Avui …. El mític Tourmalet

L’any 1910 hi havíen 136 ciclistes inscrits per participar en el Tour de França. En veure que hi havía unes noves etapes de muntanya, els Pirineus, 26 van dir no, i els 110 restants van començar el Tour a Paris. L’any 1910 el Tour es feia en 15 etapes, i 14 díes de descans, un dia després de cada etapa i  la sortida era entre les 23.30 i 6:30 perque així podíen arribar a les muntanyes, als pobles d’arribada amb temps perque la gent els esperés i rebre’ls. Els corredors els era permès de baixar de les bicicletes per omplir les ampolles d’aigua, necessitats fisiològiques, fer les reparacions en cas d’avaríes, travessar vies de tren, i en baixades perilloses. Aquest any hi havíen dues etapes als Pirineus : Perpignan-Banheres de Luishon, i Banheres de Luishon – Baiona. Els cols de Port, Aspet, Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Solour, Tortes, i finalment  l’Aubisque.
Un any abans  el senyor Alphonse Steines, amic del senyor Henri Desgranges, propietari del diari  ‘L’Auto’ i ‘alma mater’ de’aquesta cursa, va anar a veure si es podia passar en bicicleta per aquests cols de muntanya. Si Madame de Maintenon travessa el Tourmalet per anar a prendre les aigües a Cauterets, per què no els ciclistes ? Envia un telegrama al senyor Desgranges: ” Passé Tourmalet stop très bonne route, stop, parfaitement practicable, stop”.
Tot seguit va sortir publicat al diari L’Auto (300.000 diaris venuts …. ) i els ciclistes que coneixíen la zona, es van esparverar i van declarar que aquell era ‘el cercle de la mort’.
”Vous êtes un assassin” li va dir el senyor Trousselier al senyor Desgranges.
L’any vinent doncs es celebrarà el centenari de la primera ascensió al Tourmalet en el Tour de França.

Octave Lapize va ser el primer en arribar al cim del col del Tourmalet el 21 de juliol de 1910 i també va ser el guanyador del Tour. Ja va guanyar l’etapa Perpignan-Luishon. Eren llargues, més de 7 hores, i evidentment sense tota la tecnologia d’avui. Només 41 ciclistes van acabar el Tour aquell any. En Octave Lapize li va caure l’ampolla d’aigua, que era aleshores de vidre, i es va trencar i un altre ciclista també va caure i es va ferir les mans. Des de aleshores, mai més s’han utilitzat les ampolles de vidre i les van anviar per els bidonets o cantimplores de plàstic.
De Luishon a Baiona havíen de pedalejar durant 326 kms i pujar tots els cols pirinencs! Tres escapats Lapize, Garrigou i l’italià Albini.  Lapize baixa de la bicicleta, però en veure que en Garrigou continua i continua pujant, tornar a pujar a la seva i en un esforç extraordinari arriba el primer al col del Tourmalet a les 07:45 hores del matí; Garrigou va arribar 500 metres al darrera, sense baixar de la bicileta des de que van sortir de Luishon, 70 kms, en 4 hores i 15 minuts. Va rebre un premi de 100 Francs. 
Després baixant van recuperar-se fins arribar als peus de l’Aubisque. Un altre infern.
Van arribar a Baiona a les 05:45 hores de la tarda. La sortida va tenir lloc a les 05:00 del matí.
El mateix Octave Lapize en arribar va dir les mateixes paraules : ”Assassins, vous êtes tous des assassins!”. En acabar la cursa a Paris, va rebre un premi de 5.000 Francs. Eren molts diners, ja que en aquella època un obrer guanyava 2 francs/hora de treball.


La fotografia panoràmica del cim del col del Tourmalet ho diu tot i en l’arxiu una altra fotografia dels ciclistes pujant aquesta mítica muntanya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *