Avui: Thingyan – Any Nou .. especial … a Myanmar/Birmània.

 

 

 

 

Sí, avui comencen els díes de festa per celebrar l’entrada del nou any a Myanmar/Birmània, però també a Tailàndia, Laos. Thingyan significa ‘un gir’, ‘un canvi’, celebrar el nou any ple d’esperances i deixar el vell enrera. Significa esperar les pluges que són a punt d’arribar, després de setmanes de sequera, calor, molta calor. Les vacances escolars ja han començat fins el mes de juny. La gent de Myanmar/Birmània ténen quatre díes de festa per endavant. Música, cançons, menges especials, trobades entre familiars i amics, i un desig de començar un nou any deixant el llastre de l’anterior enrera, i per això aquest desig es transmet llençant-se aigua neta uns contra els altres,(ata), aigua, per purificar, per netejar, per foragitar els mals esperits.

 

Podeu fer una ullada als meus apuntaments d’anys anteriors on he explicat com ho celebren, perque enguany, tinc jo una celebració molt especial.

Vull desitjar un bon any nou al poble de Taung Ywar Thit, Sagaing. A totes les nenes i nens de l’Escola Mingalabar. A les professores. A la cuinera. A L’Abbot, U Awbarsa, Aung Ko Ko, famílies, dones i homes, els monjos. Enguany la petita ONG Jofran Internacional celebra el 10è aniversari. I jo en formo part. Vaig entrar-hi l’any 2009/2010. També desitjo un molt bon any a en Joan, Frankie i Anna ( Jo… Fr… An… ) veritables pioners perque l’Escola MIngalabar passés d’un somni a una realitat. I als meus companys la Berta, en Pere i en Luís.

I el meu record especial a l’abat U Ankura veritable artífex perque el projecte esdenvingués una realitat.

He viatjat tres vegades a Myanmar/Birmània, 2009, 2011 i 2013. L’any 2009 vaig conèixer Jofran, de casualitat, i en dir que viatjava a Birmània, em van preguntar si els podria ajudar a portar diners per entregar a uns monjos, diners  destinats a l’Escola que tot just havia començat a funcionar un any enrere. I sí, ho vaig fer i a Mandalay em vaig trobar amb en Kumara, Thitsar i Nandaw. Els vaig donar el sobre amb els diners. I en tornar a casa, després d’un viatge inoblidable per el país, vaig decidir formar part de Jofran.

I han passat uns anys. I enguany celebrem el 10è aniversari. Podeu fer una ullada a la web. Hi trobareu molta informació. Som petits, ens fan falta més socis, però ens en sortim i arribem a tot. No volem fer-nos grans. Tenim un projecte que s’està fent realitat i continuem. Encara falten coses a fer. Ho farem. Ho aconseguirem.

 

És difícil seleccionar fotografíes. En tinc moltes. He estat a l’Escola dues vegades. Podeu llegir les meves experiències en aquests apuntaments. No he coincidit mai en cap festa grossa. Sí que he pogut participar de la vida diària de la gent de Thaung Ywar Thit. Sí que he pogut ballar i cantar amb les nenes i nens. Sí que he pogut escoltar les mancances i millores perque el projecte vagi funcionant i sigui una realitat. La col.laboració amb els monjos i la gent del poble és perfecta.

 

Durant els díes del Thingyan la gent deixa en llibertat ocells i peixos, els que tenen engaviats o en una peixera. Fan un acte meritori o una bona acció. A casa no tinc cap ocell en captivitat ni cap peix en una peixera. Tampoc tinc les bellíssimes flors de color groc del Padauk, que anuncíen les pluges i les noies se les posen al cap. Sí tinc un troç preciós de fusta del Padauk. Avui el tinc al bell mig de la taula fins dimarts. Dona sort.

Així celebro l’any nou i penso en Myanmar/Birmània i la gent del poble de Thaung Ywar Thit. I penso en els nostres que no ténen llibertat, empresonats, a Estremeras, Soto del Real i Alcalá Meco. I els nostres exiliats a Bèlgica, Escòcia, Suïssa, Alemanya. Els volem tots a casa. El color groc és la nostra guia i les flors del padauk donen esperança.

FELIÇ ANY NOU – THINGYAN per a tothom.

 

 

 

 

Myanmar/Birmània: La realitat d’una situació política complexa – 2a part

 

Sóc pessimista, molt, del futur d’aquest país. La presió envers Daw Aung San Suu Kyi és cada vegada més gran i tothom l’assenyala com la única persona que pot parar aquesta violència, i evitar més morts i refugiats. Ningú parla de l’exèrcit, dels militars que dominen el país, que governen en paral.lel ni tampoc de l’ARSA l’exèrcit sorpresa per la salvació dels Rohingya i liderat, diguem-ho clar, per un jihadista. Tampoc ningú en parla dels interessos per part de països com l’Índia, la Xina i Tailàndia amb els recursos naturals del país, precisament en aquest Estat d’Arakan, gas natural i petroli. I tampoc ningú parla de la Comissió de Recomanacions per l’integració dels Rohingya i que han treballat més d’un any. Comissió dirigida per l’antic secretari general de les Nacions Unides, el senyor Kofi Annan. Aquest treball és un excel.lent punt de partida per acabar amb les injustícies envers els Rohingya. I si llegiu el meu apuntament de dilluns passat l’esclat del conflicte és ben clar que ha estat una estratègia ben estudiada.

Qui ho té més més fàcil, i qui pot acabar, raonar, perque els Rohingya puguin viure en pau on ells vulguin ? El General Min Aung Hlaing o Daw Aung San Suu Kyi ? La força i la solució militar, o la política i la solució civil ? I aquest exèrcit de salvació ? Els jihadistes ?

Existeix, i jo me la crec, la idea de la conspiració que els militars tornin al poder per ‘salvar’ la integritat del país, amb el vist-i-plau dels seus veïns i poder foragitar Daw Aung San Suu Kyi. Tornar al poder absolut. Però hi ha un problema. El 90% de la població de Birmània/Myanmar estima Daw Aung San Suu Kyi i la vol al capdavant del govern civil. I després del que està passant, encara en té més de suport del poble birmà. Penso en un altre perill, que els budistes extremistes, U Wirathu i els seus seguidors, poden tornar  a sortir al carrer i a manifestar-se en contra dels birmans  amb creences musulmanes i augmentar les divisions, i el racisme declarat.

Desitjo equivocar-me.

Dilarang, gerakan biarawan garis keras di Myanmar berganti nama

Em pregunto, l’exèrcit birmà necessita de Daw Aung San Suu Kyi ? No creuen en el diàleg, no volen perdre el poder, però a qui ténen per defensar les seves idees i de com resoldre el problema davant les Nacions Unides, davant el món ? Els hi va molt bé tenir-la en el Govern, però la tenen ben enmanillada. Els militars no ténen aliats enlloc del món, ella sí. Els militars sí volen expulsar els Rohingya de Myanmar/Birmània.

Perquè les Nacions Unides no propicíen el diàleg entre els militars i Daw Aung San Suu Kyi ? Perquè no fan força en aquest sentit ? Perquè les Nacions Unides no es pronuncíen en contra de l’ARSA ( Arakan Rohingya Salvation Army), i que utilitza la violència seguint l’ideari jihadista ?

Només desitjo que parin, aquest genocidi ? guerra civil encoberta ? interessos econòmics amagats ? poder militar ? El poble birmà ha patit més de 60 anys de dictadura militar. Moltes dècades, moltes i poden perdre aquesta llibertat i democràcia incipient i viure novament en la foscor. I com sempre la gent pobra, minoríes de creences musulmanes, budistes, cristianes, animistes, que viuen a Myanmar/Birmània, des del nord, fins al centre i arribant al sud, els que volen viure en pau amb la seves famílies, treballar, a casa seva, sigui a Birmània, a Bangla Desh o en qualsevol altre país proper. Ells i elles són els perdedors, i no és ni just ni humanitari.

Els dits creuats per una solució pacífica i que els pobles s’entenguin i que deixin de tirar el dard envers només a una persona. Quan als militars els hi ha interessat han encès la flama. Ja va passar l’any 2012. Les presions internacionals han d’evitar-ho.

 

Fotografies: RG.       Sittwe. Estat d’Arakan. Tardor de 2011.

Jove rohingya recollint el peix que ha quedat al moll.

Durant la meva estada de vuit díes. Rohingya, Bamar, Rakhine. Plegats vivint pacíficament. Amb recances, però, sota la dictadura del govern militar. Gent pobra. Molt pobra. Amb moltes mancances, moltes. Malaria. Poca aigua potable. Escolarització insuficient. Bengalís entrant i sortint per la frontera  El problema dels Rohingya ja hi era ben present. Cultures diferents. Llengua diferent. Convivència difícil. En les eleccions de l’any 2015 va guanyar el partit Arakan, de majoria de l’ètnia rakhine i de creences budistes. Volen ser un estat independent. La Universitat tancada. Durant la revolució del safrà l’any 2009 el moviment a Sittwe va ser molt important en contra del Govern Militar. La represió va ser brutal, no només per els rohingya, també per els rakhine. Una situació políticia i social complexa i difícil. 

Mesquita buida, nens jugant. Temple budista ple de gom a gom. 

 

Infants rakhine de camí a l’escola.

Infants rakhine i rohingya.

 

 

Myanmar / Birmània: La realitat d’una situació politica complexa

 

 

Fa uns quants anys que he publicat en aquest el meu bloc molts apuntaments relacionats amb la situació polìtica de Myanmar / Birmània i també dels Rohingya, intentant explicar la realitat de l’Estat de Rakhine. Un conflicte que vé de lluny. He fet tres estades en aquest país des de l’any 2009 fins l’any 2013. I vull expressar la meva opinió i informar de la situació polìtica d’aquest país que tant estimo. Aquest és el primer dels apuntaments.

El que puc dir, després de rebre informacions directes d’amics residents a Myanmar i d’altres als EE.UU. he pogut constatar la desinformació per part dels mitjans de la raó i el problema d’aquesta situació violenta, trista i execrable.

 

Qui són l’ARSA – Arakan Rohingya Salvation Army ? Perquè no existía anys enrera ?Perquè va atacar de manera simultània i sincronitzada 30 instal.lacions policials i militars del Govern de Myanmar ? Perque l’exèrcit de Myanmar ha fet una represió brutal envers la gent de creences musulmanes ? Perquè es presiona des d’Occident a Daw Aung San Suu Kyi perque denuncïi aquesta violència que ha causat centenars de morts i milers de refugiats ? Perquè no ho ha fet encara ? Perquè des de fa dècades els Rohingya han estat l’objectiu i el motiu dels militars per refermar-se en el poder o eliminar qualsevol revolució democràtica ? Perque el poble birmà, de majoria budista ( un 95% de la població ) no vol saber-ne res de qualsevol grup de religió musulmana es diguin Rohingya o bengalís arribats al país ? Són els Rohingya una ètnia ?

El líder de l’ARSA i responsable dels atacs del dia 25 d’agost a Maungdaw és Attaullah Abu Ammar Jununi, musulmà, nascut a Pakistan i criat a Arabia Saudita ( no és per tant ni birmà, ni d’ètnia rakhine, ni rohingya ). La violència va esclatar, immediatament, amb la resposta brutal de l’exèrcit birmà després de l’atac molt ben sincronitzat de les 30 instal.lacions policials birmanes amb el resultat de mínim 12 morts per part de l’ARSA.

Former U.N. chief Kofi Annan addresses an advisory commission in Sittwe, Myanmar, September 6, 2016. REUTERS/Wa Lone

El dia anterior, 24 d’agost, es va fer públic l’informe amb ressolucions i recomanacions de la Comissió encapçalada per l’anterior Secretari de les Nacions Unides, senyor Kofi Annan, després de mesos de treball a l’Estat de Rakhine i havent arribat a uns acords i recomanacions per acabar amb aquest conflicte i poder garantir la integració de la minoria de religió musulmana dins l’Estat de Rakhine amb tots els seus drets com a ciutadans. En aquestes reunions han assistit tant el Govern de Daw Aung San Suu Kyi com els caps militars i també representants dels rakhine i els rohingya. M’han enviat còpia d’aquest document molt ben treballat i amb les recomanacions molt viables per poder integrar els rohingya dins l’Estat de Rakhine.

Daw Aung San Su Kyi i el seu Govern van acordar de formar un Comité ministerial especial per poder implementar aquestes recomanacions i acords establertes en aquest informe i començar un full de ruta que estaria acabat en unes poques setmanes. No tothom va estar-hi d’acord i ben aviat arribaria la resposta.

Tot just un dia després, la guerrilla de l’ARSA va perpetrar l’atac i l’exèrcit birmà va començar una repressió violenta i fora de control. A partir d’aquest moment l’exèrcit birmà considera l’ARSA com un grup terrorista.

Fins ara, el Govern no ha pogut, malgrat els esforços de diàleg amb els militars i també amb l’ARSA, acabar amb aquests cruels atacs i la resposta dels militars. No ha pogut implementar les recomanacions de la Comissió, perque la seva tasca ha estat intentar controlar la situació des de baix, difícil, per els atacs de l’ARSA, rebelions de gent de l’ètnia Rakhine i la neteja que l’exèrcit, vol fer, i està fent, sota l’ordre del ministeri de Defensa i de l’Interior.  Tot això ha provocat la fugida massiva de milers de refugiats musulmans a la frontera amb Bangla Desh i de l’ètnia Rakhine a altres zones del país amb el resultat de centenars de morts. Els musulmans dits Rohingya no són ni apreciats ni benvinguts al país i sempre han patit de les injustícies envers ells i elles. Mai al llarg de la història els han reconegut com a ètnia. El país té una majoria del 95% de budistes i els musulmans tan sols entre l’1% i el 2%. Quan parles, converses, amb gent de qualsevol indret de Myanmar/Birmània, pobles petits, grans Ciutats, a les escoles, als coffee shops, a casa dels amics, tots rebutgen als musulmans. No m’he trobat encara a ningú que els defensi. I sempre acaben dient: No volem que el nostre país esdevingui musulmà com finalment ha passat a Malaysia o Indonèsia. Els rohingya són els pàries, són la gent, tots molt pobres, que paguen les conseqüències i  penso que és del tot injust i cruel aquest rebuig absolut que demostra la gent de Birmània/Myanmar i que no comparteixo,i malgrat van passant els anys, no s’apaivagat, i els militars només han d’encendre el foc.

Avui l’ARSA ha proclamat un alto al foc, vist la violència i la transgressió dels drets humans envers el poble Rohingya i com era d’esperar els militars no accepten parlar amb grups terroristes. I deixeu-me dir, opinar, que l’ARSA ha aconseguit el que volia. Primeres pàgines als mitjans, presió molt forta envers Daw Aung San Suu Kyi i al seu Govern. I els militars també. Afeblir el Govern civil de Myanmar/Birmània i recuperar la seva força, com sempre han fet al llarg de les últimes dècades que han estat al poder.

Sí, a Birmania/Myanmar existeixen dos governs paral.lels, i d’aquest fet mai s’informa en el mitjans. El Govern Civil és en mig d’un sandwich, així de clar. Per una banda els musulmans de l’ARSA i per l’altra els militars i el poble birmà envoltant aquest sandwich.

La constitució, del tot antidemocràtica, de Myanmar/Birmània aprovada a dit per aleshores govern militar, es reserva un 25% d’escons en el Parlament, per a ells, i també els Ministeris, tots importants, de Defensa, de Fronteres i de l’Interior. No se sap fins a quin punt el Govern civil té força per intervenir en les decisions dels tres Ministeris. Jo penso que cap. Els militars mai han paït la victòria de Daw Aung San Suu Kyi en les últimes eleccions, però ho van haver d’acceptar, però sabent el poder que encara els atorgava la constitució. I Suu Kyi va confiar en que podría dialogar amb els militars, potser va confiar-hi massa. No és gens fàcil, canviar la mentalitat d’un exèrcit que ha estat al poder al llarg de més de tres dècades.

En un proper apuntament continuaré explicant, tant bé com pugui, de tota l’activitat política dins el país, entre el Govern, els tres ministeris i el 25% d’escons del Parlament, dominats per els militars. I perquè la premsa internacional llença els dards envers Daw Aung San Suu Kyi, subratllant sempre el fet de ser Premi Nobel de la Pau, quan hi ha una complexitat política tan difícil dins el país.

 

 

 

 

 

 

 

Aung San Suu Kyi : Poder sense la presidència

 

 

 

Les eleccions són ja lluny, el 9 de novembre de 2015. El poble, la gent de Myanmar/Birmània va decidir que Daw Aung San Suu Kyi havia de ser la presidenta del país. El partit de la NLD va guanyar per una amplíssima majoria absoluta. Han passat setmanes i la gent ha continuat la seva vida diària, com sempre, però amb un canvi ….. el seu somriure denotava ara sí una esperança que podia fer-se realitat.

000_8j9kd_0

Aquesta setmana ha estat important per Myanmar/Birmània. U Htin Kyaw serà el nou President del país a partir del dia 1r d’abril. Serà el primer president civil del país. Ha rebut 360 vots dels 652 possibles. Per els dos llocs de la vicepresidència, el candidat dels militars, U Mynt Swe, ha rebut 213 vots i el representant de l’ètnia Chin, Henry Van Thio serà el segon vicepresident, un altre civil.

burma-president_3594635b

Henry-Van-Thio-Interview

Daw Aung San Suu Kyi no pot accedir a la presidència del país per una clàusula, la 59F, de la Constitució feta a mida per els militars l’any 2008, en la que està prohibit a les persones de nacionalitat birmana amb familiars de nacionalitat estrangera accedir al màxim poder del país. Els seus dos fills de nacionalitat britànica ho impedeixen.

Però ja va manifestar fa setmanes, quan va guanyar per majoria absoluta les eleccions, que estaria per sobre del president, i així serà. Serà de fet una delegació de poder presidencial a la persona amb qui té més confiança, a una persona que sempre ha estat lleial, sempre al seu costat. U Htin Kyaw de 69 anys, de l’ètnia Mon-Bamar, ha estat l’escollit i sap molt bé quines seran les seves funcions.  Ell va ser l’enllaç de Suu Kyi amb el món exterior durant els anys que va estar empresonada a casa seva. Llicenciat en Economia per la Universitat de Yangon i molt implicat amb la societat civil en els temes de sanitat, educació i temes socials.

2473

La transició de Aung San Suu Kyi  de l’activisme pacífic a la política activa ha estat estratègic, pragmàtic i molt singular. De com se’n surti de no ser Presidenta, però sí que té el poder, i les negociacions i diàleg amb els militars, serà tot un repte. I no ho tindrà gens fàcil. Els militars han jugat fort, molt fort, amb la designació del vicepresident representant dels militars dins el proper govern. Mynt Swe, i qui és Mynt Swe ?

1659b820-e78e-11e5-9c87-1b0e9fb1e112_1280x720

L’any 2012 va ser propopsat com a candidat a la presidència del país, però no ho va poder ser, perque el seu gendre té nacionalitat australiana. Ara se sap que ha canviat la seva nacionalitat australiana per la de Myanmar. Sempre ha sembrat controvèrsia al país, per els seus lligams amb els ”tycoons”, els grans empresaris que han fet veritables fortunes al país, però per damunt de tot, Mynt Swe va ser el màxim responsable de la represió brutal i violenta contra els monjos durant la revolució del safrà l’any 2007, i se l’ha responsabilitzat de la mort de 32 persones, entre ells monjos. Va ser l’home de confiança del General Than Shwe i de l’últim President militar Thein Sein.

Des del 9 de novembre de l’any passat que es van  celebrar les eleccions, Suu Kyi ha estat negociant intensament amb els militars per canviar d’alguna manera aquest article 59f de la constitució. Finalment marcant els terminis del país, la NLD ha anomenat el seu candidat a President, com també el segon vicepresident, i Suu Kyi estarà a l’ombra del poder. Sembla que ocuparà un Ministeri, que podria ser més que probable, el d’Afers Exteriors, perque sigui ella que dongui la imatge a l’exterior, per la seva experiència i coneixements, i el que és més important, podrà ocupar un lloc en els Ministeris de Defensa i Seguretat en les seves reunions de govern, fet que els militars hauran d’acceptar.

961182_1_0128-myanmar-Aung-San-Suu-Kyi_standard

Dins el país, hi ha molta feina a fer, educació, universitats, escoles, sanitat, medi ambient, desenvolupament, infraestructures bàsiques. Els militars hi són, una vicepresidència i el control dels ministeris d’interior i de seguretat.

new-mps-myanmar

Mynt Swe podria accedir a la presidència si Htin Kyaw no fa bé la feina. Hem de tenir present, i no oblidar-ho, que la Constitució del país aprovada l’any 2008 va ser feta a mida per els militars. Sempre han tingut por de Aung San Suu KYi i les estratègies per fer-la fora del poder han estat, i seran, moltes. Però ella, i el seu partit de la NLD van guanyar unes eleccions amb una majoria absolutíssima.

La gent, el poble, està tranquil, il.usionat, amb moltes més esperances que fa uns anys. No hi han discusions internes ni nerviosisme. Les diferents ètnies estan ben representades en el Parlament i ho estaran al govern. També existeix aquest glop d’esperança per acabar les diferents guerrilles a les fronteres entre les ètnies i l’exèrcit. I el problema amb els Rohingya, musulmans a l’estat de Rakhine, podria prendre una altra dimensió per pacificar la zona i trobar una resposta al problema d’aquesta gent, apàtrides i focus continuat de violència entre la gent.

Tot sembla que Suu Kyi assumirà el Ministeri d’Afers Exteriors, en una estratègia per tenir accés directe al proper govern i per influir en les decisions. Sap que els militars controlaran els ministeris de seguretat nacional i administració. Suu Kyi haurà de deixar la presidència del seu partit la NLD per dedicar-se exclusivament al govern, i tampoc serà una decisió fàcil de prendre. Penso que ella ferà tot el possible per derogar aquest article 59f, i poder arribar a la presidència. Les negociacions seran llargues. La seva experiència amb els militars, amb qui ha dialogat, i molt, ha lluitat contra la dictadura i molt, i malgrat tot, té el seu respecte, d’una part dels militars,  pel fet de ser filla del General Aung San, l’home que va portar la independència al país.

4096

Sí, ha arribat el moment de la veritat per Myanmar/Birmània, el gran canvi i una transició, ara sí, de lliurar el poder dels militars a la societat civil, al partit NLD liderat per Daw Aung San Suu Kyi. L’ombra dels militars, del seu poder, continuarà éssent present entre la gent, sí, no ho nego pas, i ja ho he explicat en quest apuntament.

Avui encara s’expliquen els acudits de fa més de vint anys els birmans t’explicaven:

– Un home va al metge perque li fa molt mal el cap. L’home, un militar del servei d’intel.ligència, li demana al metge una medicament. El metge li contesta … ah, és això el que us preocupa ? Hi ha una explicació ….. vostè no té cervell.

– Un birmà marxa a Tailàndia. Visita un dentista. El metge li pregunta si no hi ha dentistes a Birmània. Sí, naturalment, però no ens deixen obrir la boca.

Cerimònia Phaung Daw U Festival - Llac Inle/Inlay - Ritual, joia, fe - Part I

Fotografia : Llac Inle – RG. 2009.

Com deia en George Orwell ( la seva novel.la ‘Dies a Birmània’ de lectura obligada ):           – Qualsevol  acudit, per petit que sigui, és una petita revolució. 

Tornar a Birmània/Myanmar ja no serà el mateix a partir d’ara.

 

 

 

 

 

 

Avui surt el sol a Myanmar/Birmània – Nou Parlament

 

Fotografia de capçalera: El Parlament de Myanmar/Birmània a Naypyitaw. Avui surt el sol.

Avui 1r de febrer 2016. Els centenars de nous parlamentaris són en aquest Parlament, nombrós, càmera alta i baixa, a Naypyitaw, la capital del país. Arriben d’arreu del país i dins la maleta molt plena de projectes, el seu longyi, llibres, i contents perque saben que representen per primera vegada després de seixanta anys la pre democràcia que tothom havia somniat, Avui veurem longyis, turbants, color, somriures, cares de felicitat, més dones.

burma-new-governme_3564118b

Però en mig de tots ells i elles, veurem el color verd de l’uniforme militar que ocuparan els seus escons no escollits per els vots del poble.

any-gen-1024x773

Fotografia: En l’anterior Parlament Aung San Suu Kyi i els militars.

Es constitueix el nou Parlament després de les eleccions del mes de novembre de 2015. Va guanyar per una amplíssima majoria el partit National League of Democracy ( NLD ). Podeu veure la gràfica de les dues càmeres. I també podeu veure els escons ‘fixes’ de l’exèrcit, escons no escollits, però sí legals, perque així ho diu la Constitució. Aquest 25% dels escons del militars, els donen un veto virtual, en cas de voler legislar canvis en la constitució, perque cal el 75% dels vots. Els militars retenen també els ministeris d’afers exteriorts, fronteres i defensa. I Daw Aung San Suu Kyi no pot accedir a la Presidència, perque l’article 59f ho impedeix. Suu Kyi té fills de nacionalitat britànica.

_86995955_myanmar_election_results_2015_only_624
CaG2qsxUYAINs2c.jpg-large

Fotografia: Aung San Suu Kyi arribant al Parlament, avui 1r de febrer 2016.

Daw Aung San Suu Kyi pot fer govern sense problemes i el país enceta un període ple d’il.usions, esperança i convenciment de deixar enrera les més de sis dècades de dictadura militar, cruel, absolutista i menyspreable.

Durant aquest període entre les eleccions i avui, centenars de parlamentaris, sense cap mena d’experiència, han anat a Naypyidaw a rebre ensenyament, lliçons i escoltar a antics polítics i dels que van estar empresonats anys i anys i avui seuran en el seu escó. Més de 350 nous legisladors han estat assistint a aquestes classes. Tenen, tindran, molta feina, perque el nivell de pobresa del país és molt, molt alt, una economia que vol començar aixecar el vol, guerres civils que encara cerquen desesperadament un projecte de pau, unes infraestructures quasi inexistents, una sanitat vergonyant, una educació pobra, inexistent per a la majoria del poble, una burocràcia que impedeix moltíssims projectes i accions per arribar a tothom. Però dins les seves maletes hi ha projectes i moltes il.lusions i convenciment de treballar per el poble.

aung-san-suu-kyi-p_3564119b

Fotografia: Avui 1r de febrer. Comença la nova legislatura.

Myanmar/Birmània té els seus tempos. Avui escolliran els presidents i portaveus de les dues cambres i fins el mes de març no se sabrà el nom del nou President ni el seu govern

 

0,,18973062_403,00

Comença un nou període, un temps nou, desconegut per la gent de Myanmar/Birmània. Segur que se’n sortiran. Daw Aung San Suu Kyi en la seva lluita per la democràcia i llibertat del seu país arriba avui a aquest nou Parlament. Molta sort i el desig que pugui acomplir tots els seus desitjos de pau, llibertat i democràcia per el seu país. L’any 1990 va guanyar per una amplíssima majoria, més del 80%. L’exèrcit no va deixar entrar la democràcia al país. Els més de quinze anys que va estar empresonada va viure lluny de la realitat del país. No va defallir mai. Avui és el seu moment.

És possible una Birmània sense Aung San Suu Kyi ?

 

 

 

 

 

Un món ric, un món pobre: Shanghai i Yangon

Avui llegint les notícies en els diaris internacionals, em trobo amb aquests dos exemples d’un món ric i un món pobre, Shanghai i Yangon (Rangoon). Un exemple que és una realitat sense cap mena de sospita: el transport dins una gran Ciutat. A Yangon el circular train per fer 38 kms, amb sort, 3 hores, a Shanghai 52 kms en 1m52s. També podem veure en aquests dos videos la diferència dels passatgers. Impactant. Però aquesta és la realitat del món. El primer dels videos, i de la notícia, és el tramvia que s’ha posat en marxa a Yangon, per facilitar la mobilitat de la Ciutat, caòtica des de fa uns tres anys.

Us deixo els tres enllaços. Tots tres tenen relació. Paga la pena veure’ls.

Compartir videos de la BBC és molt dificil i complicat. Aquesta ha estat la manera de poder-ho fer.

1r enllaç: El tramvia a Yangon.

http://www.bbc.com/news/world-asia-35340529

2n enllaç: El Circular Train de Yangon – 38 kms – 3 hores.

Yangon Circular Train Moves a City

http://www.bbc.com/news/world-asia-25582061

3r enllaç: El metro de Shanghai – 52 kms . Menys de 2 minuts.

4162426229_23f7103443

shanghai-subway

http://www.bbc.com/news/world-asia-25559413

 

Yangon i Shanghai, dues ciutats dins un mateix continent, i més concretament sudest asiàtic. Yangon, antiga capital de Birmània, ara Myanmar. Shanghai , Xina, una ciutat cosmopolita, emergent. Un contrast. Pobresa i riquesa.

 

Birmània/Myanmar: Han guanyat la llibertat. Han perdut la por.

 

 

 

Dades d’última hora – 15:00 hores – 13.11.15 avui divendres:

CTrfm0WWEAAGkiA.png-large

 

Un 85% de vots escrutats. La quantitat de vots que ha recollit la NLD, el partit liderat per Aung San Suu Kyi és abismal i ja s’ha assegurat una majoria absoluta, amplíssima, de les 2/3 parts del Parlament,  364 escons, i per tant podrà proposar el nom del futur President, que serà aprovat per aquesta majoria de la NLD. Es proposaran tres noms, un d’ells correspondrà al partit USDP, de l’exèrcit i actual govern. Tenint en compte que el 25% dels escons estan assegurats per els militars, no tindràn cap majoria, ja que de moment tenen un total de 40 escons, molt, molt lluny dels 364 escons de la NLD. El President sortint Thein Sein ja ha convocat una reunió amb Aung San Suu Kyi i la resta de partits representats al Parlament per el proper 15 de novembre. Han acceptat els resultats, però l’exèrcit, malgrat aquesta desfeta, continuarà dominant el poder en diferents àmbits del govern.

10Myanmar1-web-articleLarge

Diferents grups ètnics han obtingut un total de 47 escons, minoríes que són cabdals per el futur del país, la més nombrosa els Shan League for Democracy amb 15 escons i el Arakan National Party amb 14 escons.

Members of Myanmar's parliament wear the traditional clothes of some of the country's ethnic groups as they pose for a picture during the opening of a joint parliament session in Naypyitaw

 

No es coneixeran els resultats finals fins ben bé d’ací una setmana, i després de la confirmació definitiva dels resultats començarà el període de transició. En aquesta Birmània/Myanmar de règim ‘quasi’ presidencialista, sistema que va impulsar la Junta MIlitar, el president escollit anomenarà el seu govern, però haurà de compartir el poder amb els militars que continúen per sobre de l’autoritat executiva controlant els ministeris de defensa, interior i afers exteriors. Però la NLD i la resta de partits minoritaris podran exercir de manera immediata el poder per conduïr el país a un progrés mai somniat. Educació, universitats, formació professional, sanitat, obra pública, agricultura, recursos naturals, drets humans i civils,  i tantes coses per a fer. Difícil, però la tenacitat de la gent, del poble, ho aconseguiran.

07schrank-master675

El nou Parlament es constituirà a finals de gener 2016 i han d’escollir el President de la mesa. I a principis de febrer, votaran el candidat a la presidència del país. El bloc dels militars també proposarà el seu candidat.

El guanyador serà el president, el següent amb més vots, vicepresident i el tercer candidat serà el segon vicepresident.

Aung San Suu Kyi no pot ser candidata a la Presidència del país, ja se sap, perque la constitució de l’any 2008 així ho prohibeix. Però ella ja ha manifestat en diferents ocasions que formarà govern, governarà per sobre del president i promourà sobre tot la reconciliació nacional entre els pobles del seu país.

Daw Aung San Suu Kyi - Mare

Amb la mà al cor, no m’esperava aquesta majoria tant i tant absoluta. Quasi iguala, o igualarà els resultats obtinguts l’any 1990 i aleshores la Junta Militar no va acceptar el resultat i no va transferir el poder al poble que va guanyar les eleccions. Que guanyaria, no en vaig dubtar mai.

Fins i tot el monjo U Wirathu cap visible del moviment Ma Ba Tha, valedor de no acceptar mai cap birmà de religió musulmana, ha confessat que ha quedat sorprès d’aquesta victòria. I avisa que la NLD ‘defensarà’ la minoria de musulmans que viuen al país, i que per aquest motiu no li va donar mai un ple suport.

Part-HKG-Hkg10205071-1-1-0

A la regió de Meiktila ha guanyat el partit dels militars la UDSP. En aquesta zona el moviment Ma Ba Tha que agrupa els monjos seguidors de U Wirathu ha tingut a veure per a tots aquells birmans de religió musulmana que podíen votar (uns 15.000) i ho han fet a favor del partit del poder, perque diuen se sentiran protegits. Dubten del partit de la NLD i també els suposats votants de la NLD ho han fet per altres partits.

Avui VIlaWeb publica una informació del problema dels Rohingya a Birmània. Hi ha diferents enllaços a diferents diaris. Aquest problema que en aquest modets bloc ja ho he exposat, és difícil i complex. Hi haurà temps per continuar explican-t’ho, segons el meu criteri i opinió. Existeix, és una realitat, però també cal aprofondir. No és fàcil.

 

El que existeix ara és la única realitat – Buda.

CTTb830UYAAg-ZJ

I la realitat és que la victòria en vots i escons de la NLD ha estat majoritàriament aclaparadora, sense embuts, real i tenen al davant un gran repte.

Aung San Suu Kyi, una dona que ha sapigut resistir, persistir, ha pogut viure, per segona vegada, com el seu partit i ella, guanyen unes eleccions.  Jo particularment estic molt contenta, molt. Hi haurà temps per anar explicant poc a poc el perquè d’aquesta victòria.

El sol comença a il.luminar Bagan i de retruc a tot el país.

Bagan

 

 

Birmània/Myanmar: Recompte de vots

 

Passarà tota la setmana i podriar ser algun dia més, fins que no se sàpiga el resultat definitiu, però puc avançar algunes dades de diferents districtes, centre del país, i a la Ciutat de Yangon. És evident que el partit NLD, principal partit de la oposició encapçalat per Daw Aung San Suu Kyi té la majoria dels vots. Ras i clar: Han guanyat.

myanmar-elections

Yangon: Barri Mingaladon/Hawga Lake: NLD 69.141 vots / USDP 41.771. Barri Aung San, Insein Railway, Ywa Ma Railway: NLD 99.702 / USDP 24.733. Altres barris de Yangon hi ha els resultats següents: NLD 76.970 / USDP 10.592 /// NLD 80.523 / USDP 15.280 /// NLD 54.676 / USDP 15.312.

Shinbyu: Cerimònia budista - Shwedagon Pagoda-Rangoon

En una província al sud el resultat ha estat NLD 30.987 / USDP 15.585. Una altra província electoral al centre del país: NLD 17.524 / USDP 15.993 /// NLD 87.256 / USDP 20.581 // La Divisió electoral d’Amarapura, districte de Mandalay, NLD 63.399 / USDP 11.530. I així podría anar confirmant altres districtes electorals on la victòria de la NLD és aclaparadora. Però encara són uns poquets districtes i el que comptarà i molt seran els petits poblets on la USDP ha fet una campanya intensa amb grans promeses i sobretot amb la por dels seus habitants. Però no els ha servit de res.

P9590519-1024x683

El Sr. Htay Oo, portaveu del Parlament actual i conseller del President Thein Sein ha confirmat per la televisió: ‘ We lost’. I es pregunten per què han perdut tants vots, i que han fet malament  (¿¿??). Es sorprenen de la diferència de vots entre el partit NLD i el seu la USDP.

La NLD necessita com a mínim el 67% dels vots per poder tenir una majoria, i creuen que podran arribar al 80% o més.

Daw Aung San Suu Kyi no podrà ser proclamada Presidenta del país, però tothom sap que ho serà, a l’ombra. Diumenge marxarà a Birmània/Myanmar l’Anna, de la petita ONG Jofran Intl’. Un viatge de feina per fer el seguiment de la petita escola Mingalaba. Ens explicarà moltes coses quan torni i viurà uns díes històrics que mai haguéssim pogut somniar anys abans.

4928

Està plovent a Yangon, molt, i com molt bé ha explicat el corresponsal de TV3 la pluja sempre és benvinguda a Birmània, i els porta sort i tota mena de benaurances.

I el dubte encara és viu …….. Els militars donaran el poder a Daw Aung San Suu Kyi ? Respectaran les urnes ?

Estic contenta, molt. Esperem als resultats finals.

Desig

 

Avui: Eleccions a Birmània – Els col.legis electorals ja han tancat portes.

 

Fa poc més d’una hora que els col.legis han tancat portes. Una primera estimació diuen que hi han participat el 80% del cens electoral, però és difícil de confirmar-ho, donat que hi han poblets situats en llocs molt i molt al.lunyats i de difícil accés.

800

La gent fent cues molt nerviosa, perque no saben si podran entrar a votar passades les 4 de la tarda quan tanquin. Se’ls informa que no marxin, perque tenen tot el dret d’entrar si encara estan fent cua. El sistema és complex, molt. Quan algú surt havent votat, la gent de la cua li pregunten: Ho has aconseguit ? Has pogut exercir el teu dret ?

CTR2ucSWwAAs73-

Molta gent gran vol anar personalment a votar i no fer-ho amb el sistema de ‘vot avançat’, perque saben de les tupinades anteriors. A la xarxa s’ha extès la fotografia del nét de l’anterior president i militar, el General Than Shwe, votant tranquil.lament a casa seva.

CTRVThSUcAAZoW1

 

Els més de 100 habitants amb dret a vot del poblet de Thakeikyia, divisió de Mandalay, no han pogut votar. L’administrador-alcalde els ha informat que han d’anar a Nyaunglaybin, a 15 kms. Al seu poble no han posat ni mesa, ni llista, ni urnes. L’administrador-alcalde adueix que no va rebre les llistes fins el dia abans, i no podia organitzar-ho tot. Tots han marxat al poble a 15 kms més al sud. Han fet cua. Han entrat i tampoc han pogut votar. No teníen ni llista ni cens perque ho poguéssin fer.

CTR5RG7UYAAHZln

He trobat aquesta fotografia de les eleccions de l’any 1960, les últimes diguem democràtiques i lliures, i que van guanyar els militars amb el General Ne Win al capdavant, presumpte responsable de l’assassinat del General Aung San,  pare d’Aung San Suu Kyi i de la independència del seu país, davant els seus colonitzadors, la Gran Bretanya.

Avui molta gent gran ha anat a votar novament, després de fer-ho l’any 1960 i l’any 1990. I és aquesta gent que dubta de veure per fí un govern presidit per civils i no militars, de gaudir de llibertat, de no tenir ja més por, i de veure com les finestres s’obren d’una vegada a la veritable democràcia. Dubten, i tenen raons per fer-ho.

DSC_6142-lo-res-1

CTQYxSkUYAAoONp

 

 

El recompte serà llarg, molt llarg. El poble birmà manté la seva esperança d’un país nou. Un primer pas important, després de patir més de seixanta anys de dictadures militars. Pel que em diuen, han perdut la por. Esperarem els resultats.

 

 

 

 

Avui: Eleccions a Birmània/Myanmar

Els col.legis electorals han obert a les 06:00 del matí hora local i tancaran a les 16:00 hores. Queden poc més de dues hores. Les cues són constants arreu del país. A les 09:35 hores ha votat Daw Aung San Suu Kyi  i immediatament s’ha traslladat a Kawhmu, 90 kms al sud de Yangon. Ella lluita per aquest escó, d’aquesta petita Ciutat i s’hi quedarà tot el dia per fer el seguiment de les eleccions.

Suu-Kyi-ballot

El President Thein Sein, des de l’any 2010, ha votat cap al migdia, a Naypyitaw, la capital del país. Al ser preguntat què passarà si perden les eleccions ha dit que acceptaran el resultat. Davant la premsa estrangera, que més podia dir ? Sóc de les que tinc dubtes.

STV_1574-1024x683

Quan tots els votants de la llista han passat  per les urnes del col.legi electoral corresponent, tanquen, i fan ja el recompte. No esperen fins a les 4 de la tarda.

A Mandalay, en un dels col.legis electorals, hi han tres meses, la no. 4 amb 48 votants, la no. 11 amb 85 votants i la no. 14 amb 119 votants. Fa més de dues hores ja ha votat tothom. Han tancat i han fet el recompte de vot. És una zona on viuen els militars ( més der 7.000 a Mandalay) i les seves famílies, i tot així, s’ha filtrat que més d’1% dels vots han anat a parar al partit de la oposició la NLD.

Un altre problema que els observadors han de vigilar i molt, són els vots ‘avançats’. A les últimes eleccions de l’any 2010, que van organitzar de manera fraudulenta els militars, van jugar un paper clau aquests vots. Si veien que el seu candidat no guanyava en una circumscripció, ‘apareixíen’ aquests vots avançats per fer canviar la balança …..

ST_20151018_PLMYANMAR18_1769072

El clima és, però, de canvi, de voler que guanyi Daw Aung San Suu Kyi i així ho expressen molta gent en sortir dels col.legis electorals. Tampoc ho diuen obertament. Senzillament responen a la pregunta a qui ha votat: No cal que us digui a qui he votat, oi que no ? Vull el canvi, el de veritat.

Per no duplicitar el vot, tothom ha de posar un dit de la mà dins un recipient on hi ha una pintura de color violeta impossible, bé quasi, de treure, per així no poder tornar a votar en nom d’una altra persona. Coses què passen a Birmània/Myanmar.

vote-dawn II

Són les primeres eleccions des de fa moltes dècades més obertes i ‘quasi’ lliures. No considero eleccions lliures les de l’any 2010. No hem d’oblidar que l’any 1988 Daw Aung San Suu Kyi les va guanyar per majoria absoluta i el règim militar no li va ni traspassar el poder ni les va acceptar.

Creuant els dits i fent el seguiment, encara que el recompte total serà llarg i els resultats finals no els coneixerem fins  ……  d’ací a una setmana ?

De Mandalay a un poblet llunyà - Cròniques d'un viatge

Birmània: Una nit i un día d'escola.

Fotografíes: Camí de Taung Ywar Thit, Sagaing. Infants a l’escola Mingalaba. RG. Tardor 2011.