Reinhardt i Eddie South. L’any 1935 va fer música de jazz amb el seu violí conjuntament amb Coleman Hawkins i les interpretacions de ‘Blue Moon’, o ‘Avalon’ i ‘What a Difference a Day Made’ van ser tot un esclat d’èxit.
Va compondre ‘Swing Concerto’ i ‘Noel du Prisonier’.
Està enterrat al cementeri d’aquesta població on va morir, al costat d’un altre músic molt conegut a França, el violoncel.lista André Simon.
M’agrada que la plaça porti el seu nom i el fanal sigui ple de flors.
En l’arxiu podeu veure més elements del conjunt urbà a Oô decorats amb flors. Totes les nits, o ben aviat el matí, sempre hi ha algú que les rega amb molt d’amor.
les flors, la música , el paisatge…els amics. Bons ingredients per fer del món un lloc habitable. Una abraçada