Chào ông Viêt Nam

Demà,  dijous 8 de gener,  s’enlairarà l’avió de na Santa Ryanair des de l’aeroport de Girona, ben aviat pel matí, i em portarà fins a Billund, a la península de Jutlàndia. E.A. companya d’escola serà a l’aeroport amb en P. i marxarem a casa seva. Viuen en una casa molt gran, una antiga escola, en mig del camp, allunyats d’un petit poble que s’anomena Ejstrup. M’hi estaré fins el dia 24 de gener. Així començaré aquest any 2009. La maleta plena de mitjons de llana, gorra de llana, guants, sabates de muntanya, anoraks ben gruixuts ; de fet tinc poca roba per viure en un país on fa molt fred, i on la llum de dia té una durada de cinc a sis hores aproximadament,  durant aquest període d’hivern. De ben segur que els meus amics tindràn roba per deixar-me, si és precís. Vaig visitar a n’E.A. l’any 1990 durant la setmana santa. Vaig anar-hi amb en G. quan tot just tenia 11 anys. El dia 8 de gener faré un desplaçament a destí; l’any 1990 vam viatjar amb tren des de Barcelona fins a Ginebra; Ginebra, Basilea, tot atravessant Alemanya fins a Hamburg. Nit a la ciutat del nord d’Alemanya, i al dia següent novament amb tren fins a Kolding, Jutlàndia. Va ser un viatge especial, únic, llarg, però interessant. Tens temps per tot; jo em quedo com esbalaïda mirant per la finestra els paisatges, la gent, els pobles. Quan el tren arribava a una Ciutat important, Frankfurt per exemple, baixàvem del tren per caminar per l’estació i en G. em deia tot cofoi: ‘ Ja he estat a Frankfurt’.
N’E. A. va nèixer a Barcelona. És la més petita de set germans; els seus pares eren danesos. Va viure entre nosaltres fins l’any 1965 quan van marxar al seu país d’origen.
Sempre ens hem escrit alguna que una altra postal; o alguna telefonada. Parla i entén el català, encara que amb una mica de dificultats. Està contenta de que hi vagi precisament ara, mes de gener: ‘ L’hivern serà més curt’ …..  De moment diu que el dissabte dia 10 de gener anirem a un concert d’any nou a la Ciutat de Arhus que no és gaire lluny d’on viuen i després a sopar a casa d’un dels seus germans. Ja m’esperen, perque saben que els portaré llonganissa de Vic, xoriço i pernil de glà. Ho tinc ja a la nevera preparat. Tinc curiositat de veure una làmpara que hi ha al menjador, i que encenen per esmorzar; la lluminositat és  com si fós el sol, il.lumina la taula i la cambra ! També de veure el paisatge cobert per la neu ( i que avui també el tenim a casa nostra ! ) i sobretot viure el dia amb més hores de foscor que de llum.
Recordo la seva casa, on pots trobar racons càlids i comfortables. Seràn uns díes per xerrar, recordar vells temps, canviar impresions i opinions, llegir, comentar situacions del moment i sortir a passejar, si no plou o neva, o anar fins els pobles de la costa del Mar del Nord o del Mar Bàltic.
La fotografia correspòn a Skagen a la punta nord de la Península de Jutlàndia; a l’esquerra el Mar del Nord, a la dreta el Mar Bàltic.
Aprofitaré el màxim la poca llum del dia per fotografiar tot el que desperti la meva curiositat.
Fins la tornada !