Les orenetes

Avui les orenetes matineres han tornat. Vol dir que tindrem bon temps. Aquests últims díes no les vaig veure pas, ni vaig escoltar els seus ‘vit, vit, xirrivits’ ….. Mal temps.
He estat llegint algunes coses sobre les orenetes, perque la veritat, en no veure-les, ja em vaig preguntar …. mal temps, plourà, núvols, gris, fresca, l’estiu s’acaba …..

He trobat un escrit de’n Josep Maria de Sagarra fantàstic que ens parla d’aquests ocells.
Oreneta de ribera, oreneta de xemeneia, oreneta de finestra o cul-blanc i el roquerol, una de molt menuda.
La més estesa de totes i la més simpàtica és l’oreneta de xemenia ( les que fan els nius adossats a les pareds dels edificis ….. i d’això L’Ósser en sap un pou …. ).
Generalment, fan servir el mateix niu una colla d’anys i cada parella sap ben bé on deixa la seva casa i quan torna, el primer que fa es veure com segueix el niu i, si hi ha hagut algun desperfecte o s’ha fet malbé, de seguida es posa a treballar i el deixa com nou.
Si els humans ho poguéssim fer tan perfectament i ràpidament, no tindríem tans mals de cap ……

L’oreneta és àgil, atrevida, alegre i treballadora. Molt elegant.
A l’Empordà li fan dir una pila de coses del seu crit matiner :

—  M’he llevat, m’he rentat, he esmorzat, he anat a Montserrat, i tu encara ets al llit; lleva’t, lleva’t de matí ! —

Com jo també ho sóc de matinera, els seus ‘xirrivits’ em desperten i és per això que tota la setmana el seu silenci em tenia ben amoïnada. Els altres ocells encara dormen, però elles ja han fet feina i molta.
Diuen que són una mena d’ocells amb molt d’enteniment. Se saben conformar a les circumstàncies de vida, distingeixen el que és bo i dolent, els amics dels enemics.
Mengen insectes petits del ram de les mosques i mosquits i dels espiadimonis, papallones d’aquelles tan remenudes, escarbatets, però no mengen mai insectes de fibló verinós; saben que una fiblada les pot matar.
Les orenetes només cacen al vol, i no són capaces d’agafar una bestiola que estigui en repòs. De vegades, quan plou, com ha passat aquests díes, i els insectes estàn amagats, poden arribar a passar fam, i és aleshores quan les veus volar ran de terra per espantar els mosquits i les papallones que s’amaguen sota el fulleram i intenten si els poden fer volar i mengar-se-les.

Són la gran joia del cel blau matiner.

En Joan Brossa va escriure un poema :

A TRES ORENETES

333, 333, 333, 333 …

i així fins allà dellà.

La fotografia des del meu balconet de casa, un matí qualsevol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *