Tornar

Dema es el dia que he de pujar a l’avio per tornar a casa. Ahir vaig tornar de Halong, la meva Itaca. Vaig navegar al llarg de mes de sis hores, sola amb els mariners, en el vaixell Nhan Tien, que vol dir ”fada”. El dia era gris, lleig, i fred.
Pero per a mi va ser un dia esplendid, lluminos, clar. Quan tenia una mica de fred, bebia una tasseta de porcel.lana plena de vi d’arros.
En una barqueta auxiliar, vaig anar passant per coves i finalment vaig entrar en un raco tancat on les aigues, malgrat el cel gris i fosc, eren d’un color blau i verd intens.
Varem passar per un poblet flotant i els infants tornaven de l’escola a casa per dinar. Ho fan en barquetes, remant. Algunes dones eren encara a les barques pescant. D’altres cercant cloisses en algun dels centenars, milers d’illots.
Jo anava mirant l’horitzo per localitzar el palaibot amb na Xesca esperant.
Em va dir que em prepararia un dinar suculent amb peix acabat de pescar en aquest mar de l’est o de la Xina.
En S. tambe estava ben proper, amagat darrera uns matolls, somrient.
L’encanteri de la ‘fada’ va arribar a la fi, quan va enfilar el rumb al port de Halong.
Aquest mati, ultim dia a Ha Noi, he pogut visitar al professor Hu’u Ngoc i hem parlat i he pogut gaudir de la seva conversa. Te ja 90 anys. Parla perfectament el frances, angles i alemany. Llengues apreses en temps de guerres quan era amb els soldats d’altres paisos.
M’ha regalat un llibre i evidentment hem parlat dels canvis minut a minut que hi ha al mon, alguns de dolents, altres de millors i tambe alguns de molt bons.
Birmania, Mae Sot, frontera birmano-tailandesa, Champasak-Si Phan Don, sud de Laos, Hue, Hoi An, Ha Noi, Halong ……. Viet Nam.
Torno a casa ……

Avui … un nou viatge a Halong

Quatre anys …… el temps vola, per això tot mirant el mar des de Montjuïc i els vaixells que esperen fora el port, m’imagino un viatge llarg salpant des de Barcelona, amb una parada al Moll on m’han dit que hi ha una cuinera de categoria, però és amb el seu hidroavió volant i no podrà embarcar. Uns fufluners baixen al port i em desitgen un bon viatge. Una paradeta a Ciutat, en una illa del Mediterrani, per convidar als amics a pujar a bord i fer un soparet i beure aigua fresca. Abans d’entrar al Canal de Suez, potser faré una altra paradeta en un port prop de la Ciutat eterna. Un altre soparet, un tumbet o pasta ?
El canal de Suez es tota una aventura. El vaixell va navegant i pots veure el desert, la sorra, i també el color verd de la vegetació. Es navega lentament fins arribar al Mar Roig. En sortir he de parar en compte. M’han informat que els ‘pirates’ ronden per aquests mars, però si no porto res de valor ! No crec que vinguin. De totes maneres he organitzat unes guàrdies durant la nit, ‘just in case’. 
Yemen, Oman i el Golf d’Aden i enfilo mar obert per l’Oceà Índic. Fa vent, i no hi ha millor goig que navegar a vela.  Els vents em portaran tot just a les illes Maldives i passant per Sri Lanka, entro a la Badia de Bengala i faig una parada a Sittwe, Birmània. La ciutat de les espècies. Encara em queda temps per anar fins a Mrauk-U i admirar els temples, les pagodes, les stupa, la boira misteriosa que les envolta.
Per el Mar d’Andaman el vaixell navega per un corredor estret entre la peninsula on es troba Singapore i la illa de Sumatra. Indonèsia és un país d’illes i més illes. Just a la punta on és Singapore, la gran metròpoli plena de llum i colors,  enfilo el Mar del Sud de la Xina, nom que als vietnamites no els agrada gens. La illa Phu Quoc i aviat el delta del Mekong. En la llunyania puc veure Ho Chi Minh City, l’antiga Saigon. Sóc molt a prop ja del destí final del viatge.
Entro ja al Golf de Tonkin i la badia de Halong s’obre davant els meus ulls.

Ja he tornat. Halong una de les meravelles del món. Cerco un illot solitari. Fondejo.
El poble flotant de quatre cases és just al costat. La hospitalitat es ben coneguda en aquests entorns. Mentre tinc una tassa de te a la meva mà, miro el mar d’un color verd maragda que fa mal als ulls. El sol aviat s’amagarà i els colors van canviant.

Sí, avui, dinou d’agost, la meva imaginació vola i vola novament fins a Halong. Aquest any, però, en un viatge en vaixell. Es el que li agradava.

Absència : Tres anys

Avui són ja tres anys d’absència.  Torno a Halong. En aquells díes del mes d’octubre de 2006 vaig ser a la meva Ìtaca i tots els anys, en aquesta data, hi tornaré. Aquest matí, però, aniré a Montjuïc. A dalt de tot, de cara al mar, que tant estimava, i mirant l’horitzó. Avui continuaré preparant el nou viatge de l’any vinent. Ja està decidit. Amb els seus apunts, i amb els contactes, ja quasi he acabat un nou itinerari. Engrescador, com tots els que ell feia. Tornaré a Viêt Nam, uns díes, però abans viatjaré a un país que ell em va dir ; ‘ és de lluny el país més bonic del sudest asiàtic. És màgic.’

No sé on he llegit, que hi ha que tenir pensaments alegres per afrontar qualsevol situació difícil. És el que intento de fer; la melanconia continúa. Certament si durant al llarg de la vida has tingut amics i amigues amb els que compartir els somnis per un futur millor, o amics i amigues d’avui, d’ara, amb els que comparteixes emocions i moments més reals, tot és més fàcil.
De vegades només unes paraules, poques, ja són suficients per foragitar les preocupacions.
En S. era home de poques paraules, les justes, les precises, les que volíes sentir.
‘R. ja estic pujant a casa. Sóc als ff.cc.’ Paraules que sovint escoltava quan despenjava el telèfon.

Rumb a Cát Bà des de Hài Phòng

Per conèixer bé el Golf de Tonkin o el Mar de l’Est i arribar a la badia de Ha Long, hi han dues possibilitats: Hài Phong o Halong.
Hài Phòng és una Ciutat gran; un port important i amb un aire i ambient colonial molt acusat. França va considerar aquest port de primeríssima categoria.
Halong és ja una població turística, on hi havia abans un poblet de pescadors i el port és la sortida principal de les embarcacions contractades per fer l’excursió per Halong.
La veritat és que és una mica embolicat i a més d’un li han ‘aixecat la camisa’.

”’Recomano reservar i arribar a un acord amb alguna agència de Hà Nôi i fixar-se molt bé en quin vaixell es fa l’excursió, quans díes, i si per obtenir un preu molt baix us ofereixen un passeig per la badia, rebutgeu-lo; dues hores de navegació, com a molt, és el que ofereixen i senzillament no val la pena.
En canvi hi han viatges de dos díes o més, on es pot dormir en el mateix vaixell i també fer els àpats.

Desde Hài Phòng la posssibilitat és diferent. Es pot agafar un hydrofoil i en una hora s’arriba a l’illa de Cát Bà. Depèn administrativament de Hài Phòng. Una àrea de 250 km2, amb l’illa principal i 300 illetes rodejant-la. Una llargada de 25 km i 10 km d’amplada.
En aquesta illa hi han hotels de diferents categoríes i una estada d’uns díes és més que recomenable.

A Cát Bà es troba el Parc Nacional que ocupa unes 4,200 ha de mar i unes 9,800 ha de bosc.
Hi han moltes coves; refugi perfecte per els pirates de mar o durant la guerra per sorprendre als americans.

La població de Cát Bà és d’uns 8.000 habitants. Hi trobes de tot i el mercat, majoritàriament de fruites i peix, és únic.

També pots llogar algun sampan o barca que et porti a les cases flotants, i que ara s’han convertit en restaurants, o a alguna de les diferents petites illes on encara pots trobar alguna platja deserta.

Pujar a les muntanyes dins el Parc Nacional, et dóna la possibilitat de gaudir d’unes vistes panoràmiques meravelloses i no vull ni pensar com són les sortides i postes de sol ….. ( una assignatura pendent per el meu proper viatge).
També pots admirar la quantitat de flors i arbres ( 620 espècies ), fauna (cabres, mones, esquirols negres ) i més de 70 espècies d’ocells dins aquest parc.

Les platges són de sorra fina i blanca i si tens la mala sort, o bona sort, segons com t’ho miris, de ser-hi en un cap de setmana, Cát Bà s’omple de vietnamites de Hài Phòng i de Hà Nôi per anar a la platja i passar un o dos díes.

Últimament han restringit la construcció d’hotels i també he llegit que han prohibit l’utilització de les motos d’aigüa.
Al ser un Parc Nacional ténen cura de preservar la zona i el medi ambient.

Durant la guerra van patir molta desforestació i la majoria dels pescadors van marxar. A partir de 1993 han començat a invertir novament; han donat més oportunitats a pescadors perque s’instal.lin; han construït hotels (esperem que no gaires més ); han convertit la zona en un parc nacional i com anècdota curiosa han reforestat la zona boscosa d’uns arbres anomenats Kim Giao – unes 30 ha -. La fusta d’aquests arbres era utilitzada per confeccionar els bastonets per menjar, exclusivament per els mandarins i l’emperador; si hi havia verí en el menjar, el color de la fusta dels bastonets es tornava de color negre !!!!

De Cát Bà també hi ha un servei d’hydrofoil per anar a Halong City. El trajecte és d’unes tres hores. El millor seria poder llogar o reservar places en un barco amb sortida de Cát Bà i fer un recorregut de dos o tres díes ja per la badia de Halong i anar admirant les illes, paratges, coves, amarrar en qualsevol platgeta de les moltíssimes illes.

Però si no hi ha temps, aleshores, cal sortir de Halong en els vaixells contractats per les agències i fer un recorregut com a mínim de 6 a 7 hores per la badia.

He pensat que penjar aquesta fotografia del vaixell Nhang Thien, amb el que vaig navegar durant més de 7 hores per la badia, i enfilant el rumb cap aquesta regal de la natura, és una bona acompanyant d’aquest post.

”’

Hoa Phong – Badia de Ha Long

Hoa Phong és l’antic nom del que avui coneixem com Ha Long. Sembla com si volgués deixar per el final la meva visió i estudi d’aquest indret tant i tant peculiar com meravellós, reconegut per la UNESCO, com lloc a preservar.

En altres posts he anat explicant petites coses de Ha Long, fins i tot, la seva llegenda i també que és el lloc on voldria tornar.

Però, anem a lo pràctic, i unes informacions útils per els viatgers que arribin a Ha Long també hi caben en aquest bloc.
””’És curiós que de vegades el cinema dóna a conèixer ciutats, paisatges, països i si la pel.lícula és un èxit de públic, de sobte els visitants comencen a arribar; tal és el cas de ‘Memòries d’Àfrica’ amb Kènia, Tanzània, Botswana i ‘Indoxina’ amb la badia de Ha Long.

Curiosament, els intel.lectuals vietnamites han deixat escrits molts poemes d’indrets de Viêt Nam, però difícilment se’n troben de Ha Long. Només ha inspirat uns poemes lírics escrits per King Lè Thánh Tôn al secle 15è i Lord Trinh Cu’o’ng al secle 18è. Pot tenir una explicació i un raonament; l’absència total de comunicacions fins a una regió feresta i salvatge i la llunyania del centre social, cultural i polític del país, el delta del Riu Roig.

L’any 1952, un grup d’historiadors vietnamites, cercant en els arxius d’una biblioteca a França dels ideogrames xinesos – Hán – i el vietnamites – Nôm- , van trobar un manuscrit en Hán amb un estudi complet, tant històric com geogràfic, de Ái Nam ( antic nom de Viêt Nam ) del secle 19è. En el capítol dedicat a la província marítima de Quâng Yên, es van trobar cinc poemes de Hô Xuàn Hu’o’ng, exaltant les meravelles i la bellesa de Ha Long.
Era una poetessa, i va estar navegant en un petit sampan per aquest laberint de més de 3.000 illes i illots, coves, amagatalls, aigües verd maragda, peixos i ocells, flors, boscs, tot com un conte de fades.
Al final del seu poema, Hô Xuân Hu’o’ng es pregunta :
‘ Entre les més de tres-centes coves de jade i racons ennuvolats, on és el palau de cristall de la fada d’aquest regne?

Els intel.lectuals i savis d’avui a Viêt Nam es pregunten si aquesta poetessa és la mateixa que durant el secle 18è va escandalitzar la ortodòxia confuciana i va fascinar al poble amb la seva poesia plena de sensualidat i molt compromesa amb les injustícies socials de fa ja 200 anys.

Quan navegues per el mar de Tonkin o Mar de l’Est envoltada de totes les illes i illots, el color de l’aigua va canviant segons els colors de les illes, de sobte et pots trobar amb un illot de terra vermella i al costat un altre de més gran amb una platja petita i cobert d’un bosc frondós amb tots els colors inimaginables. En aquest illot o illa també s’hi pot veure una petita pagoda i cases flotants de pescadors.

La posta de sol és ja el final d’aquesta bogeria de colors.
No ho puc explicar. No la vaig veure.

El dia que jo vaig navegar per Ha Long estava ennuvolat i tot el que he escrit és el que es pot veure quan el rei sol no deixa d’enlluernar-nos. Però igualment, sense la llum del sol, és un lloc per pensar, somiar i emborratxar-se de tanta bellesa. Oi que m’ho puc imaginar ?

Seguirem parlant de Ha Long; recomanacions, com arribar-hi, més informacions d’illes i platges, visites i excursions imprescindibles, i també últimes notícies del que passa actualment.””’

vinh Ha Long – Melangia

Avui els meus sentiments em desborden i haig de deixar les muntanyes del Nord de Viêt Nam i fer un salt prodigiós i arribar fins el Mar de Tonkin com l’anomenàven els francesos, o el Mar de Xina o el Mar de l’Est com els hi agrada els vietnamites que s’anomeni. Allà ens trobem en un paradís, patrimoni mundial de l’UNESCO, la badia de Halong – vinh Ha Long. Amb més de 3000 illes i illots; moltíssimes coves; pobles flotants; aigües d’un color verd intens maragda. Vegetació frondosa; petites platges; llum; colors.

Mentres escric aquest breu bloc, escolto la cançó ‘All is peace’ – Tot és pau – Ru Con Miên Bac. Preciosa. Cantada per Huong Thanh amb arrangaments de Nguyèn Le. És una fusió entre música tradicional vietnamita i jazz.

Tant la música com el recordar Ha Long em recomforta.

És un lloc únic i imprescindible de veure’l, ser-hi, navegar, respirar.
Ja vam tenir un tast en les pel.lícules ‘ Indochina’ amb la Catherine Deneuve i ‘A la verticalité de l’éte’ – A pleno verano, del director Tran Anh Hung. Totes dues es poden llogar o comprar en DVD.

No deixo Cog Ly i el seu mercat. Encara hi han coses a dir.
Però avui especialment, m’he sentit transportada a Ha Long i ho he fet.