Un far engolit per la sorra: Rubjerg Knude Fyr

És un lloc sorprenent i poc usual. Si algun blocaire viatja alguna vegada a Nordjylland, no es pot perdre pujar fins dalt de les dunes de Rubjerg i veure el ‘ Rubjerg Knuden Fyr’ . Avís: Hi ha una escaladeta per la sorra amb molta pendent …. i fa molt de vent, i si és hivern, el fred és més que considerable. El far va ser construït l’any 1899 i va donar servei fins l’any 1968 quan la sorra va començar a acorralar-lo. Es troba dalt d’un pujol de les dunes a uns 60 m sobre el nivell de mar. Fins l’any 2002 va ser museu marítim, però ara ja només es pot veure la part de dalt del far, perque les tempestes de sorra han anat per feina.
Nordjylland és la terra de la llum. Cert, de dia i de nit. En un cel clar, per la nit es pot veure tot el firmament, estrelles, planetes, satèl.lits; és un veritable ‘planetarium’. Durant el dia, la llum és intensa, com el fred.
Les platges són de sorra finíssima, grans, no veus on acaben. Les dunes espectaculars i encara més a l’hivern, ja que la sorra està glaçada i és un gust poder trepitjar-la i caminar fàcilment. La majoria són dunes bellugadisses, i per aquest motiu és interessant pujar fins el far; està ja a més de la meitat engolit per la sorra.
Lofentrup és un bon lloc per fer una estada de dos a tres díes. El poblet és molt bonic i té tot tipus de serveis. Es poden fer excursions a peu, en bicicleta o en el meu cas amb cotxe. Hi han granges que han deixat de ser-ho per convertir-se en hotelets comfortables, agradables, bon servei i menjar, i preus assequibles. 
Quan arribes al lloc on has de deixar el cotxe, el far no el veus. Milers d’ocells volàven i volàven cercant menjar. Vaig començar la petita i curta ascensió per les dunes i per la meitat de camí, ja començo a veure la torre del far. Quan arribes a dalt de tot, la panoràmica és immensa. El Mar del Nord és davant teu i el far en mig d’unes dunes de sorra finíssima va deixant-se engolir poc a poc per aquest sorra transportada per el vent.
Pots anar caminant per uns camins, per dalt de les dunes fins arribar a l’esglèsia de Marup, que de fet, ja no existeix. En aquest cas ha estat també el fort vent i els forts temporals del Mar del Nord que l’han fet desaparèixer. 
Prop de l’esglèsia de Marup, desapareguda, hi han vàries cases d’estiueg. M’han dit que són a la venda per un preu molt barat …. comprensible … d’ací uns anys les tempestes del Mar del Nord les ferà desaparèixer.
En aquests pobles viuen molts artesans i pintors, i és una delícia entrar en les petites botigues i xafardejar tot el que fan. En saben molt de treballar el vidre; pinten molt bé; i sobretot ténen una perícia especial per el disseny.
La fotografia és prou eloquent i en l’arxiu en podeu trobar un parell més.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *