El setè viatge del senyor Gambari a Birmània: Novament un fracàs.

La oposició ha manifestat obertament que aquest viatge del senyor Gambari, representant de les Nacions Unides no ha servit per a res. Jo diria millor que ha estat una estafa i un menyspreu per els drets humans, la justícia, la democràcia i la llibertat.
En aquest viatge, per primera vegada, va poder reunir-se no només amb Daw Aung San Suu Kyi, sino també amb membres del partit que va guanyar les eleccions l’any 1990.
El senyor Gambari va escoltar atentament, les paraules dites amb convicció i fermesa per part dels membres del NLD i de Daw Aung San Suu Kyi:
– No acceptarem cap més resultat que el de les eleccions de l’any 1990.
– No torni a visitar el nostre país, mentres les 2.100 persones són encara a la presó per raons estrictament polítiques i d’oposició a la Junta Militar.
Però resulta, que la premsa oficial ha informat que Daw Aung San Suu Kyi somía, és utòpica, no és realista i que si hi han d’haver converses, aquestes sempre han de ser d’acord amb la realitat actual del país.
Mentres , el Sr. Gambari s’escolta la premsa oficial i em sembla molt que ell i les Nacions Unides també creuen que aquest partit, el NLD i tota la resta de la oposició, somien truites, no són realistes, no saben que estem ja a l’any 2009 i que una Junta Militar té convocades unes eleccions per l’any 2010 i una constitució fetes a mida; de moment ja s’han reservat el 30% dels escons al Parlament …

En la fotografia podem veure al senyor Gambari i Daw Aung San Suu Kyi. El més positiu és veure que l’estat físic de la Dama és òptim i en la fotografia de l’arxiu podem veure la cúpula del partit NLD. Una imatge difícil de veure.

Avui fa 13 anys i 104 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

3 pensaments a “El setè viatge del senyor Gambari a Birmània: Novament un fracàs.

  1. Aquesta expresió tan característica que tenim en la nostra llengua va que ni pintada a tots aquest viatges dels “representants de les democràcies” a Birmania i altres llocs en conflicte, on el poder esta en mans dels opressors de les llibertats dels seus propis ciutadans.
    Els eurodiputats i els diplomàtics de l’ONU, sense cap poder real, son el personal ideal per cobrir les aparençes i adormir conciències poc exigents, després emetran un informe i la quota de “preocupació” estarà coberta. De passada remenaran la cua de cara a les properes eleccions, com el “nostre” Romeva i d’altres.
    La Brunete española o la “force de Frappe” francesa o la Marina de EEUU serien el representants ideals per “convèncer-los”, però ja sabem que avui dia els exercits son una ONG mes. Nomes cal mirar els anuncis del ministeri de la Chacón.
    El pel me’l pren el barber (amb el meu consentiment) i fa anys que m’afaito (quan no porto barba)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *