Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

9J – I novament hem de sortir al carrer

Sí, aquesta manifestació que ningú sabía qui la convocaba, oblidada, en un petit racó, dins un calaix, pocs mitjans, poca col.laboració, poc ressò, va aconseguir que milers de persones es trobéssin a la Plaça d’Urquinaona. Gràcies noies i nois de la plataforma per la feina.

Gent jove, moltíssima gent jove, que saben el que volen, independència per Catalunya, de primer i després ja vindrà la resta. Cal però molta pedagogia, novament, per explicar a la gent que té por, que no ho veu clar, el ‘ara no toca’, el que significa per el nostre país, esperonar als polítics, a tots. Existeix una incomprensió per part de molta gent dels mecanismes que porten als ciutadans a decidir el vot per assolir la independència. I explicar-ho no només a Catalunya, però també a Extremadura, o a Andalusia, Múrcia, La Rioja i la resta de comunitats autònomes. La desinformació és total i absoluta. Una nació sense Estat a Europa no significa res. Només cal llegir els apunts i els articles dels parlamentaris catalans a la UE. No val estar indignat perque Malta pugui gaudir de la seva llengua oficial; ells són Estat, nosaltres encara no.

L’espanyolisme s’ha infiltrat del tot a casa nostra, ara ja és un fet. Ells sí saben comunicar, manipular, informar. El seu discurs va guanyant força. Ahir no es va recordar pas la manifestació del 10J de l’any passat, ahir es va reclamar el que no s’ha fet. Estatut retallat, consultes, indignació …..   Teranyina espanyolista més i més instal.lada a casa, peix al cove a dojo (tots), llengua i cultura maltractades (Illes i Pais Valencià i ja apunta també al Principat) escoles, infraestructures,  (corredor mediterrani), economía, indústria, agricultura, medi ambient ….. humiliacions.

Va ser patètic veure el Dr Moisès Broggi dalt un camió per fer un petit parlament, amb tota la seva força, com el senyor Barrera i doctor Domènech. Homes de lluita, savis, que encara tenim la sort de poder escoltar les seves paraules i aprendre.

Indústries i caminars …. L’Hereu Riera …..  Temps d’incertesa (com tots) Borinotus, BioSofia, Octavi, Eloi, Núria, plegats i caminant entre la munió de gent, per fer palès la nostra indignació i per demanar la independència per un futur millor. No, no volem ser dòcils, ni oblidar, ni ser humiliats.

Ho aconseguirem segur …. Endavant les atxes.

Fotografia: Carrer de Trafalgar, nom que recorda que fa molt de temps es va perdre una batalla ……

 


  1. Hola Roser, gràcies per prendre’n nota. Un plaer el trobar-nos.
    Mira què hi ha entre les notícies d’ahir i el #9Juliol, em sembla que
    els hi he vist un parell de detalls interessants als cavernícoles (i que
    trobem també en eufemistes, ambiguadors, i altres que fan el mateix
    joc).
    El primer és un detall de percepció i enteniment. Mira, i diria que
    notaràs que fan confusió en algunes coses, i, entre elles, confonen
    tranquil·litat i claredat amb manca de presència i de força. Que no ens
    enganyi el discurs cavernari! A veure si ens refiem, millor, dels
    nostres pensaments, percepcions, sensacions, idees, plans, …. Pot ser
    estaria bé una petita història que reculli el que ha anat passant en les
    manifestacions similars en els darrers anys, i així serà més difícil
    anar enganyats. Memòria i percepció van de la mà, crec.
    Un segon detall és de maldat ben vista, un llautò que si a algú atura en
    decidir-se, deu ser que està enlluernat de tant que els hi brilla. Com a
    exemple, un parla de “desvanecimiento”, i ho veig com un intent doble
    de desdibuixar. Volen fer veure i creure que allò que volen matar,
    segrestar, robar, acallar, etc., allò que menteixen contínuament, allò
    que ataquen, insulten, neguen i reneguen, sistemàticament, …..és que
    solet o soleta es “desvanece”. Es volen fer els innocents…..
    Un seu segon desdibuix és el què dic abans, i diria que es soluciona si
    no ens empassem que la manca de força d’oposició que ara tenim el
    moviment per la independència, es deu a algun nostre “desvanecimiento”.
    Fa una mica que es va acabar l’estat de resistència, i també ens
    comuniquem millor que fa ben poc. Que els criteris per valorar la nostra
    força i presència no siguin les seves febleses i clara pèrdua de força!
    M’agradaria que la manifestació d’ahir, i qualssevol altre gest, idea,
    moviment, …, per la independència, serveixi ara per aplegar forces i
    posar-les totes al servei d’un pla #totsjunts.
    bon dia!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.