Retorn a la realitat – Dues dones assassinades.
‘Le chaos’ és el nom amb el que es coneix el Marboré quan arribes a Gèdre i davant teu és allà, el circ de Gavarnie, el Marboré, el chaos, com una tristesa morta després de la verdor del bosc. Tens una sensació de pànic quan ets al seu costat, però desapareix immediatament.
Tot just vaig arribar ahir dels Pirineus; una setmana de descans, d’emocions, desconectada absolutament del món exterior. Ni televisió, ràdio molt poquet, diaris cap.
Faig una ullada a la casa dels blocaires, absent com he estat durant una setmana, i novament el chaos, com es coneix Gavarnie. Dues dones han estat assassinades, cruelment, per l’home el seu company. Una violència humana sense cap ni peus. Allà dalt a les muntanyes soroll de les cascades i els rius, el vent, l’oratge.
La meva denúncia més ferma per aquests nous assassinats, sempre invisibles, sense ressò, ja és una rutina cruel i que fa mal. I la meva tristor i el meu sincer condol.
I aquest iris solitari, bell, viu a quasi dos mil metres d’altitud, amb un color lila esplèndid i al fons el pic de Spijeoles, prop del llac d’Espingo, vuit-cents metres per damunt del meu raconet d’Oô.
Doncs sí, Roser, la sagnia continua. Benretornada. Victòria, també ha retornat.
Un beset.
La bella flor és el record-homenatge , el seu color és el del dol. Una abraçada.
Pensava que havies dit que marxaves al setembre i en veure que feia dies que no escrivies pensava que estava equivocat. Jo marxo aquest divendres però ja veus, malgrat que vulguis desconnectar el món continua girant tant per a bé com per a mal.
Benvinguda Roder !
Sabies que el dissabte es va celebrar el centenari del refugi d’Ulldeter ?
Segur que en pots fer un bon apunt.
Petons.
Disculpa Roder no, ROSER.
per rebutjar la por, plantar-hi cara i desacord. Bell iris , fràgil testimoni. Gràcies