Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Kiosc de Canaletes

Publicat el 9 de juliol de 2009 per rginer

Quan vols posar ordre, o senzillament remenes, o cerques alguna cosa en concret, obres petits baguls, caixes de fusta i sempre et trobes petits tresors o la mateixa història de la família. Per exemple m’he trobat un document del Ministerio de Gracia y Justicia, Dirección General, Registros y del notariado data 27 de juliol de 1928, signat per Don Manuel Azaña y Diaz, Jefe del Registro General de Actos de Ultima Voluntad. Una sorpresa, en veure la signatura original del senyor Azaña !
Però també m’he trobat amb un llibre editat l’any 1944 – Estampas Barcelonesas de Ricardo Suñé – Editorial SLC. El que m’ha interessat més és la portada amb el magnífic dibuix de’n Opisso del kiosc i la font de Canaletes.
El meu avi i el meu pare quan baixàven per la Rambla per anar a treballar al moll, sempre feien una paradeta al kiosc per prendre un cafè. El meu pare sempre me n’havia parlat i quan el van enderrocar, sincerament, es va emprenyar molt.
Penso que era un signe d’identitat i a més molt còmode per prendre un cafè, un ‘carajillo’, una beguda fresca.
Fa enuig quan t’adones de la poca sensibilitat dels representants de l’administració,  quan decideixen enderrocar edificis, espais, arbres, llocs emblemàtics, sense fer una ullada a la història de la Ciutat, del poble o del paratge.
El dibuix reflecteix molt i molt bé qualsevol dia de la Rambla.
En Opisso va ser un geni.

El kiosc mereixia un millor destí i continuar en el mateix lloc. Pujar escales amunt del metro i trobar-te el kiosc, demanar una cerveseta, mirar i badar, i continuar el camí Rambla avall……..   una utopía.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.