Danmark – Birmània

Dins la maleta vaig posar-hi alguns llibres. Els meus amics a Dinamarca, viuen en una casa molt gran, en mig del camp, en un poble anomenat Ejstrup on només hi ha una petita botiga de queviures i algunes cases allunyades; no hi han carrers. Només la carretera que et porta fins a Skjern, on es troba la farmàcia, el metge, els supers, petites fàbriques, la biblioteca, benzineres. Hi ha un autobús que passa dos cops per dia que et porta a Skjern. Vaig pensar; millor m’emporto algún llibre per llegir, perque no estarem xerrant a totes hores, o caminant, o visitant i viatjant per Jylland.
Per què Birmània ? Doncs perque vaig començar un llibre a casa i el vaig deixar. Torno a començar i em vaig enganxar amb fruïció. M’ha emocionat; m’ha agradat; m’ha fet riure. El dia 23 de setembre d’enguany viatjaré a Birmània. Ja tinc el bitllet d’avió confirmat i pagat i també l’itinerari que jo mateixa m’he organitzat amb l’assesorament d’una agència majorista de Yangon. Els meus coneixements de Birmània són ara molt millors; el culpable és en Pascal Khoo Thwe i el seu llibre ”From the land of green ghosts” – Premi 2002 Kiriyama Pacific Rime.

L’any 1988 el Dr John Casey, professor de l’Universitat de Cambridge visita Birmània, i coneix a un cambrer d’un restaurant xinès a Mandalay apassionat de la literatura anglesa, especialment de James Joyce. Aquest encontre va canviar les seves vides. Pascal va nèixer l’any 1967 en un petit llogaret prop del llac Inle, de la tribu Kayan Padaung. Va estudiar a l’Universitat de Mandalay i posteriorment es va implicar en la revolta dels estudiants el 8.8.88. Va fugir per no ser assasinat o empresonat per la Junta Militar i va estar lluitant amb la guerrilla dels Karen a la frontera de Tailàndia contra el dictador. Va tornar a trobar al Dr Casey i ell li va proporcionar el visat i papers per poder marxar de Birmània. Va arribar a Cambridge i va estudiar al Caius College literatura anglesa. És el primer i únic membre d’una petita tribu, els Padaung, que ha aconseguit llicenciar-se a Cambridge. Els Padaung són coneguts arreu del món per els collarets que les dones es posen al coll, i que els tailandesos s’aprofiten d’elles com a reclam turístic. El Dr Casey el va esperonar a escriure el llibre de memòries.
”Un escriptor amb una elegància i sensibilitat fora de dubtes’ – ‘Aquest llibre és possiblement el millor llibre de memòria personal escrit aquest any’ – ‘ La narrativa és senzilla i meravellosa, i moltes vegades es llegeix com un llibre de ficció’.
” El que et sedueix del llibre és la bellesa de la seva prosa; rica, viva sense perdre mai el seu sentit humà”.
Hi estic d’acord amb tots els comentaris de les diferents crítiques. Feia temps que no m’emocionava tant una narració com ha estat la d’ aquest llibre.
He conegut la veritat del què passa a Birmània, totes les crueltats, la seva lluita, la sensibilitat de les diferents ètnies, les seves llengües, els seus costums, el seu respecte envers el seu entorn, el seu sentit de l’humor, les seves supersticions, les seves creences, el seu desig per ser lliures, el saber viure el present.
Curiosament, el viatge que ara he fet per Danmark i Jylland, m’ha servit per gaudir de la lectura d’aquest llibre i conèixer millor les terres i els pobles que d’ací uns mesos podré veure amb els meus propis ulls.
La fotografia correspòn a Shwedagon, Yangon. Vas ser feta per en S. l’any 1996. Els reis em van deixar a casa un scanner i puc passar les velles diapositives al meu ordinador, després de netejar-les una mica. Tinc feina, doncs, per anar escollint les diapositives que aniré arxivant a l’iMac. Els colors han perdut una mica, però amb un nou programa que m’he posat, procuraré que els colors tornin a ser els que van ser quan en S. va visitar aquest país llunyà l’any 1996. 
Avui fa 13 anys i 98 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Un pensament a “Danmark – Birmània

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *