Avui cop d’estat: George Orwell dixit, més actual que mai

 

L’any 2009 vaig escriure dos apuntaments:

———— En un apunt anterior, curtet, ja ho vaig escriure. I continuem, tots, en aquest món, en la nostra societat, arreu; les coses no van bé.

————-Repeteixo les paraules de George Orwell :

————-In the time of universal deceit, telling the truth is a revolutionary act -.

————-En temps de mentides i enganys universals, dir la veritat és un acte revolucionari.
Res més a dir, oi ?

I escric aquest apunt ara escoltant les paraules del president deel reino de españa. Un discurs de la por, del caos, autoritari, ple de mentides. Un cop d’estat feixista.

Nosaltres, el poble i els nostres representants polítics que van rebre el nostre vot majoritàriament el dia 27 de setembre de 2015, reclamen la legitimitat, tota, i volem que s’implementi la independència per començar a bastir la República de Catalunya, d’acord amb els vots afirmatius del referèndum del dia 1 d’octubre 2017. No hi ha un altre camí. L’altre seria directament una traicció.

 

 

 

 

# Per la llibertat dels presos polítics – Espelmes i silenci

 

Vagi per endavant ….. en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez són presos polítics, diguin el que diguin. La mentida i la manipulació arriba a uns límits esgarrifosos.

Ahir a les 12 del migdia a la Plaça de la Vila de Gràcia, 15 minuts de silenci.

Per la tarda una altra manifestació. A les 7 de la tarda era a Plaça Molina on ens vam reunir un bon grapat de gent, jove, molt jove, mitjana edat, gent gran. Baixant per el carrer de Balmes ens vam agrupar la gent de Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. En arribar a Diagonal, tombem a l’esquerra i anem direcció el Cinc d’Oros i ens parem entre Rambla Catalunya i Riera de Sant Miquel. No tenim ni idea de com anirà aquesta manifestació, però hi erem, amb les nostres espelmes. Uns enrabiats, d’altres tristos, d’altres preocupats, d’altres reinvidicatius. Cridem de tot …..  llibertat presos polítics, no esteu sols, llibertat Jordis, independència ( moltes vegades ), fora, fora la justícia espanyola, fora les forces d’ocupació. Una televisió francesa entrevista un xicot que parla un francès perfecte. Uns quants ens posem al darrera amb uns posters demanant la llibertat dels presos politics. Les respostes d’aquest ciutadà van ser esplèndides i van deixar una mica fora de joc al periodista. Va deixar clar el que vol aquesta gent. Que som un moviment, una revolució pacífica, des de baix a dalt.

Un bon grup de gent porta una senyera llarguíssima i com no sabíem res del que havia de passar, passat 2/4 de 9 del vespre, donem mitja volta i enfilem la Diagonal direcció Francesc Macià. Ens fan un passadís, envoltada de gent, fent proclames i la gent responent, aplaudint. Ens parem passada la Via Augusta, vora del carrer de Balmes i de sobte ens assebentem que hi ha un escenari al Cinc d’Oros i parlaments. Sempre hi ha algú que porta ràdio i escoltem. Uns parlaments fluixets, no gaire engrescadors, la veritat. Eren els primers davant tanta gent dels substituts de’n Cuixart i en Sánchez.  La millor na Sílvia Bel. Té la experiència i sap molt bé llegir el discurs i enviar-lo a la gent i nosaltres l’entomem.

I tota la gent, moltíssima gent és allà, al carrer. Conjurades. Ressolutives. Les espelmes es van apagant. És curiós veure les diferents maneres que la gent ha creat per no cremar-se. L’ambient és de resistència, de convicció, de ràbia, de tristor, de passió. I no se sap com ni qui, però es fa un silenci, un silenci que trenca la nit. I tothom callat. Pensant en els dos Jordis i en la gent apallissada del dia 1 d’octubre, i en els nostres que ja no hi són, en guanyar la batalla, i que no hem de renunciar, ara no. Ni un pas enrere. I de lluny s’escolta un so, veus que canten ? criden ? El so va arribant, com les onades dels estadis de futbol …….   els carrers ara són nostres.

Va ser un moment màgic.

I una cita:

Saber el que cal fer, elimina la por.    –  Rosa Parks ( 1913 – 2005 ).

 

 

# Llibertat presos polítics

 

 

Sóc de reacció davant els fets. I ahir vam viure un altre fet. La màquina de guerra del govern del reino de españa continúa volent aniquilar el nostre poble. Algú es podia imaginar que l’any 2017 hi hauríen presoners polìtics a Europa ? Doncs sí. Després de veure la repressió cruel i violenta dels últims díes, sí, ens ho imaginem tot.

Però davant d’aquest estat repressiu hi ha un poble combatiu, sense por, resistent i persistent i que no baixarà els braços. Aquesta és la seva creu.

El dia 1 d’octubre vam guanyar. La República de Catalunya és un fet. El Referèndum amb els vots de 2.262.424 de persones afirmant que SÍ , volem la República de Catalunya,  ho va avalar.

Demanem la llibertat dels presoners polítics Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. La jutgessa de l’Audiència Nacional va decidir que sí, que se’ls acusa de sedició i que van organitzar mobilitzacions tumultuàries. No esteu sols, Jordis, ho sabeu i estem amb les mans alçades i demanarem, exigirem, la vostra llibertat.

La èlit d’aquesta màquina de guerra, la Justícia espanyola, continúa parlant i atacant, i nosaltres ens mobilitzem i refusem aquests atacs injustos, execrables i de caire al premodernisme que és on viuen aquesta gent. No els acceptem.

 

I una cita:

La veritable saviesa està en reconèixer la pròpia ignorància.  –  Sòcrates –

Aquesta gent no la reconeixen ni l’han reconeguda mai, però ep ! no es pot menysprear mai la ignorància dels dirigents espanyols per anar fent via en bastir la República de Catalunya. No hi poden haver-hi errors.

 

 

El primer dia de la independència ? Així no.

 

 

Tot just he arribat a casa. He estat al Passeig Lluís Companys des de les 4 de la tarda, i en acabar el parlament del President senyor Carles Puigdemont he marxat. Sense entendre res, molt decebuda, emprenyada i amb la sensació que ni el nostre Govern ni els diputats han defensat al seu poble, a la gent que va anar a votar diumenge passat, després de molts anys de lluita, i tots sabem sota quines circumstàncies.

Avui era el dia de la proclamació de la independència i de la República de Catalunya. Sí avui. I no ho heu fet. Em sento enganyada. Em costarà molt de païr.

Ho aconseguirem, segur ? Bròquil is NOT OVER.

 

# Ha guanyat el SÍ : Un video de benvinguda a la República de Catalunya

 

 

La gent de AbracadaBras ha editat dos videos a Vimeo molt ben fets. Reals, sincers, emocionants, de lluita, resistència i convicció. És el que és, i aquest en particular desmunta tot el que es va veure ahir a Barcelona. Jo em vaig fixar en una pancarta ( de les moltes que hi havíen i que els diaris i teles ni tan sols en informen), aquesta :

 

I a continuació a veure aquest video. Res més a dir. Demà tot comença. Ara sí.

 


<p><a href=”https://vimeo.com/237313818″>Ells VS nosaltres &middot; 2n homenatge d’AbracadaBras a l’1 d’octubre de 2017</a> from <a href=”https://vimeo.com/abracadabras”>AbracadaBras</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

# Ha guanyat el SÍ : El meu Ajuntament

 

Ahir vaig veure per Betevé el plenari de l’Ajuntament de Barcelona, el meu Ajuntament. I vaig poder escoltar intervencions vergonyants dels senyors Collboni, PSC, Fernández Diaz, PP i de la senyora Cifuentes, Ciudadanos. I els que no sé, no decideixo, ja ho veuré, senyor Pisarello i l’Alcaldessa Ada Colau. Els senyors Bosch, ERC, Trías PdeCat i Ardanuy Demòcrates, van ser contundents i Maria Rovira de la CUP definitiva. Van demanar a l’Alcaldessa Ada Colau de trencar el pacte amb el PSC per la seva actitud en contra un dret universal com és el dret  d’autodeterminació, i la seva tebiesa en condemnar els actes de violència acarnissada contra gent, els ciutadans, que només volíen votar i milers, milers, no van poder, perque els van furtar les urnes, van tancar els col.legis o simplement perque polìcies i guàrdies civils van pegar amb porres, escuts, fins i tot amb les culates de les seves armes, i van estirar la gent amb brutalitat, els van arrossegar per la cara, la boca, els cabells, i van magrejar i assetjar sexualment a dones. Tot d’una manera cruel, amb odi. Són gent dolenta. I molts d’aquests ciutadans de ben segur han votat el PSC, o els Comuns, o Iniciativa.

Perque no n’hi ha prou dient que estan en contra de la violència de manera generalitzada. T’has de posicionar. I ho han fet al costat del poder que amb aquesta violència inadmisible,  s’ha encarnissat amb la gent, amb els civils, que eren dins o fora del seus col.legis electorals, en poblets petits, grans, amb una papereta a la mà. Són uns covards.

I la nostra Alcaldessa, la senyora Ada Colau, que no saps mai que ferà avui, demà o demà passat, no vetlla, no defensa a una grandíssima majoria dels ciutadans de Barcelona.  I m’hi vaig fixar en la seva resposta al senyor Bosch d’ERC ….  No és la màxima preocupació dels ciutadans de Barcelona. Pel carrer em diuen que ara és hora de bastir ponts per negociar, per dialogar. No trencarem el pacte amb el PSC.

RESULTAT DE LA VOTACIÓ DEL REFERÈNDUM – 1r d’octubre 2017 – Barcelona Ciiutat:

Vots del SÍ: 389.777       Vots del NO: 37.975      Vots en BLANC: 13.485

I s’han desmarcat, sí,  i en la votació s’han abstingut, perque no és la màxima preocupació dels ciutadans. La senyora Alcaldessa i els regidors dels Comuns donen validesa als comentaris de la gent del carrer i del seu partit, no pas dels quasi 390.000 ciutadans que van votar SÍ a la independència.

Nosaltres ens queda el poder del carrer, de defensar la llibertat, de no arronsar-nos, un poder bastit sobre la dignitat que no té final, de milions de persones, davant del qual res no pot la força bruta, irracional, sense justificació, i si ho mirem d’un punt de vista moral, abominable. És el que va passar el dia 1r d’octubre de 2017.

 

La senyora Alcaldessa no en té de dignitat.

Declaracions d’avui 9 d’octubre de l’alcaldessa: El referèndum no pot ser un aval per la independència.

L’Alcaldessa continúa sense escoltar a la majoria dels ciutadans que van votar el dia 1r d’octubre, 390.000 SÍ a la independència.

I una cita:

La memòria de les paraules es perd, però no les emocions.     Amin Maalouf – 1949

 

 

# He votat SÍ i hem guanyat. Emocions, indignació, rebel.lia

 

Estic pensant tot just quan m’he despertat com cada dia, que avui, 1r d’octubre 2017,  no és un ‘altre’ dia. Avui comencen molts dies. República, independència, llibertat, un futur millor. Ahir no vaig tenir gaire temps per les emocions. A les 4 del matí m’aixeco i a 3/4 de 5 del matí ja era al meu col.legi electoral, Poeta Foix. Abans de les 6 del matí ja erem més de 100 persones fora al carrer i més de 60 persones dins.

Va ser la meva primera escola quan tenia 3 anys, però el nom de l’escola era un altre ‘ República Argentina ‘. Només vaig anar-hi dos anys. Però aquesta escola ha estat sempre al seu lloc del carrer de Balmes i durant un temps pares, mares, veïns s’hi van tancar per defensar-la de l’especulació immobiliària i van guanyar.

Molta gent. Cues. Pluja. Sistema informàtic lent. Informar la gent. Ser-hi. Votar. Butlletes, sobres, urnes, tot a punt.

Sí, les urnes eren al col.legi, les butlletes i els sobres també. Com han arribat ? En cotxe, a les 7 del matí. Algú va baixar d’un cotxe, dues persones, amb les urnes, cinc, i caixes de butlletes i sobres. La emoció entre tots que erem al carrer sota la pluja va ser gran, molt gran. Quina bufetada més desitjada que ha rebut l’estat del reino de españa i els polìtics descreguts. Encara no coneixeu al poble ? No sabeu que es pot organitzar i coordinar amb creativitat, eficiència i rapidesa ? I encara havia d’arribar el millor de tot: el cens universal. Escac i mat.

 

Il.lusions i emocions. Nervis i angoixa. VIndràn o no vindràn ? Els Mossos, dos, hi són des de les 6 del matí. Es va omplir un informe i ells salvaguardant la convivència sense cap aldarull. I comença la votació. Cap incidència. Una informació que la policia i guàrdia civil vénen. Ràpidament s’endreça tot. Es guarden els ordinadors. La gent ocupant el carrer per les dues bandes. Un carrer estret, on es troba l’entrada del’Escola. Una falsa alarma. Tornem-hi.

I continua venint gent i sembla que la pluja vol parar. Més gent gran, molt gran. Gent jove, molt jove. Parelles amb els seus nadons, de 12, 21 díes, un mes, cinc mesos.

La gent torna a partir de les 6 de la tarda. Ja han votat. Volen defensar les urnes i els vots. Va arribant gent i més gent. Més de tres-centes persones. Corredisses de gent que no han pogut votar en altres col.legis. Un sense parar. Finalment a les 8 del vespre es tanca el col.legi. La gent aplaudeix i cridem plegats HEM VOTAT. Feina feta. Entren els Mossos a requisar les urnes. Informe. Signatures. Entrega de les urnes. El recompte ja s’ha fet. Separar les butlletes del SÍ i el NO és fàcil i ràpid. Tornen els aplaudiments. Abraçades entre la gent. Tornem a casa i el gruix de voluntaris resten a l’Escola per endreçar. Plorem.

 

I ho hem tornat a fer. La coordinació entre la societat civil catalana és immensa, ben estructurada i eficient. El Referèndum no se realizará. Hemos decomisado las papeletas. También las urnas. No tienen logística. No hay tarjetas sensales. 

I què ? El Referèndum ha estat una realitat. L’hem fet. 400 col.legis tancats i urnes requisades. 700.000 persones que no es poden comptar. 2.262.424 persones han exercit el seu dret de votar. El 90% amb un SÍ ben gran.  7% un NO. 2% en BLANC. 0,89% NULS. Hem guanyat el Referèndum, és el qué és. La realitat. La veritat. I ara, després del recompte de vots, la declaració de la independència. Honorable President, Vice President, diputats, Polítics, Govern, ho sabeu, oi ? I també sabeu que no esteu sols. El poble és al vostre costat.

 

I deixo per un altre apunt compartir amb vosaltres els meus sentiments, el meu enuig, la meva ràbia, la meva denúncia, per la violència que ha patit la gent amb més de 800 persones amb ferides i cops. Veure les imatges en arribar a casa va ser un shock i vaig plorar.

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

I una cita:

Sobretot, no tinguis por dels moments difícils. D’ells surt el millor.

– Rita Levi-Montalcini – 1902-2012

 

# Jo votaré SÍ : Avui reflexió, resistència, activitats escolars, junts, dignitat, lluita

Avui dissabte dia 30 de setembre 2017. Després de l’intent de cop d’estat del dia 20 de setembre, i que el vam parar, ens preparem per demà per anar a votar massivament, tots, els del SÍ, els del NO, els del BLANC, NUL. Omplim les urnes.

I un tast de fotografíes del què passa en aquest el nostre país que lluita perque el dia 2 puguem començar a bastir la República Catalana.

 

El Referèndum es ferà.

I una cita:

La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s’ha de guanyar.

  • Joan Salvat-Papasset   ( 1894 – 1924 )

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

 

 

# Jo votaré SÍ. Urnes. Poder. Places. Revolta. …. i Tweety/Piulet

Estem ja a tres díes de diumenge dia 1 d’octubre 2017 i anirem a votar. Algú ho dubta ? D’acord amb el nostre Govern, si apareix un problema hi haurà una solució. El poble està decidit i vol canviar el que tenim. Un projecte, un procés innovador i de lluita, sense embuts, davant l’estratègia vergonyant de la por que vol imposar el gobierno del reino de españa. Més de 9000 agents de la policia i guàrdia civil són a la nostra terra. El més gran desplegament que han fet mai, més que en temps d’ETA. On s’és vist això ? Però el carrer és nostre i no hi han ni lleis ni fiscals que ho puguin ni denunciar ni aixecar actes ni fer anar a la gent a declarar. I mentre, aguantem i aguantem, pacíficament, amb cançons i convençuts de votar i de guanyar. Ells canten …. a por ellos …. perque no ténen música, ni cançons, ni somriures. Ténen ràbia, odi, sempre fan cara d’emprenyats.

I ara la nova paraula …. precintar …. les escoles ? Qui és aquest sheriff ? Un fiscal ? On és la justícia ? Els jutges on són ? La meva gent sí que hi és i ja ens estem organitzant. I el Govern és on ha de ser i no estan sols. Nosaltres al darrera, al seu costat. I els alcaldes i alcaldesses. Estem al seu costat i al seu darrera.
Ho deixo aquí perque n’hi ha tant i tant per escriure, conversar, protestar, que no acabaria.
Per cert, algú sap on són les urnes ??? Ssssssst ……. Diumenge dia 1 d’octubre entrem amb la butlleta a la mà dins a tots els col.legis electorals. Les urnes hi seran i les meses constituïdes.

I els díes passen …. Diumenge a la Plaça Universitat. Un ambient festiu, compromès i decidit. I de sobte els estudiants surten de la Universitat amb caixes i caixes i papeletes i més paperetes ! Famílies senceres encartellant, dibuixant. La Presidenta del nostre Parlament parlant. Aplaudiments. Bravo Carme ! Sabeu ? Jo estic contenta de les nostres autoritats. Tenim un President periodista, un Vice President historiador i una Presidenta del Parlament filòloga.
Humanitats ……

Ens trobem novament gent, amics i amigues. La plaça es va omplint cada vegada més i més gent amb la galleda encartellant. I els infants dibuixant. Decidim, els amics que ens hem retrobat, a fer una cervesa. Plaça Castella. Cerveceria La Sureña. Us ho recomano si aneu amb el moneder buit … Una galleda, aquesta diferent, de cervesetes fresques i una tapa de peix, freginada andalusa, vam pagar 2 € cadascún. I un molt bon espai per conversar, discutir, arribar a conclusions, pensar en l’endemà.

Dilluns vaig baixar a Barcelona. Plaça de la Gardunya, davant la nova seu de l’Escola Massana. Un edifici imponent a punt de ser inaugurat. Trobes que és massa imponent i no encaixa en aquesta plaça. L’arquitectura sempre porta discusions.

La gent de la Cultura també vol ser-hi i vol llegir el seu manifest, en català, aranès, castellà, francès, anglès, alemany, italià.

Pere Arquillué, Rosa Boladeras, Jusep Boya, Jeni Diaz, Jordi Savall, Maria Molins, Maria Pau Pigem, Sílvia Bel. Un miler de persones. Gran ambient. La nostra cultura en defensa del nou país, la República Catalana. I com sempre passa en el món de la cultura, hi ha diversitat i es llegeix un segon manifest de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya. Se’ls dona la paraula, com ha de ser.

Dimarts a la Plaça de la Bonanova. Mítin de final de campanya al barri de Sarrià – Sant Gervasi. Plena de gent, com mai havia vist. Gent del barri que vol votar. I en aquest barri molta gent del NO i com em diuen molt sovint, emprenyats, perque no els deixen votar. No els deixen, els ”seus” que van abandonar el Parlament, no fan campanya del NO i no volen que la gent vagi a votar. I els que els voten, ho volen fer. Com és habitual en aquests barris, van aparèixer uns joves amb banderes espanyoles cridant que ells i elles són catalans, que ténen tot el dret d’ocupar places, i que volen continuar dins el reino de españa. Sense arguments. Molt cridaners, poquets, però sempre hi veus un parell de persones adultes, amb cara de ‘camisas viejas’, que dirigeixen l’acció. Un clàssic. Eren al darrera de tota la gent. Bon ambient. Al final com no saben què dir, ni tampoc ténen cançons per interpretar, es van moure al davant, prop de l’escenari, i es va començar a cantar el passi-ho bé, aixecant les mans i per acabar-ho i arribar a un final feliç, va sonar el ‘Virolai’ i van callar.

Les places són del poble i arreu del país s’omplen com mai. I per la nit les cassolades continúen. A les 10.

Penso que el govern del reino de españa i els seus aliats estan enfonsant el poc prestigi que teníen amb la seva democràcia. És un fet. El Referèndum està deixant fora de joc la intolerància espanyola i posa en evidèncias la seva propaganda legalista, i a les seves mentides que volen que es transformin en veritats i ningu se les creu. Avui no es pot amagar la veritat. Internet, twitter, facebook, smartphone. Manipular la veritat sí que ho fan, ho intenten, sense vergonya.

I ahir vaig riure molt …. Uns cosins meus no ténen internet i em van demanar si podia entrar en una de les webs per saber quin és el seu col.legi electoral. Les webs que tenia ja estan intervingudes i vaig anar cercant i finalment vaig trobar-ne una i ràpidament vaig poder anar a la pestanya ‘on votar’ i feina feta. L’adreça ….. té a veure amb els Loneley Tunes !!!

No és magnífic que anem rient i somrient davant tots els embats que ens vénen al damunt?

Continuarà …..

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Fotografíes: RG.

I una cita:

A LA VIDA, DEIXEM DE TENIR POR
QUAN COMENCEM A ENTENDRE.

– Marie Curie (1867-1934) –