Colors

Eren tantes les barques plenes de fruits i verdures que no sabíes on dirigir el teu objectiu.

De fet no vaig saber si la càrrega era per vendre o per transportar-la al mercat a Can Tho.

Aquest Delta és veritablement el graner del Sud del país.
Quan penses per un moment les guerres sofertes per aquesta gent i de quina manera han tornat a ser, amb llibertat, sense colonitzadors, amb esforç, a poc a poc, i en pau.

Imatges

El mercat ja s’ha acabat. Una mica de descans sempre convé abans de tornar a casa i collir més fruita i verdura per un altra dia de mercat i treballar la terra.

Em va agradar aquesta imatge que vaig poder captar;
la dona descansant i l’home jugant amb l’infant.

La venda dels seus productes ja l’han fet.

Lo riu és vida -Mercat flotant-Cairang

Em desperten puntualment a 2/4 de 5 del matí. En un taxi marxem al port de Can Tho i embarquem en el Lady Chau i comencem a navegar enfilant el riu direcció al mercat de Cairang. Esmorzem a bord. La sortida del sol és per a mí un dels millors moments del dia, sigui on sigui. Hi han núvols, però.
A mesura que ens anem apropant al lloc del mercat, el tràfic de barques augmenta i augmenta i el nostre barco es troba ja rodejat.
Agafo una barca més petita i em trobo en mig d’un mercat a l’engrós de fruites i verdures amb tot el que això comporta de transaccions comercials …… navegant.
Escolto com discuteixen els preus, rebutgen mercaderies, compren, venen, em conviden a menjar pinya fresca o a beure aigua de coco. Hi han barques-catering on ténen pho acabat de fer per els compradors i venedors.

M’hi fixo que en cada barca hi ha un màstil de bambú on pengen els productes que venen i d’aquesta manera els compradors els poden veure de lluny.

També veig barques que són vivendes ,amb la roba estesa,petites cadires i taules i la canalla jugant a bord.
És dissabte, no hi ha escola, i per aquest motiu els infants ajuden als pares i avis o senzillament disfruten del matí.

Veig turistes que pugen a les barques per fer-se fotografíes i menjar fruita. No ho faig; prefereixo seguir navegant al costat de tothom i encuriosida mirar el brogit de tanta i tanta activitat.

A Viêt Nam no els agrada guardar el menjar a les neveres, i de fet ,de ben segur ,que no en ténen. Els agrada anar a mercat cada día i comprar fresc.
Abans de començar a treballar o estudiar,fan els seus exercicis d’estiraments, van a comprar a mercat, deixan el dinar mig fet i comença el dia.

A les deu del matí, tot s’ha acabat i tornen a casa seva o els compradors ja són al mercat de Can Tho per vendre els productes.

Jo també faig un tomb per uns canals fins arribar novament a port, a Can Tho. Vaig a mercat, tot caminant per el centre.
M’aturo en un temple budista del k’hmers. Molt bonic.
Al Delta del Mekong hi viuen molts k’hmers de Cambodja, encara que la ètnia predominant és la viêt.

Aniré penjant algunes fotografíes més, del mercat flotant i del mercat de Can Tho, abans de continuar amb el meu viatge per aquest país. Queda encara molt camí per fer.

Navegant – Delta del Mekong

Vaig ser poc temps al Delta del Mekong, el riu dels nou dracs, però molt ben aprofitat. També haig de dir que només vaig conèixer la zona de Can Tho i el Mercat flotant de Cairang.
Recomano entrar a Viêt Nam desde Cambodja i viatjar en barco desde Phom Penh per el riu Mekong fins arribar a Chau Doc. Hi ha un servei amb sortida a 2/4 de 2 amb arribada a Viêt Nam pels voltants de les cinc de la tarda.
Els recorreguts per els centenars de canals del riu són espectaculars.
La petita càmara digital va fer un treball intens, però els resultats no han estat dolents del tot.

Vaig visitar una petita empresa on fabriquen artisanalment el paper d’arròs que després s’utilitza per els ‘nems’ o rotllets o també els fruits caramelitzats. Navegant per els canals pots gaudir de la natura al cent per cent i veure qualsevol tipus de vivenda i els seus habitants fent la feina de cada dia. El tràfic de barques és continuat i també veus senyals de tràfic, com en les carreteres.

Vam dinar en una casa on tota la família treballa per oferir un bon, boníssim menjar als visitants i passejar per un jardí plè de bonsais de tota mena, orquídies meravelloses i arbres en flor mai vistos en la nostra Mediterrània.

Els ruixats van sovintejar. El cel era canviant, però això és el Delta i has d’estar preparat perque en qualsevol moment comença a ploure de valent i de sobte torna a sortir el sol.

També pots fer ‘el turista’. He odiat sempre la foto típica, i vès per on, allà que m’hi vaig posar amb una serp pitó de més de 30 kilos per sobre les meves espatlles !! Què hi farem !

La setmana passada vaig llegir al Vietnam News la notícia de la mort d’una persona per una serp pitó que havía criat ell mateix a casa ……. La seva filla no va poder treure l’animal del coll del seu pare.
Ara quan em veig a la fototrafía, m’agafa com una esgarrifança … i penso en el dia d’avui en una manifestació que té forma de serp.

El viatge va continuar per més i més canals fins arribar al riu obert, i a port , per pujar al transbordador i anar fins a Can Tho i a l’hotel.

Va ser el primer tast del Delta. Demà hem de matinar.
Anar al mercat de Cai Rang significa aixecar-te a 2/4 de 5 del matí per poder ser a les 6 del matí en mig del brogit dels centenars i centenars de barques de tot tipus.

El riu dels nou dracs – Mekong

La meva estada a l’estuari del riu Mekong, les terres fèrtils del delta del riu, un dels més grans del món, em va deixar senzillament garratibada. Aquest delta no és un riu és un veritable oceà amb milers de canals. Quan recordes el delta de l’Ebre és com una formigueta al costat d’un drac gegant.
Els vietnamites l’anomenen el riu dels nou dracs ja que després de recórrer 4.500 kms del seu naixement al Tibet, passant per la Xina, Myanmar, Laos i Cambodja, es bifurca en dos quan arriba a Viêt Nam. Els diferents braços i canals el converteixen en el Song Cuu Long – Riu dels nou dracs.
Com és habitual, la meva estada va ser curta i només vaig poder visitar la zona de Can Tho i Vinh Long.
Pot arribar als 38,000 metres cubics per segon, segons la temporada i evidentment problemes d’inundacions sempre n’hi ha, però a Cambodja controlen l’aigua del riu quan és un perill i es desvia en un pantà que malhauradament s’ha construït a expenses de la tala de milers d’arbres.

La producció d’arròs al delta és immensa i avui Viêt Nam és un país exportador amb més de 4 milions de tones.
Navegar per els canals; gaudir de la vegetació; de les casetes humils dels seus habitants; de les orquídees i moltes més flors i arbres i sobretot del mercat flotant és una experiència inoblidable.

És increïble com de sobte comencen a arribar barques plenes de pinyes, gengibres, plàtans, papaias, llimes, aranges, cocos, cilantre, fulles de menta i un munt de productes de la terra.
Les transaccions comercials es fan directament i seguidament pots anar al mercat de Can Tho on hi trobaràs de tot.

Però, ai, ja tornem a veure un perill i greu; la pol.lució de les aigües. Tot just comença i desitjo i espero que les autoritats del Govern i la comunitat veïnal facin el possible perque aquest delta no es converteixi en un clavegueram.
Té un avantatge; és molt i molt gran i encara avui pots navegar per uns canals amb una vegetació meravellosa.

Seguiré parlant del Delta; hi ha molt a explicar i també vaig fer moltes fotografíes.

De moment podeu veure en aquesta la immensitat d’aquest riu. Detalls del mercat i d’altres seguiran, si teniu la paciència de llegir aquests posts.