Des de Jylland : Viure amb poca llum

Volia i no podia; podia i no volia; tinc enyor, però no en tinc. Escric o no al bloc ? Una confusió. De tant en tant veig llum entre els núvols de color gris, o la boira espessa que cobreix tot el paisatge. Quan vaig arribar a Jylland sí que la llum de la lluna va tenir la seva oportunitat i va poder il.luminar les terres planes d’aquest país; cada día més sorprenent. Sobretot en aquesta terra, Jylland, perque quan es parla de Dinamarca sempre es pensa en la ciutat de København. He vist paisatges absolutament inversemblants i plens d’imatges per poder inspirar a qualsevol dels poetes o escriptors blocaires, o pintors, o fotògrafs. Encara em queden díes per anar coneixent més i millor Jylland. E. i P. són mestres d’escola, ara ja jubilats i aquests dos últims díes hem viatjat per el nord. Ja sé pronunciar correctament les lletres å, ø, æ …… Ahir vaig menjar unes mandarines clementines de les terres ebrenques de ‘categoria’ com deia el meu avi. Vaig veure una benzinera a Herning construïda per Jørn Utzon, l’arquitecte de la òpera de Sydney. M’agraden les fàbriques i els polígons industrials d’aquest país. Ténen una arquitectura bonica, i sempre hi trobes escultures a la porta principal. Molins eòlics sovintegen molt i molt, però tampoc et fa mal als ulls veure’ls ….. Esglèsies blanques, brillants, donen el color al cel gris i neutre. Fa fred i sempre bufa el vent. No saps de cert el dia que ferà.
Puc llegir de tant en tant els blocs; notícies bones, dolentes, tristes, alegres, sorprenents, de tot una mica. Més aviat parlo molt amb E. i P., i llegim, i passegem encara que faci fred, hi hagi boira, o plovisquegi. Cuinem plats de la terra, o els que jo cuino a casa, com un ”all cremat”. E. fa el pa ella mateixa, i el cert és que el tast és molt millor que el pa que pots comprar a les ” bageri ”.
A 3/4 de 4 de la tarda ja és fosc. Fins a les 9 del matí no comencem a veure la llum i aleshores puc sortir al jardí i els poso menjar als ocells. N’arriben a centenars i diferents. Mentres esmorzem podem veure el vol dels ocells com aterren per cercar el menjar que els hem proporcionat.
Avui, ens ha nevat una mica i com ens hem quedat a casa, he vist la llum i m’he dit a mí mateixa … avui sí, escriuré un bocinet.
Bon diumenge família blocaire !

4 pensaments a “Des de Jylland : Viure amb poca llum

  1. potser per això, segons diuen, la colònia d’escandinaus més gran del món es troba a unes urbanitzacions del municipi d’Alfàs del Pi, a la Marina Baixa: alguns van començar a residir per ací des dels anys 50; de tota manera, l’experiència turística serà exemplar, els paisatges naturals de Kierkegaard, l'”enter eller” del fred complet que estimula una civilitat plausible, edificada sobre la higiene moral; ens ha explicat Johan Galtung que els escandinaus són tan puntuals que si queden d’arribar a una casa a les 17:30 i arriben a les 17:25 al portal, s’esperen una mica a fora abans de tocar el timbre, encara que neve!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *