Viêt Nam : Dung Quat una refineria envoltada de camps d’arròs.

Sembla que a Viêt Nam òbviament també hi ha crisi. Problemes financers no en ténen, ja que en els seus bancs o banc, no existeixen ‘productes tòxics’. També les multinacionals no ho ténen tan clar d’invertir en aquest país. Comenten que no és com a Xina que tot va més ràpid, els guanys, s’entén, i a més no hi han tants problemes amb els treballadors. Vaig llegir una vegada un escrit d’un home de negocis nordamericà que va anar a Viêt Nam tot just quan els EE.UU. van aixecar l’embargament. Encara hi és. Va anar a introduïr ‘els búfals de ferro’, els tractors ”caterpillars”, per treballar la terra, però va adonar-se’n que el temps en aquest país és preciós i no volen córrer. Tot a poc a poc, sense presses. Ho va tenir difícil per convèncer als seus caps que de guanys immediats, res de res. Continúa al país, i els negocis li van bé. Va entendre el país i la gent.
Els treballadors viertnamites de les multinacionals, si perceben algún problema d’injustícies, sou baix, moltes hores de feina, més del compte, senzillament no es presenten a la feina al dia següent. Poden estar dos, tres o quatre díes sense treballar. Desconec si hi ha sindicats. No ho crec, i s’hi n’hi ha un, sota control del Govern.
La crisi a Viêt Nam es nota amb el nombre d’exportacions que han baixat; els preus han pujat; la inflació és més alta; els països occidentals no compren com abans, però ells ténen maneres de sortir-se’n. La lluita contra la corrupció és constant.
Un altre exemple el vaig conèixer quan van inaugurar la primera refineria del país a Dung Quat. Viêt Nam és el tercer país d’Àsia productor de petroli, però no teníen refineríes. Rússia i França van establir un acord amb el govern per construir-ne una.

El Govern, participa del projecte és clar, juntament amb PetroVietnam,  i els va dir de contruïr la refineria al centre del país, on encara no han pogut desenvolupar la zona i donar feina i futur als seus habitants. Les dues grans potències volíen la zona sud, prop d’on extrauen el petroli. El Govern va dir no, i si les carreteres o tren encara estàven lluny de ser les més idònies, ja ho veuríen, però de moment tampoc podíen començar a construïr. No van arribar a cap acord i el Govern va tirar endavant el projecte tot sol amb l’ajut tecnològic d’una empresa francesa, japonesa i espanyola.

La refineria s’ha inaugurat enguany, després de cinc anys de començar la seva construcció i deu anys de començar a estudiar el projecte, al centre del país, a la província de Quaûng Ngaô, prop de My Lai i Lang Son, on van passar les massacres de matances de civils durant la guerra; una província molt pobre i encara amb els problemes col.laterals de les guerres. Dung Quat, ocupa unes 338 ha de terra i 473 ha de mar. És a uns 800 kms de Ho Chi Minh City i Hà Nôi. El 30% de la seva producció serà destinat a ús domèstic.
Economistes i analistes polítics han criticat molt aquesta inversió i projecte i posterior construcció de Dung Quat; és la mare dels ous i l’exemple més clar, de com els politics interfereixen en les decisions de les multinacionals i capital privat i avorten els interessos econòmics dels inversors estrangers. El Govern confía en que la seva decisió ha estat la més encertada.

Els vietnamites són conscients que els manca un coneixement més alt en tecnologia; les universitats de carreres universitàries tècniques no assoleixen uns nivells adequats;  un índex altíssim de la població ( 86.000.000 habitants) ténen estudis, més de lletres, artesanals, serveis, agricultura, pesca, però necessiten més tecnología, i és quan demanen a les empreses estrangeres, formació per els seus treballadors i per la gent en general.

El turisme també ha anat creixent en aquests últims anys. No han fet grans promocions, no ténen pressupost suficient, però el país s’ho val i encara hi ha molts, i molts, indrets per conèixer i els més coneguts – Ha Long, Sa Pa, Hue, Hoi An, Ho Chi Minh (Saigon),delta del Mekong (Can Tho), Nha Trang, Dalat, Tam Coc,  i Hà Nôi – no deixa a ningú indiferent, amb excel.lents instal.lacions i serveis,  i amb ganes de tornar-hi. Però s’hi d’anar sense presses, mesurant molt bé el temps, respirar l’ambient, conèixer a la gent, seure i badar …..

Encara avui al govern li agraden els cartells per fer veure a la gent els avenços i les coses que fan i la fotografía és un clar exemple; la dona torna a casa amb la llenya per la seva cuina, passant pel costat d’un dels cartells el dia de l’inauguració de la refineria.
En l’arxiu hi han dues fotografíes de Dung Quat.

Viêt Nam – Dones

En el meu post anterior aquest, escric al voltant d’uns premis lliurats a dones del Viêt Nam d’avui i que són; doctora en medicina col.laborant amb una fundació en els llocs més remots del país, professora i filòloga d’alemany i traductora de tota l’obra de literatura al vietnamita i a l’inrevés, artista pintora que ha guanyat premis internacionals a Suècia o França, enginyera que ha deixat ja la seva carrera per dedicar-se exclusivament en una fundació no governamental VNHELP per revifar les terres malferides de l’ecocidi de la guerra.

Però ningú hagués existit sense aquesta generació reflectida en aquesta fotografia d’una dona i en la seva mirada que inspira pau, tendresa i orgull per haver defensat amb coratge la seva nació per les noves generacions d’avui.

Notícies de Viêt Nam – Dones

Deixaré aquesta setmana una mica de banda les meves impresions del viatge. Després d’una intensa estada al Delta del Mekong crec que un petit repòs és necessari. Per això he estat llegint diverses notícies i informacions de Viêt Nam i he pensat que podríen ser interessants per conèixer com és avui aquest país i el seu dia a dia.
Per exemple uns premis que es lliuren cada any als vietnamites que viuen fóra del país, per el diari VietNamNet Bridge – on line – on es reconeixen els seus mèrits i els treballs reconeguts en els seus actuals països, però sobretot per els seus ajuts al seu país d’origen Viêt Nam.
S’atorguen 17 premis i he seleccionat 4, lliurats a quatre dones.

La fotografia feta a Hà Nôi – Museu Etnològic – vol ser un retrat de la dona d’avui a Viêt Nam, de Ciutat, amb estudis, acompanyant a la seva neta per comprar els espirals de paper en colors.

Els premis s’anomenen ‘ Vietnam Glory o Viet Kieu’ i no podia ser d’altra manera, es lliuren al Temple de la Literatura de Hà Nôi.

Doctora Quyn Kien – Vietnamita Americana.
Professora Thai Thi Kim Lan – Vietnamita Alemana.
Artista pintora Van Duong Thanh – Vietnamita Sueca.
Enginyera Do Anh Thu – Vietnamita Americana.

Fixeu-vos que aquestes quatre dones molt significatives són primer de tot vietnamites i a continuació la seva nacionalitat actual. Així està escrit en els fulls de lliurament dels premis.

Totes ténen un paper important dins la seva professió en els paísos on viuen i treballen, però es dóna la circumstància, que totes s’han graduat a Viêt Nam i van marxar per aprofondir en els seus estudis.

En els respectius països han creat fundacions per ajudar a Viêt Nam i col.laboren activament per millorar la qualitat de vida del seu país.

No oblidem que a finals dels anys 90, Viêt Nam era un dels països més pobres del món, crec recordar en el número 150 o 160. Avui ja ha pujat al número 110.

Amb la gent amb qui he parlat de països europeus, la majoria em diu, que el vietnamita és dels pocs que s’integra amb rapidesa al país on han anat per treballar o estudiar i aprenen la llengua amb facilitat. També em diuen que majoritàriament participen de la vida pròpia del país, però mai deixen de ser vietnamites.

Aquests premis es van atorgar dos díes després de la Gran Festa de la Poesía també celebrada en el Temple de la Literatura, on centenars i centenars de joves i adults hi van participar per llegir poemes per a tothom, sense descans , durant tot el dia.

Demà hi hauràn més notícies i històries, de vegades sorprenents.

Notícies de Viêt Nam

En aquest post faré una mica d’agència de notícies que s’han produït a Viêt Nam en els últims díes.
Com podreu comprovar n’hi ha de tota mena i interessants en un país on tot just comencen a obrir-se a la resta del món i són davant de molts canvis.
Però jo insisteixo en que les seves tradicions i cultura estàn per sobre de tot. Serà difícil, però no ténen pressa i tot sembla que té un ritme específic i estudiat.
El propassat 3 de febrer, el Secretari General del Partit Comunista, durant la celebració del 77è aniversari, va instar a tots a seguir i continuar l’exemple d’ètica i els pensaments de Ho Chi Minh o Nguyên Ái Quôc, el seu veritable nom.

Confeccionar un llibre blanc de les religions. El President va ser rebut per el Papa a Roma recentment.

Dissidents i defensors de la lllibertat religiosa són empresonats, denúncia un diari catòlic a Budapest.

Més de 100.000 vietnamites a l’estranger són esperats per les festes de l’any nou, el Tet, el 17 i 18 de febrer.
Curiosament a Xina les festes són el 18 i 19 de febrer, i no ho entenc aquesta diferència ja que es tracta del canvi de la lluna.

Vaga de 4500 treballadors en una fàbrica tèxtil d’una empresa de Korea al sud de Viêt Nam. Reclamen més salari.

Durant el mes de gener de 2007 s’han venut un total de 4.722 cotxes, un 150% més que el gener de 2006, però un 23% menys que el desembre 2006.

El comité anticorrupció format en el mes d’octubre de 2006 comença ja a funcionar a plè rendiment, sobretot pel que fa a vendes il.legals de terrenys, cobrament de taxes, utilització de productes prohibits.

El Comité del Poble de la regió de Binh Duong ha començat a negociar amb l’empresa Malaysia Toyo Inc. per la construcció d’una planta energètica.

A la Ciutat de Ho Chi Minh ( Saigon) s’ha dictat sentència per a 6 persones per corrupció i que ocupàven càrrecs polítics locals importants; 12 a 15 anys de presó.

En les últimes setmanes s’ha pogut erradicar el virus de la grip aviària al delta del Mekong. De 41 casos en 7 poblacions, s’ha passat a 10 casos en 4 poblacions.

Sentència a pena de mort per a dos traficants de drogues.
Viêt Nam és un dels països en que la pena de mort, malhauradament, encara és vigent.

Carlsberg i Hanoi Beer Company han arribat a un acord per potenciar la producció de cervesa.

S’ha acordat començar a estudiar i dur a terme esmenes en la constitució del país.
L’any 1946 es va aprovar la constitució i ja han fet canvis els anys 1959, 1980 i 1992.
Ara volen fer noves esmenes pel que fa als drets humans, canvis en la reglamentació del socialisme orientat a l’economia de mercat i integració internacional del país.

Augment d’un 8,3% en les exportacions agrícoles.

Els mercats de flors estàn ja a punt perque la gent les compri per les festes del Tet.

Noves accions d’ajut a les ètnies i pobles de les muntanyes.
…… i moltes més. Aquest país genera notícies constantment, però que no llegim mai en els nostres diaris.

Ho Chi Minh – Nguyên Ái Quôc dixit :
Mentres creixi l’herba i el bosc al sol de tota la nació, el poble continuarà resistint qualsevol invasió.