Cartes des de Birmània : Infants
Dues molt bones amigues van rebre la gran alegria del naixement de dues nenes, Ona i Gaia, neta, i primera filla d’un nebot estimat. L’ambient d’excitació per aquests naixements es podia copsar quan em van donar la bona nova per telèfon. De seguit em va venir al cap el capítol 14 del llibre de Daw Aung San Suu Kyi ‘Cartes des de Birmània’. Ella també va anar a visitar a una nena, neta d’uns bons amics. Era la primera filla del noi gran, i contràriament amb altres cultures, l’arribada d’una nena és molt ben vinguda i celebrada a Birmània. No existeixen el prejudicis. De fet, els birmans en general, pensen que les filles són més carinyoses, més familiars, i molts pares celebren aquest naixement amb la certesa que la filla els cuidarà quan siguin ja vells. Les noies a Birmània al casar-se no canvíen el seu nom de família i els seus bens són sempre de la seva propietat i els comuns, després del matrimoni, a parts iguales.
I per suposat, els seus plors tan particulars i personals i que Daw Aung San Suu Kyi recordava del seu fill gran. Va advertir immediatament que els plors del seu fill eren diferents; teníen una cadència, un to, un registre per cada una de les seves demandes ( dolor, gana, son ). El naixement d’un infant et permet somiar en un món i un futur millor. És en aquest moment d’aquest capítol, quan Daw Aung San Suu Kyi no oblida que la taxa de mortalitat dels infants al seu país és de les més altes del món. Que en el seu país existeix una carència absoluta d’ajut humanitari per el desenvolupament tant sanitari com educacional dels infants.