Videos: Avui Ganlang Razi, Myanmar- 5,870 m

 

 

 

 

Aquest és un nou video trobat a Vimeo. Extraordinari. El trailer d’un documental que ha rebut diferents premis. I podem veure la gran fita d’una expedició birmana-nordamericana en la conquesta, per primera vegada, del Pic del Gamlang Razi, de 5,870 m. És el segon més alt del Sudest Asiàtic, o el més alt. Per que hi ha una controvèrsia. El pic Hkakabo Razi té una altitud de 5,742 m més 240 m encara per mesurar amb GPS. Però no està clar i tampoc s’ha confirmat.

Situat a la frontera entre Myanmar-Tibet i la Índia. A l’Himalaia. Van arribar al cim el dia 7 de setembre de 2013. Per primera vegada. I van poder mesurar l’altitud amb GPS, i per tant els 5,870 m són reals. Volíen demostrar que sí és la muntanya més alta del Sudest Asiàtic. És increïble que encara avui es puguin fer expedicions i pujar a cims verges, on mai ningú hi ha estat abans. Myanmar-Birmània és un país que conec molt bé i he escrit moltíssims apuntaments en aquest el meu bloc. Tantes dècades de fronteres tancades, dictadures militars, havíen impedit que ningú pogués arribar a aquests llocs tan i tan remots.

El que és interessant del video és el camí que van haver de fer fins arribar a peus de l’Himalaia. Més de 400 km a peu per jungles i terrenys salvatges. Humitats. Serps verinoses. Insectes. Infeccions. Calor, molta calor, per arribar al lloc establert com a camp base. I pujant per arribar a dalt del cim, es van trobar amb les pareds de gel i molta neu. Quin contrast !

Els components nordamericans de l’expedició en tornar van manifestar que el poder conèixer aquest país, Myanmar, la seva gent, caminar per una jungla infinita, ho van viure amb intensitat i emoció, més que en el moment de fer el cim.

Andy Tyson (1968-2015) el cap del’expedició va morir en un accident d’avioneta al seu pais. No fa pas gaire. Va ser un gran muntanyenc, amant de la natura i el seu objectiu era arribar a dalt dels cims mai assolits per altra gent. I ho va aconseguir.

És un video meravellós, per gaudir-ne.


<p><a href=”https://vimeo.com/86622889″>Myanmar Bridges to Change Documentary Film Trailer</a> from <a href=”https://vimeo.com/fishercreative”>Fisher Creative</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

 

 

 

Videos: Avui Escòcia

 

 

Remeno i cerco videos interessants a Vimeo. Sempre he pensat que hi pots trobar petits tresors, imatges, emocions que els usuaris han volgut publicar per compartir. I així ho faré al llarg d’aquest mes. Jo sóc usuaria de Vimeo i he editat alguns petits treballs de les meves fotografíes de viatges. Em sorprèn el nombre de visites rebudes.

Però avui m’agradaria compartir amb vosaltres aquest fantàstic treball de Gilles Havet:

                                               SCOTIA SYMPHONIA

Mentre vas veient les imatges, t’hi trobes; l’illa de Skye, i altres indrets de les HIghlands, en tot el seu esplendor.

Magnífic.

 

 


<p><a href=”https://vimeo.com/228355212″>SCOTIA SYMPHONIA</a> from <a href=”https://vimeo.com/gilleshavet”>Gilles Havet</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

 

 

 

31.12.16: Fotografíes des d’un drone – M’agraden

 

 

Últim dia de l’any 2016 …. i anem llegint resums, articles, moltes notícies i fets, bons i dolents, feliços i tristos. M’he fixat en un resum publicat per la BBC d’un seguit de fotografíes fetes des de dalt, d’un drone i aquestes són les que més m’han agradat. Vivim a la Terra, i és viva, bonica, extraordinària. Hem de cuidar-la, la natura ens dona la vida i ens la treu. La bellesa dins una fotografía.

He inclòs una fotografia meva, de la Badia de Ha Long, Vietnam. Matí d’un hivern. No està feta des d’un drone, evidentment. Acabo l’any 2016 i entro a l’any 2017, el meu any, l’any del gall.

1 – Pagès a Gumbun, Índia. Camp de xilis.

2 – Tardor a Transilvània.

3 – Caravana de camells. Tarda-vespre platja de Cable Beach, West Australia.

4 – Basílica de Sant Francesc d’Asís, Umbria, Itàlia.

Feliç ANY NOU per a tothom .. un any ple d’il.lusions, de llibertat, de futur.

_93060615_redchilyfarmerbyaurobird

 

_93060493_bogataforestromaniabycalinstan_93060384_2ndprizewinnercategorytravelcablebeachbydragoneye_93060380_1stprizewinnercategorytravelbasilicaofsaintfrancisofassisiumbriaitalybyfcattuto

 

BBC EARTH II – Un trailer que cal veure.

 

 

Sí, torna BBC Earth II de David Attenborough i amb música de Hans Zimmer. Escenes extraordinàries. Mireu si no les més de 3 milions de visites de la petita iguana que s’escapoleix de l’atac de moltíssimes serps a l’illa Ferlandina de les Galàpagos.

Ara podem veure aquets episodis per internet o directament a la BBC, però si la nostra TV3 vol fer canvis a la graella, hauria de pensar-se en potenciar més aquest documentals en hores de gran audiència.

I aquesta bellesa de la natura i els nostres éssers animals que volen viure en el nostre planeta Terra i no els deixem, ens ho mirem amb més por encara vist el que fan i poden fer aquets humans que poc a poc van matant i destruïnt. David Attenborough, que ja té 90 anys, en una entrevista afirma:

“I seriously think that wildlife programming and film-making is of crucial importance to the future of the world… If the natural world is in peril we are in peril. People should be aware of the way the natural world works to understand when they’re damaging it.”

Fotografia: Un koala en mig d’unes inundacions al sud d’Austràlia. El van salvar.

 

 

Shell culpable, finalment

He copiat el títol del Mail Obert d’avui de’n Xavier Montanyà, perque és important, molt.
Un article que tothom hauria de llegir. Un article que hauria de ser reenviat a desenes, centenars, milers de persones. Jo només he fet un copiar i enganxar dels titulars.
És la perversió del poder, l’estat total de corrupció agafadet de les mans d’un estat al.lunyat dels pous de petroli, Holanda, els governs corruptes de Nigèria, i d’una companyia, una empresa, Shell, on uns pocs guanyen veritables fortunes de diners i poder, matant, assassinant, la natura, els homes, dones i nens, els animals, la terra i la resta, la gran majoria fa el que pot per sobreviure enmig del foc, el petroli, la contaminació, la mort de la terra.
Els podem anomenar criminals ? O també és politicament incorrecte ?

Els articles de’n Xavier Montanyà sempre són colpidors i arriben dins mateix del cor i de l’ànima. No té pels a la llengua ni li tremolen els dits ni la ment quan ha de denunciar en els seus Mail Oberts.

Fotografia: Un infant ‘cuinant’ amb la calor del foc del petroli sense control per les terres dels nigerians. La mort de la natura i del poble és una evidència.

El poder de les petrolieres passar per sobre de l’acció total de la justícia

Recordo un cablegrama publicat per WikiLeaks que reflectia la prepotència dels executius de Shell: ‘Estem tan ben infiltrats en el govern nigerià, i des de fa tant de temps, que ja se n’han oblidat’

 

Collserola: Font de la Salamandra

Arran un article a El Pais digital, redacció Catalunya, m’assabento del bassal d’aigua a la Gran Via, malgrat el temps que fa que no plou. Sembla que aquest ‘problema’ és habitual i fins i tot està senyalitzat com a pas ‘perillós’. És aigua que brolla de la terra, un manantial, per entendre’ns. Està situat entre un Centre Comercial i la Ciutat de la Justícia. Sembla que les administracions encara han de decidir qui, com i quan posaran fil a l’agulla per, primer aprofitar aquesta aigua, dos fer fora el perill d’aquesta aigua en una carretera molt transitada i tres qui ho pagarà.

Però jo avui vull escriure de les fonts de Collserola, perque aquesta notícia m’ha fet recordar la meva infantesa i la de milers i milers de persones del pla de Barcelona. A Collserola hi han inventariades més de 250 fonts, des de Molins de Rei fins a Montcada i Reixac. Hi ha una pàgina web d’un grup anomenat Fes Fonts Fent Fonting (F-F-F-F-) que fa una feina extraordinària. Si voleu saber de totes les fonts clickeu ací.

A casa pujàvem molt sovint a Collserola, caminant carrer Balmes amunt, carretera de l’Arrabassada, Font del Bacallà, i més amunt per uns corriols estrets dins un bosc frondós, arribada a Vista Rica, i baixar novament per un caminet, darrera mateix del Hotel Florida, fins arribar a la Font de la Salamandra (450m), camí de Sant Medir. El pare omplia dues garrafes d’aigua i mentre la mare i l’àvia o les tietes preparàven el berenar. Hi havía uns bancs de pedra, unes taules. El meu germà i jo jugàvem i corríem per el bosc i cercàvem sargantanes. L’anada a la font de la Salamandra era tot  un esdeveniment i un premi. Les carmanyoles obertes, omplíem les botelles amb l’aigua de la font i hi posàvem litines, la bota de ví del pare, un pa rodó tallat amb el ganivet del pare, pernil o fuet, algun pastisset fet per l’àvia. Abans de fer-se fosc, tornàvem a casa. El pare carregant les dues garrafes d’aigua.
El pare deia que aquesta aigua li feia bé per poder expulsar les pedres del ronyó. 

Més avall de la font de la Salamandra podem trobar  la Font de Sant Medir, la Font de l’Estrangulador i la Font Groga, un lloc, encara avui, meravellós. Encara brolla l’aigua de les fonts i n’hi han més de 250 en aquesta Serra de Collserola, avui, definitivament, Parc Natural.
Sabeu, aquest fet, que Collserola sigui ja definitivament Parc Natural m’omple de joia.  
Ara les possibles iniciatives dels depedradors ho ténen difícil. Collserola s’ha salvat i ha costat i molt.

Hi ha molta feina a fer i respectar el Parc de Collserola, les seves fonts, els seus boscos, les flors, els ocells, els animals que hi viuen, netejar els camins. Qui no ha anat alguna vegada als merenderos de Les Planes ? L’estació dels Ferrocarrils Catalans és la mateixa d’abans. De vegades havíem anat a fer carn a la brasa i carxofes, i botifarres negres. 
Els partits de futbol eren èpics.

La Font de la Llet, una altra font que també era el nostre destí per passar una tarda de dissabte o de diumenge. Llegeixo en la segona edició de la Editorial Alpina – 1956 – Fuentes en las montañas de Barcelona – X. Coll:
Font de La Llet (230m) – Al fondo de la vertiente NO del ”Revolt de la Paella” de la carretera a Sant Cugat, se halla esta fuente de gran renombre por la calidad de sus aguas. A pesar de ser varios los caños por los que mana el agua, su caudal es tan exiguo que en los domingos se originan serias discusiones entre los que acuden desde primeras horas a llenar garrafas y otros recipientes.

La Font dels Ocells. Una altra font a Pedralbes, prop de la que és avui Avgda. de la Victoria. Un antic manantial on es podia beure aigua, berenar, jugar, cantar. Avui ja és impossible. La construcció de cases suposo que fan molt difícil de saber on és. Ha desaparegut, però de ben segur que l’aigua encara brolla en el subsòl.

Fotografia: Font de La Salamandra – avui. Fes Fonts Fent Footing
Arxiu: Berenar de família a la Font de la Salamandra – Any 1943 –

 

Kilian Jornet: Estimar la natura

Ja fa uns anys aquest xicot va començar a ser notícia. Guanyava curses, pujant i baixant muntanyes dels cinc continents amb esquís i corrent. Amb 24 anys, enguany ha guanyat totes les curses en tots els cinc continents.
El canal Esport3 va emetre fa uns díes una llarga entrevista amb ell i amb el premi d’un video excepcional, córrer al Kilimanjaro. I va pujar i baixar més ràpid que una persona que viu i va nèixer prop d’aquesta muntanya màgica. Les imatges són meravelloses.
Córrer a quasi sis mil metres d’alçada no és gens fàcil.
En un dels videos que he anat mirant, em quedo amb unes paraules que va dir:
La vida és plena d’emocions i no de curriculums.
És clar que és un home preparat físicament i gaudeix del que més li agrada, la muntanya, la natura. 
He trobat aquest video. Aquesta és la seva manera d’estimar la natura, la muntanya, formant part d’ella, perque és un home que viu, estima, pateix i somriu amb les muntanyes.
Sens dubte el millor esportista del nostre país.
 

Màrius Torres: Maig – Poesia, pau, flors, llum –

És el mes de la poesia, per viure en mig de la natura, amb els amics, d’escoltar silencis i sorolls, de llegir, i avui m’agrada compartir aquest petit poema de’n Màrius Torres
amb tots vosaltres :

MAIG


Els murs dels jardins sobreïxen de roses, 

els murs de l’espai sobreïxen de blau.

La llum sobre totes les coses

ve tèbia com una pau.


Fotografía: Un jardí esplèndid de la Val d’Aran.

Floració: Amorphophallus titanum – Una fita excepcional

Els matins vaig llegint diaris, la primera pàgina, o notícies que per la via RSS poden interessar-me. En un diari vietnamita llegeixo: La felicitat dels botànics. La flor més gran del món, la AMORPHOPHALLUS TITANUM s’ha pogut veure a Basilea, en el Jardí Botànic de la seva Universitat en plena floració. No passava des de feia 17 anys, i s’esperen més de 10.000 visitants.


El 23.04.11 va ser el dia assenyalat i tothom ha de córrer, perque la floració només té una duració de dos díes ! Jo no la coneixía, la veritat. Però, sí que em poso dins la pell dels botànics, i crec que ser propietaris d’una ”Titan Arum” en un Jardí Botànic ha de ser un regal i encara més veure en directe la seva floració entre els 6 i 10 anys. Ha de ser excitant.
 
Heus ací un petit llistat d’aquesta flor, procedent de la selva de Sumatra, i que un botànic italià, Odoardo Beccari, va descobrir l’any 1878 i l’any 1889 el Kew Gardens de U.K. va començar a cultivar:

Bonn – any 2003 – Floració. Alçada 2,74 m – Record Guinness
Wilhelm, Stuttgart – 2005 – Floració. Alçada 2,94 – Actual record Guinness.
Nova York – 1937 – Alçada 2,57 m

BASILEA 23.04.11 – Alçada 1,93 m

Sir David Attenborough va canviar el seu nom de Amorphophallus titanum (falo titànic) per Titan Arum. Va considerar el nom ” inapropiat” per els seus programes divulgatius de la BBC ¿¿?? De fet el nom original, és ‘ flor de cadaver’, perque quan és en plena floració desprèn una pudor fètida terrible, com un formatge de Camembert, o de peus, o de mitjons bruts i pudents. No s’hi pot estar gaire estona al seu costat. Aquesta olor és la que fa que mosques i mosquits se sentin atrets per la flor i així ella s’assegura la seva pol.linització.

La gent de Basilea ha tingut la sort de veure-la i sí, m’ho crec, que més de 10.000 persones hauràn anat al seu Jardí Botànic. Aquests moments que la natura ens regala s’han d’aprofitar.

Abril finit, el cep florit …. o això diuen !

Fotografia: Jardí Botànic de Basilea un 23 d’abril de 2011.
En l’arxiu podeu veure una Titan Arum esplèndida, al Kew Gardens, any 1996.

 

Avui 22 d’abril – DIA DE LA TERRA

La fotografia, descarregada de la web de la NASA, és un CUMULONIMBUS sobre el continent africà. Paraula que prové del llati: columna de pluja. Realitat d’una inestabilitat atmosfèrica clara. La fotografía d’aquests núvols ens diu que són el presagi de fortes tempestes, vents, tornados, llamps i trons.

Avui, 22 d’abril, és el DIA DE LA TERRA, un dia festiu celebrat a més de 175 països del món ( … i el nostre ?). El senador dels EE.UU. senyor Nelson volia conscienciar dels problemes del medi ambient per protegir la Terra. Ens remontem a l’any 1970.
Avui, any 2011, encara hi ha molta gent, moltíssima, que ni fa cas, ni s’ha conscienciat i la seva finalitat és enriquir-se destrossant aquesta Terra on tots vivim i que hauríem de protegir.

Fukushima n’és un exemple; la lenta desaparició del bosc a l’Amazònia un altre; la construcció de pantans al riu Mekong un altre; la recerca de recursos naturals i la seva explotació per fer més comfortable la vida a uns pocs, un altre i així aniríem fent un llistat, llarg, molt llarg.

Desconec si les escoles del nostre país treballen en aquest Dia de la Terra, com he pogut veure que fan en moltíssims països. Medi ambient, natura i Sant Jordi, es complementen.

Deixo aquest link, molt recomanable per admirar com es veu la nostra Terra des de diferents satèl.lits que van ser llençats a l’espai per conèixer millor el nostre habitat.

http://www.nasa.gov/topics/earth/earthday