Aung San Suu Kyi: Bergen/Oslo 4rt i 5è dia a Europa

Continúa el seu viatge per Noruega. Ahir va anar a Bergen. Va ser un dia plàcid. La fundació Rafto, amb seu a Bergen, l’esperava amb delit. L’any 1991, ells també li van atorgar un premi per la seva lluita a favor dels drets humans i la llibertat – clickeu ací –.
Des de l’aeroport de Bergen va anar a la seu de la fundació. Lliurament i acceptació del premi. Petit discurs d’agraïment. Ja s’ha acostumat a les ‘fredes’ temperatures de Noruega i el seu abillament és ja l’adequat, encara que continúa vestint els longyis de la seva terra.
Després de dinar, va tenir lloc l’acte més important, un encontre d’ella amb els birmans que viuen a Noruega, la majoria, refugiats. Més de 500 es van concentrar en aquest espai. Karen, Kachin, Mon, Bamar i alguna ètnia més. Molts vestits de manera tradicional. En aquest acte la premsa occidental podia ser-hi present, però tot l’acte es va fer en llengua birmana, sense traducció.
Finalment al centre de Bergen es va celebrar un concert de música, on van haver-hi parlaments i l’agraïment personal de Daw Aung San Suu Kyi a la gent de Bergen. 

Avui he tornat a gaudir de la web cam del Ministeri d’Afers estrangers del Govern de Noruega i he pogut seguir l’apertura del Forum d’Oslo amb tota nitidesa. El discurs de Suu Kyi ben construït, sense llegir, sabent en tot moment el que havia de dir. El Ministre d’Afers Estrangers de Noruega, impulsor i organitzador del Forum, senyor Jonas Gahr Store, sentat entre ella i Bono, el cantant d’U2. Bono ha participat en l’apertura del Forum com a representant d’Amnistia Internacional i avui mateix viatjaran a Dublin on al Teatre Bord Gais Enery se celebra el concert Electric Burma i Daw Aung San Suu Kyi recollirà el Premi atorgat l’any 1991 per Amnistia Internacional de mans de Bono i després el premi de la Ciutat de Dublin ‘Freedom Dublin’ de mans de l’alcalde a la Plaça Grand Canal.

El Forum Oslo compleix deu anys. I enguany ha organitzat un debat molt interessant i han estat convidats més de 100 persones, entre mediadors, polítics i activistes d’arreu del món, tots ells i elles, actors principals en l’actualidad en processos de pau de diferents conflictes, i n’hi han molts.

El Sr Store, Daw Aung San Suu Kyi i Bono han participat en l’apertura del Forum i hi ha hagut debat : Changing the unchangeable : the role of dialogue in transition. Canviar el que no es pot canviar : dialogar en la transició.

Suu Kyi ha estat brillant. Un discurs ben el.laborat, sense papers, segura de sí mateixa.
No, no tinc cap animadversió contra els militars. Sóc filla de militar i els pares em van enseyar a respectar-los. Hem de dialogar amb ells, fer-los veure que han portat el país a la misèria, i jo sé que hi han militars que volen servir al país. Crec en les paraules del President Thein Sein. Òbivament som l’oposició, l’única, no n’hi d’altre dins el Parlament, molt pocs escons, 44, davant centenars. Només necessitem que un militar diputat pugui votar amb nosaltres i es produirà un efecte-cadena. Els hem de convèncer.  No he fet cap sacrifici. Jo vaig escollir, així de senzill. No puc prometre res, perque no sé si és possible. No puc enganyar al poble fent promeses que sé que no es poden complir, per ara. Sóc política i el que he de fer és motivar a la gent, al poble, que sigui crític, que entri en política. Les inversions que puguin arribar, només per extreure i recollir, sense sembrar, jo en diria que són espoliadors. Aquests no els volem ni els desitgem. La violència i els morts a l’Estat Rakhine ha estat i és un problema greu. Però s’ha de cercar l’orígen dels fets, el per què. Bangla Desh també té responsabilitats, com Birmània. No existeixen lleis d’immigració. La frontera és un niu de conflictes. Entren i surten gent. Cerquem la llibertat i la democràcia, i els drets per les minoríes. Sí, en el meu partit la violència no existeix, no figura en els nostres estatuts, però no per això hem de rebutjar els grups que han escollit aquesta via per lluitar per la llibertat. No hi estem d’acord, però no els ignorem. Intentem fer-los comprendre que les ferides obertes en un conflicte fent ús de la violència, tarden molt a guarir-se, molt de temps. Fer una lluita pacífica, de resistència, sense armes, vol dir molt de temps, molt, però les ferides es curen ràpidament.

A la conferència de premsa, m’he emocionat en escoltar la pregunta d’un periodista que ha parlat de l’oblit de la comunitat internacional quan els conflictes s’allarguen i ja no hi paren cap atenció, com és el conflicte del Sahara Occidental i el poble sahauri. Ha contestat que sí, que existeix un cert oblit per part del món en els conflictes no resolts. Cal perseverar, i persones com vostè són les que aconsegueixen que el món no oblidi aquests conflictes. Oblidar vol dir en certa manera morir a poc a poc.

Mentre en un lloc a Mèxic polítics de països importants d’arreu del món parlàven de mercats, diners, rescats, crisi, deutes, bancs, en aquesta Ciutat de Bergen es parlava de drets humans, de mediadors, de diàleg, de processos de pau, d’ajuts humanitaris, d’educació, de combatre la fam. A Mèxic una gran despesa, hotel de luxe, dinars, sopars, viatges, a Bergen una sala petita de l’Ajuntament, reunions, i molta feina per fer.

Aquest vespre ja era a Dublin. Ja serà una altra crònica. Demà 19 de juny celebrarà el seu 67è aniversari. Recordarà els dies d’empresonament domiciliari com la gent al.lunyada de casa seva feia volar un colom i omplíen gots d’aigua del llac per celebrar el seu aniversari. Aquest vespre he vist per la RTE irlandesa com li han ofert un pastís d’aniversari, perque ara a Birmània, ja som a 19 de juny.

Fotografia: Reunió amb la comunitat birmana a Bergen. Getty images.

 

Aung San Suu Kyi: Oslo, tercer dia a Europa

Novament gràcies a la tecnologia he conectat amb la web cam de Nobel Organization i he vist en directe la cerimònia d’acceptació del Premi Nobel de la Pau per part d’Aung San Suu Kyi que no va poder recollir personalment l’any 1991.

A l’1 del migdia, puntualment, ha començat la retransmisió. L’organització impecable. 

La Sala de l’Ajuntament d’Oslo espectacular. Plena i amb convidats especials. Puc veure el fill petit, Kim, el seu cunyat, el germà de Michael Aris, un monjo dissident refugiat, Zayar Thaw, el diputat del seu partit que l’acompanya en el viatge, Nay Chin Win, l’altre representant de les joventuts del seu partit,els  representants de Democratic Voice of Burma. La fanfàrria anuncia l’entrada dels reis de Noruega i l’hereu. Seguidament entren el jurat i Aung San Suu Kyi. Molt nerviosa, emocionada, insegura. Vesteix de colors lila, violeta i porpra. Roses blanques al seu cap. Aquest és un gest habitual, les flors al cap, en honor i record del seu pare el General Aung San, l’heroi de l’independència del seu país, assassinat l’any 1947 quan ella tenia dos anys.

El seu discurs d’acceptació del premi va ser a la vegada que senzill, molt personal i emocionant, i una crida amb veu alta, molt alta, al cessament de la violència i el patiment en aquest món.

– Rebre el Premi Nobel per la Pau l’any 1991 mentre patia ja l’arrest domiciliari, vaig entendre que la nostra lluita no cauria en el sac de l’oblit.
– Ser oblidats és com morir lentament.
– Faig una crida al món perque encara hi han presoners politics. Els més coneguts van ser alliberats i ara resten els anònims, els desconeguts. Només, un presoner, per ser objector de conciència, ja és una barbaritat. Intueixo un cansament en el món per la compassió. Són diferents els refugiats que malviuen en camps a la frontera de Tailàndia que la gent que viu dins el país? La vostra ajuda per els refugiats és vital, important. Ells i elles volen tornar a casa.
– Cal trobar, és necessari, víes per erradicar el patiment de les persones al món. El patiment és degradació, enfurisma, entristeix. La guerra no és la única solució, pot ser la més injusta, per evitar més patiments i morts.
– ”Dakkha” – patiment – una paraula que va escoltar moltíssimes vegades quan era petita i que va experimentar en el seu llarg arrest domiciliari. El patiment no és una part inevitable de la nostra existència, i com que no ho és, hem de fer el possible per trobar un alleujament en el dia a dia amb tantes coses que la terra ens ofereix.
– Reconciliació nacional, acords entre totes les ètnies del país, sense violències, promulgar les lleis el més aviat possible, acabar amb els enfrontaments del nord, oest i est del país.
– Mai havia pensat en premis. El premi és aconseguir justícia, llibertat i seguretat en el nostre país.

Va poder veure la seva família, el seu home Michael Aris, i els seus dos fills, Alexander i Kim, per última vegada, el Nadal de l’any 1995. Michael Aris va morir el mes de març de 1999, als 53 anys. Fins al final de la seva vida va respectar el desig de la seva dona de quedar-se a Myanmar. Quan es van casar, ella li va dir: M’has de prometre si en un futur, un moment donat, he de tornar al meu país, tú no t’hi oposaràs. I Michael Aris li ho va prometre fins la seva mort.
Ella hagués pogut marxar del país sense més, però sabia que si ho feia, no la deixaríen tornar a entrar. No ha fet. S’ha quedat.

Ella ha escollit la seva vida, i no hi cap dubte que s’ha posat a prova ella mateixa i ha demostrat coratge, lleialtat i dignitat per el seu poble i continuant la llavor que va sembrar el seu pare.

Per la tarda davant mateix de l’Ajuntament d’Oslo es va organitzar un acte obert al públic. Milers de persones es van aplegar davant de l’escenari. Aung San Suu Kyi encara emocionada, sentada amb una manta per sobre les cames, va poder escoltar les paraules de diferents personalitats de Noruega, del diari Democratic Voice of Burma, d’Amnistía Internacional, l’ONG Save the Children, d’una activista refugiada birmana i finalment va parlar ella, un breu discurs per donar les gràcies i ser també, entre els milers de noruecs i turistes, davant de centenars de birmans, que viuen i treballen a Noruega i per el seu status de refugiats politics, no poden tornar al seu país. Ahir la van poder veure i parlar amb ella. 

Avui viatja a Bergen on rebrà un premi de la Fundació Rafto atorgat l’any 1991, per la seva defensa als drets humans i la llibertat del seu país. També té previst una reunió i conversa amb la colònia birmana establerta a Noruega.
Demà marxarà a Dublin.

Fotografia: Aung San Suu Kyi acceptant el Premi Nobel per la Pau. Reuters.

Retrobar-se amb el món: Aung San Suu Kyi segon dia a Europa

No és fàcil tornar al món i encara més a l’occidental. Aquesta dona fràgil d’aspecte i també de salut, però molt forta en les seves conviccions, ahir no va poder aguantar els símptomes del jet lag. Vint-i-quatre anys sense sortir de casa seva, i quan ha pogut sortir, viatjar dins el seu propi país, no gaire lluny de Yangon, és evident que no té el costum dels viatges llarguíssims en avió des d’Àsia a Europa i els canvis d’horaris. El viatge, l’arribada molt tard dimecres nit, ahir dijous, la conferència a l’OIT, roda de premsa, viatge en tren a Berna, recepció, nova conferència de premsa i …. ja no va poder aguantar més, i va demanar ajut a la seva assistent personal.

La recepció abans del sopar es va poder fer amb la seva presència, però no va anar a sopar. Amb molt de goig deixo aquesta fotografia d’ella i Barbara Hendricks, una altra dona valenta, cantant excepcional, bona persona. (Tout au long de ma vie, je me suis encouragée à ouvrir les yeux et à avancer vers la lumière – Barbara Hendricks.)
Ambaixadora de la UNHCR i des de La Fundació Barbara Hendricks que porta, fa costat per la causa dels refugiats de tot el món.

La seva doctora, des de Yangon, ha manifestat que pateix per la seva agenda tan plena. La seva pacient té la tensió baixa i molt sovint té rodaments de cap, i s’ha de cuidar.
Ella no viatja en un avió privat medicalitzat, ni amb la seva doctora al seu costat, ni amb un servei de seguretat professional. Ja ho ha dit … ni sóc presidenta de cap país, ni estic en cap govern, ni sóc treballadora, ni sóc empresària. Em podeu posar en el 5è element; sóc politica. Però la seva presència causa entusiasme i ella vol dir a Europa que no deixin el seu país aïllat, que entre tots, entre la gent, cal ajudar-los.
Desconeix les xarxes socials, la tecnologia, els mercats, seguretat personal, però aprendrà ràpid. Jo sempre ho penso i ho dic; els birmans que han estudiat, llegit dins i fora les seves presons, han desenvolupat un disc dur fantàstic, la seva ment, però els cal introduïr les aplicacions necessàries. No tenen problemes en fotografiar mentalment tot el que veuen i guardar tota classe d’informacions.

Avui després d’una visita al Parlament de Suïssa, aquest govern li facilitarà un helicòpter per anar a Zürich i viatjar a Oslo on arribarà aquesta tarda. Podrà descansar i demà serà el gran dia en que recollirà personalment el Premi Nobel de la Pau atorgat l’any 1991. També a Oslo es trobarà amb centenars de birmans, refugiats polítics, i la redacció de Democratic Voice of Burma, que ha fet, està fent i ferà, una feina impagable per assolir novament la democràcia i les llibertats en el seu país.

Fotografia: Barbara Hendricks i Aung San Suu Kyi. Dues persones excepcionals.

 

Aung San Suu Kyi a Ginebra: El 5è element

És impagable la tecnologia que tenim avui. Des de casa he seguit fil parranda l’arribada d’Aung San Suu Kyi al Palais des Nations de Ginebra, l’apertura de la sessió de la ILO (International Labor Organization) , el seu discurs, la roda de premsa, i reaccions abans i després del seu discurs. Tot en directe.
No puc negar, i no ho vull tampoc, que m’he emocionat de veure-la entrar a aquest edifici i després d’haver estat rebuda per el secretari General de l’Organització, el senyor Juan Somavia. Trenta anys després, ha tornat a Ginebra. Les dues últimes setmanes amb pluges, fred i vent. Avui el sol ha aparegut amb tota la seva llum. Un bon presagi.
Molts anys, vint-i-quatre, sense patir un jet lag.
Per cert, ella mateixa ha manifestat que tal i com li havia explicat el senyor Somavia, s’ha adreçat a ell pronunciant correctament el seu nom … (habitualment tothom diu Somavía, accentuant la i, i no, és Somàvia!!).

L’he vist nerviosa. Sense saber ben bé on anar, què fer. El sistema de traducció simultània un aparell estrany, desconegut. També he vist que els cabells blancs que se li veien a Bangkok han estat dissimulats amb un reflex de color. Molt bé. Elegant, senzilla, com sempre. Una rosa blanca i una de vermella a cada banda del darrera del seu cap. Un foulard de color verd i el longyi preciós, de flors.

A la sala s’intuía una certa emoció, expectació, il.lusió. La introducció del senyor Somavia un pròleg bellíssim. No ha dit res que no sapiguéssim. Coratge, decència, virtuts, sacrifici, avantposant el seu poble davant de qualsevol  interès particular.

Puja a l’estrada. El discurs està escrit, per protocol, i per facilitar la feina als traductors.
Ella, però, salta aquest protocol i demana disculpes als traductors perque els ferà treballar més.

Comença per agraïr al President de la Mesa i al Secretari General la seva invitació, i comenta: No sóc treballadora, ni empresària, ni formo part del govern (espero ser-ho en un futur …), sí puc ser dins el 4rt element, diputada al Parlament del meu país, però m’hi trobo millor en un 5è element, sóc política.
Sí, ha parlat des de la política, el cinquè element.

Frases que he anat anotant en el meu bloc (n’hi han més, un bon nombre, que aniran sortint al llarg del seu viatge i en aquest bloc):

– Als inversors: Approach with particular care. Apropeu-vos amb una atenció assenyada.
Aconseguir per el poble una ‘friendly democracy’ amb l’ajut de tothom. I no parlo de governs, d’associacions, d’organitzacions, parlo de la gent. Apropar-nos tots plegats, com a persones, i estimular-nos i fer arribar aquesta democràcia amiga al meu país.
El meu país té molts recursos naturals. Tot el que s’extreu, després no es torna a omplir. I aquestes inversions tampoc ofereixen molts llocs de treball. Perque el meu país necessita llocs de treball. Necessitem inversors sostenibles i indústries agro-alimentàries per els petits agricultors, que són majoria.
– Transparència, institucions democràtiques fortes, lleis, justícia. Sí tinc ambició de desig perque la gent del meu poble pugui viure en millors condicions.
– Calen converses, moltes, entre els governs de Myanmar/Birmània i Tailàndia. Els immigrants, els treballadors birmans són una majoria considerable en aquest país veí i amic, i treballen en unes condicions penoses. El fet de tornar a ser membre de la OIT/ILO ens pot ajudar molt i molt en aquest camp dels drets dels treballadors.
– No han estat tant la manca de llocs de treball com l’inexistència de tenir esperances que ha posat en perill el nostre poble. La nostra joventut està patint les conseqüències.
– Els actes de violència entre les ètnies a l’estat de Rakhine es resolen amb lleis i transparència. Lleis per a qui se’ls dona la nacionalitat i per damunt de tot, lleis que facin que les fronteres entre Bangla Desh i Myanmar/Birmània no siguin un niu de corruptes, entrades i sortides il.legals, en benefici d’uns pocs.

La conferència de premsa posterior ha estat interessant i també l’he pogut seguir en directe. Aquest 5è element, el polític, m’ha interessat. El que he manifestat ja en un apunt anterior, el president Thein Sein no ha pogut escollir millor la seva ambaixadora.
Per davant de tot, de partidismes, d’ambicions particulars, està el poble, i també ens ha convidat a viatjar a Birmània/Myanmar, no només per invertir i per vigilar que els drets humans s’acompleixin i per constatar la manca de tot, no, per veure com són de lluitadors la gent, com desitgen aprendre, treballar, ajudar-se, poder veure novament a familiars i amics que viuen refugiats en altres països, la seva creativitat.

Avui passarà el dia a Suïssa. Un sopar amb la Presidenta de Suïssa i a continuació viatge a Oslo, on dissabte, dia 16 recollirà el Premi Nobel de la Pau de l’any 1991. Ha manifestat que no ha tingut temps de pensar-hi, que està tenint molta feina i aquesta nit començarà a recordar aquell any de 1991 quan era a casa seva sense cap llibertat.

El seu anglès amb accent d’Oxford és perfecte i la seva oratòria brillant, i ho sap, i se n’aprofita. Ben fet que fà. Em quedo amb dues paraules de la llengua anglesa i que m’agraden especialment: joblessness i hopelessness.
És increïble com en aquest llengua en una sola paraula convergeixen una frase completa: Manca de treball per els aturats. Manca d’esperança per la gent.

L’escepticisme saludable – a healthy scepticism – encara és vigent.

Fotografia: OIT/ILO – Palais des Nations – Ginebra. Valentin Flauraud / Reuters

 

Avui: Aung San Suu Kyi enfila el camí a Europa

A hores d’ara el vol haurà sortit de Yangon, via Bangkok, per arribar a Ginebra avui cap al tard. Demà dia 14 a la seu de l’Organització Internacional del Treball s’adreçarà a tots els assistents. De ben segur que tindrà un bon discurs en el seu cap.
El dia 16 de juny serà a Oslo on acceptarà el Premi Nobel de la Pau concedit l’any 1991, per la seva lluita pacífica contra la dictadura del govern del seu país. L’any 1990 va guanyar unes eleccions lliures per majoria absoluta que el govern militar no va reconèixer i va patir arrest domiciliari. Serà un moment altament simbòlic i ple d’emocions, sense cap mena de dubte. Atenció al seu discurs d’acceptació.

Aquest viatge també és molt important, molt. Les seves paraules, ‘escepticisme saludable’, davant les reformes que aquest govern ‘civil’ del seu país porta a terme, ella les ha d’explicar molt bé a Europa. La finalitat és afluixar en les sancions econòmiques, dures, i en el túnel del temps, justes, però que ara calen ser anul.lades, si volen que aquest país Myanmar/Birmània no s’enfonsi del tot i la gent, el poble continuïi patint.
El President Thein Sein no pot tenir una millor ambaixadora per aconseguir-ho.

The Lady juga el seu paper de reconciliadora nacional. És aquesta percepció que tinc des de l’any passat, quan es van entrevistar tots dos, el president Thein Sein i ella. El pacte evidentment que hi és. I aquest ‘escepticisme saludable’ no es pot oblidar. També té un significat important aquest viatge; reafirmar el seu rol legítim dins la polìtica del seu país. No em puc creure que no té en el seu punt de mira les eleccions de l’any 2015 i aconseguir novament una majoria absoluta per fer canviar el govern i posar fí a la dictadura militar que pateix el seu país des de l’any 1962.
Serà curiós veure-la fent d’ambaixadora dels seus rivals, dels militars, encara que en el seu cor, ella se sent ambaixadora del seu poble, de la seva gent, de tots, de les 137 ètnies que formen la població de Myanmar/Birmània.

És important assenyalar que en aquest viatge va acompanyada de la seva assistent personal, el seu cap de seguretat, i dos membres joves del partit de la NLD, Zayar Thaw, antic cantant de rap i ara polìtic (va guanyar el seu escó a la nova capital de Nyapyidaw), i Nay Chin Win de les joventuts de la NLD. Aquests joves viuran una experiència única, i aprendran molt, podràn veure per ells mateixos la vida dels països europeus. Han nascut i viscut en un règim dictatorial, sense llibertats, sense cap experiència democràtica. La manca d’oportunitats en educació i llibertats a Myanmar/Birmània han massacrat dues generacions d’intelectuals , polítics i treballadors.

Aung San Suu Kyi sap que el proper dia 19 de juny celebrarà el seu 67è aniversari, a Anglaterra, amb els seus fills. Els joves de Myanmar/Birmània han de continuar la lluita al seu país. Ha conectat amb ells i vol treballar al seu costat.

Benvinguda a Europa !

Fotografia: El poble té esperances. Camp de refugiats de Mae La. Tailàndia. Getty Images

 

U2/Bono i Aung San Suu Kyi : Dublin 18.06.12

Bono i Sir Bob Geldof han organitzat un concert a Dublin el proper 18 de juny 2012 en homenatge a Daw Aung San Suu Kyi – Electric Burma – 4:45 pm 18.06.12 al Bord Gais Energy Theatre, Grand Canal Dock, Dublin. El dia 19 de juny serà el seu aniversari; 67 anys.
També hi participaran els actors Vanessa Redgrave i Jack Gleeson, el cantant Damien Rice, i el grup Riverdance.

Bono entregarà personalment a Aung San Suu Kyi el prestigiós premi d’Amnistia Internacional, i que no va poder recollir en el seu moment,  Ambaixadora de Consciència. 

Tots aquests músics i actors s’han posicionat de manera continuada per reclamar la seva llibertat. Han estat activistes convençuts al llarg dels últims anys.  I aviat la podràn veure en persona. Ella ha acceptat assistir al concert després de visitar Oslo on rebrà el Premi Nobel de la Pau 1991, personalment.
El concert ha estat organitzat per Bill Shipsey, fundador i creador de Art for Amnesty. Està content, perque tothom hi està implicat i a Irlanda també estan contents de fer els honors a aquesta dona lluitadora, amb tant de coratge i força, que  ha estat capaç de perdre la seva llibertat i la seva família per defensar la llibertat del seu poble.

I per què un concert a Irlanda ?  A Samuel Becket li van preguntar una vegada per què a Irlanda hi havíen tants músics, ballarins, escriptors. La seva resposta va ser: Quan vius en un país que és el cul d’Europa, tot el que pots fer és cantar. 
Aquest concert donarà electricitat a la gent d’Irlanda, però la força, l’alta tensió, els arribarà d’una dona que seurà a la primera fila del teatre.

M’arriben comentaris ….. Aung San Suu Kyi és un problema per Birmània/Myanmar; aquest viatge és una mena de circ; desconeix, o així ho sembla, el què passa al món; pot ser un posat, una mentida; és corrupte; té problemes; el poder no canviarà; ella sí canviarà. I així podría continuar escrivint comentaris, més i més.

Ha de passar un temps, llarg. Tot s’anirà posant al seu lloc. Cert que queda molt bé poder-se fer una fotografia al seu costat, però em fixo en les seves mirades. Té les idees molt clares. Deixa fer, però es guarda tot el que veu dins la seva ment; escolta i es guarda les paraules que li interessen; agraeix els regals, i després en guardar-los, sap si són sincers o no; accepta tots els honors, i pensa que, mentre, es parlarà del seu país i dels seus problemes; creu en el seu poble, en la seva gent, en la seva responsabilitat d’aconseguir la llibertat i una vida millor, i un dia qualsevol, la gent podrà tornar al seu país i la seva vida no serà pitjor que ara. Aquest és el seu objectiu d’avui. Demanar ajut, però no a qualsevol preu. 
The more you see the more you learn. 

La fotografia que podeu veure en l’arxiu, me la miro pensant en els dos móns que representen les dues dones ; Birmània/Myanmar i Tailàndia. Una líder lluitadora, empresonada, sense llibertats i una política, Yingluck Shinawatra, que va guanyar les últimes eleccions a Tailàndia, germana d’un dels primers ministres més corruptes que mai ha tingut el país, Thanksin Shinawatra, i que precisament aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia a Bangkok ha revocat totes les sentències condemnatòries i amb l’absolució podrà tornar al seu país.

Enguany amics molt propers viatjaran a Birmània. Les seves paraules quan tornin seran veritat. Possiblement l’any vinent jo hi tornaré.
Mentre, continuaré observant.

Walk On Aung San Suu Kyi to your freedom.

Fotografia: Entrant a l’Hotel de Bangkok on s’ha celebrat un sopar de gala. Getty images

Arxiu: Dos móns diferents: Birmània/Myanmar i Tailàndia. Reuters.
 

Aung San Suu Kyi: 24 anys per poder traspassar fronteres

Sí, ho ha aconseguit. L’any 1988 va patir ja arrest domiciliari i fins avui. El seu primer viatge fora fronteres ha estat a Bangkok. Ja ha arribat. 
Té un calendari ben intens a partir d’ara. El primer dia en arribar a Tailàndia va anar a Samut Sakhon, 30 kms al sud de Bangkok, on viuen milers de persones de Birmània-Myanmar, que treballen legal i il.legalment a Tailàndia. Va ser rebuda amb entusiasme, com arreu i els va parlar, els va donar esperances, confiança. La gent va escoltar el que volíen escoltar, que un dia podràn tornar a casa seva.
Aung San Suu Kyi ha d’aprendre i conèixer aquest món que li van negar de trepitjar durant més de 24 anys. Tampoc en sabia grans coses, perque no tenia cap accés ni a correspondència, ni a diaris, ni a ràdios, i per suposat, internet i les xarxes socials no han existit mai per a ella. La seva perseverància i coherència envers el seu país i el seu poble no ha canviat gens.

Des del 30 de maig a l’1 de juny assisteix a la conferència del World Economic Forum – East Asian Models for Transforming the Global Echonomy –. El President Thein Sein no hi és. Una altra escletxa que veig en aquest horitzó de ‘canvis i llibertat’ del país.
Estic pendent de saber si finalment anirà a Mae Sot, on es trobarà amb una dona excepcional, la Dra Cynthia Maung, les dues, Premi Internacional Catalunya de l’any 2008. – Pati dels tarongers – .Tornarà a Yangon i ben aviat pujarà en un avió que la portarà a Oslo, on rebrà personalment el Premi Nobel atorgat l’any 1991 i que no va poder recollir.

Seguidament anirà a Ginebra, Londres, Dublin, Paris. A Londres parlarà davant les dues càmares del Parlament i el dia 18 de juny, un dia abans del seu aniversari, serà a Dublin en un festival de música, i en Bono d’U2 li entregarà el Premi d’Aministia Internacional, que tampoc va poder recollir. Bono va compondre la cançó ‘Walk On’ per a ella i li va dedicar el concert de la seva última gira mundial. Bob Geldof, els Riverdance, Damien Rice també hi seràn.

La seva capacitat mental, és budista practicant, serà important per poder assimilar tots els canvis que veurà, viurà i experimentarà, al llarg del seu viatge. Necessita trobar-se amb la gent, parlar, veure el que passa en aquest món, trobar-se amb tots els refugiats i exiliats polítics del seu país que viuen com poden en països estranys per a ells.
Ha de veure les cares dels polìtics que són a dalt, els que mouen els fils, els que són de fiar i els que no ho són. Ha de fer veure a tothom que Birmània-Myanmar necessita ajut, però no a qualsevol preu. Són a la cua dels països més pobres, més corruptes i més poc desenvolupats del món.
Quan torni a casa, aquesta vegada sense por de no poder fer-ho, el seu bagul serà ple de coneixences del món occidental, dels canvis en les útimes dècades i que ella no va poder viure. Reflexionarà i continuarà lluitant perque la gent del seu poble pugui viure millor.
Ara no li explicaran el què passa, ella ho viurà en primera persona.

Segueixo aquest viatge amb expectació, emoció i esperança. 

Fotografia: Arribada a la Conferència del World Echonomic Forum a Bangkok. Getty Images
Arxiu: Davant el seu poble que malviu a Tailàndia, legal o il.legalment. A dalt del balcó, de color verd. AP Photo

 

Aung San Suu Kyi al Parlament de Birmània

Avui, 2 de maig 2012, Daw Aung San Suu Kyi ha près possessió del seu escó al Parlament del seu país, i que va guanyar en les eleccions parcials del propassat dia 1r d’abril.
Aquest escó és de la seva propietat des de l’any 1990 quan va guanyar unes eleccions amb majoria absoluta.
Ja era sota arrest domiciliari i la Junta Militar sorpresa per els resultats, va invalidar les eleccions.
Un cop d’estat ben fet, organitzat, disfressat. 

Una fotografia inimaginable tot just fa uns mesos. Quan vaig ser a Birmània el mes de setembre passat, encara era considerat un delicte parlar d’Aung San Suu Kyi, llegir algún llibre o mostrar una fotografia.

Queda molt per fer, molt, tot és possible, però el goig, l’alegria de veure-la en el Parlament del seu país, no me la treu ningú.

 

Birmània: Aquesta nit ha sortit el sol

Ara ja és mitjanit a Birmània, però la gent és al carrer. El dia ha estat important. Ha estat la tercera vegada que han pogut emetre un vot des de fa més de quatre dècades.
Daw Aung San Suu Kyi ha guanyat el seu escó, el seu dret de seure al Parlament del seu país. Sembla que el seu partit, la NLD (National League for Democracy) podrà ocupar més de 40 escons. És el primer pas, petit, insignificant si ens ho mirem estadísticament, però molt important per la gent de Birmània. Han perdut la por i saben que amb aquesta petitíssima victòria, probablement, podrà convertir-se en una gran victòria en les properes eleccions generals de l’any 2015.

De moment esperarem les diferents reaccions i també els resultats. Estic encuriosida en saber què feran els països occidentals i els paísos veïns. Potser obriran més les portes i les sancions econòmiques s’afebliran. No ho sé. Cal esperar.
Última hora: La NLD ha guanyat en 44 circumscripcions ! La gent ha saltat d’alegria quan han vist per la pantalla que el cantant de hip hop Zayar Thaw ha guanyat el seu escó a Naypyidaw, la capital del país, on viuen el govern i els militars. Si les eleccions s’han celebrat per ocupar 45 escons, i si les dades es confirmen, la NLD haurà guanyat per majoria absoluta.

Ara, avui, la gent de Birmània està feliç i contenta. Suu Kyi ha pogut veure en persona com la gent tornava a implicar-se en política i ha perdut la por. I els joves que s’han mobilitzat li han donat suport. Recordem que ha estat en arrest domiciliari més de 15 anys.

El recompte de vots serà llarg, i no se sabran els resultats oficials fins d’aquí una setmana, però tothom sap a hores d’ara, que la NLD ha tornat a guanyar per majoria, igual que l’any 1990, malgrat els tripijocs i corrupteles electorals. 
Ha estat emocionant escoltar la cridòria de la gent que era davant la seu de la NLD esperant els resultats.

Bona nit Birmània. Aquesta nit ha sortit el sol. Demà el vostre somriure tindrà un altre significat i el vostre escepticisme continuarà, però d’una altra manera. Heu donat un pas endavant, però sabeu molt bé que sempre hi ha el pas enrere. Les vostres reinvindicacions i la vostra lluita no s’aturarà. Encara queden centenars de presoners polìtics sense llibertat, molts nens soldats, milers i milers de refugiats malvivint a les fronteres, i moltes coses per fer. El sol pot brillar molt de temps. Tot just acaba de sortir.

Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi sortint d’un col.legi electoral amb les flors del Thingyan a la mà. Reuters.


 

Aung San Suu Kyi: De 1990 a 2012

Vint-i-dos anys després de guanyar per majoria absoluta les eleccions generals demà Daw Aung San Suu Kyi tornarà a lluitar per guanyar un escó dins un Parlament ocupat per un partit format ara fa dos anys per la Junta Militar i un 25% dels escons per els militars.
En joc 48 escons. El seu partit presenta candidats a 45 d’aquests escons.
Però veient les multituds de gent que ha anat arreu del país a tots els seus mítins, és de preveure que la NLD guanyarà la majoria d’aquests escons en joc.

Però ahir en una conferència de premsa, Aung San Suu Kyi va afirmar que aquestes eleccions no seran netes ni lliures. Des del començament de la campanya la NLD ha denunciat intimidacions, irregularitats en el cens, menors en les llistes de votants. El vot per anticipat també ha estat manipulat. Malgrat tot, el Govern ha autoritzat la presència d’observadors de diferents països i també a periodistes. (Aquest matí ja he escoltat la crònica de’n Sergi Roca a Catalunya Ràdio. No haurà tingut la mateixa sort en Sergi Vicente de TV3 que va ser expulsat del país i ara ja figura en la llista ‘negra’).

– – – Ja ha començat el joc brut:
 Un nombre indeterminat de col.legis electorals han obert portes per la gent ‘gran’, ‘discapacitats’ i funcionaris per poder votar anticipadament.
Membres de la Junta Electoral, del Govern és clar, els faciliten els sobre amb el vot dins per un candidat de la USPD i no d’altres grups de l’oposició. Ja comencem ……
– – –

El President Thein Sein va obrir les portes de la líder de la NLD i va conversar amb ella l’any passat i va anunciar la ‘legalitat’ de que ella pogués presentar-se a aquestes eleccions parcials.
No ens enganyem, Thein Sein sap perfectament que aquestes eleccions de demà diumenge són crucials. Si no pot garantir llibertat i fiabilitat, perdrà qualsevol credibilitat no tan sols entre la seva gent sino també a l’estranger.

D’una banda ell compta amb els inversors estrangers, donants, rebaixar les sancions econòmiques, i també el cooperativisme i l’ajut, per alleugerir la pobresa i les necessitats sanitàries i educatives del país. I d’altra convèncer al poble, que totes ‘les reformes’ endegades són de veritat i vol donar una millor vida als seus ciutadans.
 
Mentrestant, Daw Aung San Suu Kyi estarà al Parlament. Tothom sap que ella és la clau. Ella i els altres membres de la NLD estaran envoltats per parlamentaris del partit majoritari del Govern, la USDP. Canviar la constitució de l’any 2008, aquest és el repte. 
Votada de manera vergonyant tot just després de la tragèdia del cicló Nargis on van morir més de 140.000 persones. En els propers tres anys, fins a les eleccions de 2015, Daw Aung San Suu Kyi tornarà a la vida política.
No, no es tractarà de guanyar uns escons, es vol lluitar perque l’any 2015 sigui veritablement quan els birmans, els kachin, els karen, els mon, els shan, els padaung, els pa o, i la resta d’ètnies, tinguin la llibertat de votar sense por.

Daw Aung San Suu Kyi ja ha manifestat que encara hi ha un llarg camí abans que Birmània sigui lliure i seure en un escó al Parlament no vol dir de cap de les maneres que ja està tot guanyat. Ens al contrari, és senzillament el primer esglaó per arribar-hi.
I jo diría que hauran arribat al replà.

Si es pot veure algún canvi a Birmània podríem dir que el camí cap a la democràcia tot just ha començat i és llarg, molt llarg.

Queden unes hores perque els col.legis electorals obrin les portes. Encara hi ha més de 800 presoners polítics empresonats. Des de gener de 2011 més de 150.000 persones han fugit del país i el nombre de refugiats ha augmentat considerablement. La pobresa és evident. Daw Aung San Suu Kyi va guanyar unes eleccions netes l’any 1990, i un any després va ser empresonada. Més de quinze anys sense llibertat. L’esperança i també l’escepticisme és el que es respira dins el país.
En els propers díes veurem les reaccions d’aquest govern presidit per el senyor Thein Sein i també la dels països occidentals i els veïns asiàtics.
Amics tornaràn de Birmània a finals de la setmana vinent. El dia 17 d’abril és el Thingyan, l’any nou birmà. Ho celebrarem ? I tant que sí.

Fotografia: Un infant obrint la porta on les urnes ja són a tocar. Reuters.
Arxiu: Ngu, és la flor que simbolitza l’esperit del Thingyan.