Tardor a Viêt Nam

Mentres entrem a la nostra tardor, vaig recordant els díes a Viêt Nam, una tardor una mica diferent de la nostra. A Europa, sobretot als països nòrdics, la tardor és l’entrada a uns hiverns llargs, amb molta foscor, fred i melangia per l’estiu passat i impaciència per tornar a veure la llum i el sol. Nosaltres, en el nostre petit país, la tardor és la primavera de l’hivern, com molt bé va escriure en un apunt un pèndol amb oscil.lacions variades. Ens agrada la tardor. A Viêt Nam, un país tropical, tothom espera la tardor perque la calor sofocant i les pluges mònsoniques de l’estiu marxen. De fet, ells consideren només dues estacions l’any; la seca i la humida. Comença a notar-se el canvi de temps, de la calor humida, de les pluges, a finals del mes d’agost i esperen amb delit un vent agradable i fresc que ells anomenen ‘gió heo may ‘.
La terra no té els colors tant brillants i meravellosos de la nostra tardor, però assoleix una atmòsfera amb un encant discret, particularment durant els mesos de setembre i octubre. Els cels aparèixen clars i blaus; la llum és brillant, i la flor de lotus es va esmorteint a les llacunes i els estanys; les boires del matí fan del paisatge un instant místic. La tardor evoca solitud, separacions i tristors, però a Viêt Nam també és temps per compartir menges delicioses, casaments feliços i el festival de tardor dels nens. Aquest any el Dr. Nhan ha tornat a enviar-me les fotografíes dels infants incapacitats de l’hospital amb les seves llanternes de paper.

Aquest festival és única i exclusivament per els infants. Ja ho vaig escriure en un apunt l’any passat – ací –
Els vietnamites tampoc obliden que és el moment on la lluna llueix la seva més gran transparència i brillantor. Per a ells és el simbol de  la dona – yin -, l’esperit tutelar en la seva vida conjugal i el seu matrimoni.
He recordat la tardor vietnamita tot organitzant el meu arxiu de fotografíes i he trobat aquesta de les flors de lotus en un petit estany.
M’he fet una infusió de te puerh amb crisantems, la flor de la tardor.

Un pensament a “Tardor a Viêt Nam

  1. Llavors ja hi era al teu costat, ja m’havien encisat els teus posts, Viêt Nam, la lluna i els infants. Gràcies per la referència al pèndol. Sé que es veritat que me tens present en molts moments, com jo mateixa a tu. És el que te això de l’esfera d’internet i la catosfera. Aquest espai equidistant on tots fem teixit i escorça

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *