31.12.16: Fotografíes des d’un drone – M’agraden

 

 

Últim dia de l’any 2016 …. i anem llegint resums, articles, moltes notícies i fets, bons i dolents, feliços i tristos. M’he fixat en un resum publicat per la BBC d’un seguit de fotografíes fetes des de dalt, d’un drone i aquestes són les que més m’han agradat. Vivim a la Terra, i és viva, bonica, extraordinària. Hem de cuidar-la, la natura ens dona la vida i ens la treu. La bellesa dins una fotografía.

He inclòs una fotografia meva, de la Badia de Ha Long, Vietnam. Matí d’un hivern. No està feta des d’un drone, evidentment. Acabo l’any 2016 i entro a l’any 2017, el meu any, l’any del gall.

1 – Pagès a Gumbun, Índia. Camp de xilis.

2 – Tardor a Transilvània.

3 – Caravana de camells. Tarda-vespre platja de Cable Beach, West Australia.

4 – Basílica de Sant Francesc d’Asís, Umbria, Itàlia.

Feliç ANY NOU per a tothom .. un any ple d’il.lusions, de llibertat, de futur.

_93060615_redchilyfarmerbyaurobird

 

_93060493_bogataforestromaniabycalinstan_93060384_2ndprizewinnercategorytravelcablebeachbydragoneye_93060380_1stprizewinnercategorytravelbasilicaofsaintfrancisofassisiumbriaitalybyfcattuto

 

Crònica fotogràfica – 3 díes de Tê’t a Hà Nôi i esperant la nit de Sant Joan

És un resum que vaig fer dels tres díes de Tê’t, any nou, a Hà Nôi. Febrer 2015. Any de la cabra. Preparatius, persones, escenificacions, passar pàgina, benvingudes al nou any, esperances. Ja el vaig publicar en aquest bloc el mes d’abril de l’any passat, però m’ha vingut de gust tornar-ho a fer, avui, precisament.

DSC_0807

A Europa i al nostre país vivim moments, díes, setmanes difícils de païr. I el millor que he fet aquest matí ha estat reveure aquest video-muntatge de les meves fotografíes i viatjar a Hà Nôi, novament.

DSC_0762_2 (1)

A les portes de la nit de Sant Joan, que sempre em dona alegria i esperant celebrar-ho juntament amb amics, conversant, degustant els musclos, pa amb tomàquet, embotits, truita i …. la coca, de llardons de cabell d’àngel, de crema, de fruita. Un bon xampany / cava, rosat pel meu gust i sí, fer volar coets i fer explosionar trons. El solstici d’estiu és aquí. Una nit curta. Foc, llum, esperances, passar pàgina, donar la benvinguda a l’estiu (on tota cuca viu ….). Esperances, fe ….. ho aconseguirem ? Guanyarem la llibertat ? Podrem viure en un país  independent ? Els nostres representants al Parlament tenen la clau i, una vegada més, no els perdonaré mai, mai, si no ho aconseguim per culpa d’ells i elles. I no sembla que vulguin fer realitat el desig de milers, milers, milers de persones, dos milions de vots afimatius d’una consulta,  el 9N, 72 diputats al Parlament i els 11S històrics des de l’any 2010.

ELS FOCS DE SANT JOAN

Torno a Hà Nôi i preparada per la nit de Sant Joan. Un rampell d’aquests en el que vols compartir amb tots vosaltres un desig, una preocupació, unes imatges d’un país llunyà, i una celebració de la nit de Sant Joan.


<p><a href=”https://vimeo.com/124465133″>Vietnam: One Day in Hanoi – Tet Prelude</a> from <a href=”https://vimeo.com/user3223114″>Roser Giner Bru&ntilde;&oacute;</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Les fotografíes de Vivian Maier a Barcelona

 

El 25 de febrer de 2013 vaig publicar un apuntament en aquest bloc escrivint de la descoberta de Vivian Maier, una fotògrafa extraordinària. He estat mirant moltíssimes vegades les seves fotografíes en blanc i negre. Es va fer un documental que va arribar a ser finalista dels Oscars.

 

I des d’ahir podem veure 79 fotografíes i 9 pel.lícules de Vivian Maier a Barcelona ! Us recomano d’anar-hi:

Fundació Colectània – carrer Julian Romea, 6 (costat Plaça Gal.la Placídia, cantonada Travessera de Gràcia). Del 6 de juny al 10 de setembre.

September 30, 1956, New York, NY

2188

Des de la descoberta dels negatius que van ser subhastats i comprats per John Maloof, les exposicions de les fotografíes de Vivian Maier han anat donant voltes per el món.

May 10, 1953, New York, NY

I estic contenta, molt, de poder veure’n una petita part, a la meva Ciutat.

Fotografíes que m’han agradat

Moltes vegades, moltes, a les fotografíes no li calen paraules. Les mires, somíes, et quedes embadalida, una mica d’enveja per no haver-les pogut fer tú mateixa, les guardes i de tant en tant les tornes a mirar.

 

CVa3Rj3XIAA2jOb

 

BERjistCQAEkb17.jpg-largeI ara les penjo en aquest el meu bloc, perque vull veure-les bé.Totes són fotografíes que tenia guardades en el meu arxiu:  La lluna roja –  la meva Ciutat des d’una nau espacial, de nit –  la lluna plena al Nou Camp – un koala alleugerit mentre l’aigua corre per el seu cos després d’un incendi – la Serra de Tramuntana vista des de Collcerola tot just fa uns díes – Montserrat vista des de La Mola un hivern de fred i neu ……  quin goig.

FBL-ESP-LIGA-BARCELONA-MALAGA

3000

1920

Recull de fotografies de viatges: Tasmània, Austràlia

En les meves ‘incursions’ a les xarxes cercant videos interessants, m’he trobat, a Vimeo, el que us deixo perque el pugueu veure ‘Made in Australia’ d’Eddie Peter Hobson. Una feina de més d’un any, més de 300.000 fotografíes i el resultat és aquest video que reflecteix perfectament la illa-continent que és Austràlia. És un video magnífic per ensenyar aquest país, on la natura és la seva bellesa.

Vaig viatjar a Austràlia i Tasmània l’any 2007 i vaig publicar diferents apunts de les impressions d’aquell viatge. El que més em va impactar va ser la vida salvatge, la natura, poder caminar i nedar en llocs aïllats de tot. I el que més, va ser l’illa de Tasmània. És un dels països que aconselleria de visitar, de viure’l, pels amants de la natura i la fauna. La separació del continent, el paisatge, el clima i la absència de depredadors no autòctons, han fet possible l’existència d’un gran nombre d’espècies -algunes d’elles exclusives de l’illa com Taz, el dimoni de Tasmània i d’altres marsupials i aus d’Austràlia. 
En aquest video apareix el llac Saint Clair i Cradle Mountain, un dels paratges favorits en els records que van omplir el meu cistell de viatge i d’altres racons d’aquest país, illa, continent, anomenat Austràlia i Tasmània.

Fotografia: Lake St Clair – Cradle Mountain, Tasmània. Camí. RG. Octubre 2007.

Made in Australia from Eddie Peter Hobson on Vimeo.

Recull de fotografies de viatges: Shwedagon Paya -Yangon

Arribes a Yangon. L’aeroport no és gaire lluny de la Ciutat, antiga Capital de Birmània/Myanmar.  Enfiles una gran avinguda i des del primer moment veus Shwedagon. Arribes a l’hotel, gires el cap i l’stupa és allà. Surts al vespre per anar a sopar, tot és fosc a Yangon, no hi ha gaire electricitat, però l’stupa és allà il.luminada, daurada, vigilant.
M’agrada la descripció que en fa Kipling:

A golden mystery …a beautiful winking wonder’.

Sí, un misteri daurat, un fer l’ullet prodigiós. És la essència de Birmània/Myanmar i no deixa a ningú indiferent. Pots anar-hi cada dia i quedar-te hores contemplant el recinte, la gent, la llum. És molt més que fer una passejada i admirar les diferents pagodes, pavilions, imatges, campanes, stupas. És un lloc on les emocions i els sentiments són més importants que tot el que puguis veure.

La gran cúpula té 98 metres d’alçada des de la base. Els arqueòlegs no es posen d’acord ni tampoc els historiadors, 2.500 anys ? Sembla, però, que es va construir entre els secles VIè i Xè. Els terratrèmols han malmès Shwedagon diferents vegades, i la última reconstrucció data de l’any 1769. Està situada dalt un turó de 58 metres d’alçada i tot el recinte ocupa 5.6 ha. Té quatre entrades principals.

En l’arxiu podeu veure Shwedagon de nit, perque és molt diferent de la fotografía que vaig fer un dia de tardor de l’any 2007 i l’altra, també una tardor de l’any 2011.

Un lloc on es pot entreveure la màgia del país i la d’un poble increïble, molt ignorat i que necessita ajut.

I vaig rebent notícies amb tristor com la força dels militars que no volen deixar el poder, continúa esclafant al poble. Una nova revolta entre musulmans i budistes. Morts. Les guerrilles a la frontera continúen. Dificultats cada dia més evidents en poder-se comunicar, enviar i rebre e-mails. La llibertat continúa segrestada. Fins l’any 2015, eleccions generals, tot serà difícil. I una dona valenta que continúa la seva lluita com a polìtica amb uns poquets escons al Parlament. Només la seva fortalesa pot resistir l’embat i continuar.

Fotografia: Shwedagon Paya – octubre 2007. RG
Arxiu: Shwedagon Paya – nit. octubre 2011. RG

 

Recull de fotografíes de viatges: Uluru, Austràlia

I  de sobte te’l trobes davant teu. L’has vist tantes vegades en fotografíes, documentals, i aquell mes d’octubre de l’any 2007 era al davant. Els turistes s’han d’aixecar ben aviat pel matí. El bus passa abans de les 5 del matí. Tothom ben arreplagadet i esperar. Els xofers aviat munten una tauleta amb termos d’aigua bullint i anem prenent te. Fa fresqueta.

I comença a aparèixer el sol i la seva llum il.lumina aquest promontori rar, únic, majestuós, excepcional, de 350 m d’alçada, 2,5 kms de llarg i 9 kms de circumferència.

No, no és com l’has vist en postals. I aquest color vermell és de veritat. I tens un sentiment com si tú forméssis part d’aquest monolit. És molt especial. Somiant en una novel.la d’aventures, si alguna nau espacial arriba a la Terra i s’ha de trobar en algún lloc, estic segura que sense el GPS, poden dir-se: Ens trobem a la Terra, sobrevoleu i quan apareixi una roca molt vermella, solitària en mig del no res, doncs allà. 

És un monolit ben especial. Sembla llis com un paper, però no. Hi ha uns racons màgics i té unes formes molt irregulars. No és gens fatigós, ni mica, fer una caminada llarga per el recorregut ben indicat. Hi han racons esplèndids i no hem vaig cansar mai de mirar i mirar. Només un petit entrebanc, molt emprenyador; les mosques. N’hi han a centenars, milers. Cal comprar un barret amb xarxa per tapar la cara, i assumpte resolt.

Des de l’any 1985 Uluru és propietat dels aborígens que hi viuen, els Pitjantjatjara i els Yankunyjatjara. 

Uluru és en la pantalla del meu Mac …. 

Recull de fotografies: Oô

En aquest recull també hi han fotografíes de llocs especials, que estimo molt. I aquesta caseta, gîte, és un d’ells.  nom estrany per un poblet dels Pirineus, situat a 9 kms de Banheres de Luishon, fent camí al Peyresourde.
La Florence i en Jean-Bernard m’han dit que La Carrère, nom de la gîte, ni es veu. La neu l’ha fet desaparèixer. 
Oô per sempre més ha estat un lloc important, necessari, i per circumstàncies que ens fueteja la vida, no he anat més des de fa tres, quatre anys ? Ja no tinc cotxe i arribar-hi no és fàcil. Alsina Graells fins a Bossost i esperar que et vinguin a cercar. Encara hi ha una altra possibilitat de viatjar-hi, en tren. He d’anar fins a Tolosa i allà agafar el tren fins a Banheres de Luishon. Moltíssimes hores, més d’un día diria jo. Més temps que volar a Hà Nôi !!

Els díes, setmanes, mesos passats en aquesta gîte …. És el lloc de lectura i de les passejades. La Val d’Astau. Oô no té més de 100 habitants. Florence, Jean-Bernard, Pierre, Manon i ara la petita Valmy són allà. Marie m’espera per poder petar la xerrada i el seu cosí ens acompanyarà amb la seva música del seu petit acordió. I parlarem de’n Hilaire, de com era de difícil la vida als anys 40, com obria les portes a refugiats de la guerra civil, com pujava fins dalt les valls per portar el menjar als pastors, com rentava la roba a les fredes aigües del riu ……

Ep, que m’ho he passat molt i molt bé a Oô, m’he divertit molt, és un lloc idíl.lic, tranquil i aquestes enyorances són també alegríes. I està més que clar que hi tornaré. 

De recull de fotografies d’aquesta part dels Pirineus en tinc un munt ……. 

Recull de fotografies: Vinh Ha Long

No he tingut mai la sort de ser a Vinh Ha Long en un dia clar i un cel blau. Les vegades que he estat sempre ennuvolat, més aviat fred (tardor), però no per això deixo de pensar en tornar-hi, una i una altra vegada, si això fos possible ! Les fotografíes fan el miracle …. i puc ser-hi les vegades que ho desitgi.

Aquesta propera tardor hi tornaré. La badia de Vinh Ha Long té més de mil cinc-centes illes i illots, així que no s’acaba mai. Remenant en el meu arxiu, m’ha estat difícil escollir una fotografia. Hi han uns poblets flotants a la badia. Quan vas navegant enmig dels illots de sobte apareix el poblet de pescadors. Aquesta és la imatge que van veure els meus ulls.

El Nhan Thien va continuar viatge per la Badia, mentre vas mirant la placidesa del paisatge mentre gaudeixes d’una tassa de te.

 

Recull de fotografíes de viatge – Hivern a Jylland

Ahir vaig passar fred. El vent és traïdor. Ara el sol és més feble que mai. La fredor s’ha convertit en mestressa de l’aire. He passat per el meu arxiu de fotografíes.
El mes de gener de 2009 vaig viatjar a Jylland, Dinamarca. Tres setmanes vivint en la foscor. Poca llum, però intensa. Ahir pel matí el cel era gris, fosc, trist i vaig recordar aquells díes a Ejstrup.
La fotografia: Uns aiguamolls prop del Mar del Nord a Ejstrup, quatre de la tarda, i l’aigua ja presonera del glaç. El fred era intens. 

El llibre de ‘Lectures d’Infants’ – edició 1931 –  era sobre la taula, i he fullejat una estona. Els dos poemes dedicats a L’Hivern són bells:

CORRANDA 
Aquests camps sense una planta,
aquests ceps que semblen morts,
seran blat, per primavera,
seran vi, per la tardor.        
                                            – Ferran Agulló i Vidal –

HIVERN
El temps és d’hivern cruel;
les boires corren pel cel
a la part de tramuntana …
Se sent un fred que trepana,
senyal de neus i de gel.
I ve la fosca glaçada;
i al voltant de la flamada
que ja crema dins la llar,
la gent arremolida,
s’ha espassat el tremolar.
                                             – Maria Antònia Salvà –

Continuant llegint el Llibre de Lectures : Dirieu que gairebé tota la natura és morta. Però, gràcies a Déu, la freda buidor i la quietud d’ara no volen dir una gran mort sinó un gran repòs.

La setmana dels barbuts (Sebastià, Antoni i Vicenç) sempre porta més fred que mai, però ben aviat tornarà el bon sol a escalfar i la terra s’omplirà de verdor, de flors i dels vols dels ocells.

Abrigueu-vos que fa fred !